Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris .rebaixes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris .rebaixes. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’agost del 2013

ETS TANT LLUNY... aquarel·la


13.- 28 – 9 – 09
Ets tant lluny
que l’aire se’m fa blau.
La claror em cega
i el camí és erm.
Trobaré un sender?
La fletxa disparo,
però seguir-la?
Corre més que el temps
i no arribo a veure
el lloc on vaig.
Ets tant lluny
instant...
I el cor batega,
quants instants...?
Tanco els ulls,.
imagino el lloc

lluny que s’apropa..

diumenge, 13 de gener del 2013

L'ANNA, LA GRAN, LA LIZARAN... tinta xina

Dins del teu refugi d'ara
ens contemplaras...
Sabràs, encara més,
que teva veu ens arribava
i dins el cor la conserarem...
Brodaves personatges
amb gest i paraula...
Erets sempre l'ANNA,
la GRAN,
LA LIZARAN...!!!.

dimarts, 13 de novembre del 2012

diumenge, 23 de setembre del 2012

TENIM LA SOLETAT....






Tenim la soletat de l’estar sòl


i la soletat del sentir-se sòl.

Muny la ment tantes figures…!!!
S’ens encatifent tants esdevenirs
en la mirada, oida i parla
que el confuig de tot ens abrassa
i sols el silent plugim del silenci
calla entre nosaltres i ens retorna
a un escenari que podem tancar
per que ja és estadi de record.
I l’arena cau en la clepsidra
i ens posa distància al passat
i podrem retornar a veure
l’enyorn escarnit de la rialla
que ens hem fet en la taula
de la conversa i del got
on miren com surt la lluna
i el llençol espera un petò màgic
d’encontre amb l’espera
d’un altre dia que sigui millor.
…………………………..Anton

dilluns, 13 d’agost del 2012

L'ALEGRIA DE SER NOMINAT AL CAT'S...


El visità l'ALEGRIA :
- Qui ets TU ?
I Ella es possà a riure.
.....................
I... és que avui m'he assabentat de que aquest blog... REBAIXES ... ha set nominat per a una tria per designar el premi CAT'S ( també sembla que fins aquí arriba l'àngles, o a mi m'ho sembla ) en l'apartat de LITERATURA, ... però si jo escric TRENETS ( ja sabeu que l'humor habita entre nosaltres o sino, pobrets de tots... )
L'any passat ja em varen designar amb aquest vermouth, enguany es veu que hi tornem...A veure si arribem a dalt de tot i puc fardar de prèmer la I amb tota la força...  Doncs, encara que no  soc amant ni reaci a aquestes manifestacions,.. Gràcies de cor a tots els que ho feu possible que entri l'ALEGRIA ... i la xarxa es sobreixi de benediccions.
............. 
Si ets pobre... qui sap, si un dia seràs ric ?
Ser ric pot culminar en ser  pobre.
..............
Dono a aquesta nominació el valor de pensar que soc ric, ara, això si, ... jo continuo fent TRENETS que em duen la satisfacció d'expresar el que se m'acut amb senzillesa i humilitat o aixì ho penso.

GRÀCIES PER L'ALEGRIA...

dissabte, 14 de juliol del 2012

QUAN NO TENS CAP IDEAL... foto google imatges




REFLEXIONS
De vegades ens entestem en no ser nosaltres i en imitar i voler figurar el que no és nostre. Arreu ens arremeten amb la caricia d'unes veritats que amb calçador ens les imposen. Mireu arreu i sols ens parlen de benifets que abans eren contraris. Quan parlen de CRISIS de valors no ens ajuden a ser persones i ens porten llençols quan la vertadera estimança hauria de ser a la integritat de nostres vides i no a la superflua quimera de diner per diner per diner. Falàcia de clases que s'han fet superiors a costa de rebaixar els drets dels altres i titllar d'inutils als que arreconen. Busquen el seu propi favor i el seu oli el munten estenent la taca i quedant ells indemnes... Ens posen la culpa de les imprevisions i ara hem de curar amb el nostre esforç el delit de les apropiacions de tantes coses que se'ns despulla, si,  de tota la vestimenta que s'havia conquerit. La ma s'ha ofegat dins de la mateixa aigua i ara, l'altra ma que vigila no té prou potència física ni moral per salvar-la. Avui, qui ajudarà a qui?Anton 
29 – 5 – 11
Quan no tens cap ideal, la ma és quieta ?
Que surti del bany impúdic de l’aigua...
Volia netejar-se la misèria del seu pensar
i no s’apanyava, saber nedar és necessari...
Ha pogut sortir al aire,navegar per nou cel,
però vençuda caient-li els dits, messigons desfent-se,
la eixuga el ventijol i la claror groga, i no es sent lliure
Ningú li parla de la injusta proposta ferma
d’alçar-se contra l’idea que la fa callar.
No sap de temps ni conta cap història,
però la denigra el líquid que la impregnava.
Enterrada podria sorgir brot  arrelant-se...
Allí, el moviment de l’aigua se la enduia
a un ofec segur sense alçar bandera.

La despertà de l’ inutilitat aquell insecte,
esgarrifament en la fina pell. Li tremolava
un intent de parla, de contacte, de cojuntura.
Sí, volaria com la libèl·lula i alçaria ungles,
esgarraparia el cel que sang nova regués...
Tindria un ideal que liderar, seguir, inculcar.
Estendria la ma per ajudar a l’altra ma submergida.

divendres, 13 de juliol del 2012

ELS VOSTRES REFLEXES... fotos pròpies



En un recó d'un bancal de presseguers, cobrint l'espona naixia aquest coixí on les roses hi feien tossa. Uns dies abans havien estat en seu esplendor. El sol cruel del migdia les havia maltractat i aquells pètals ja endarreien ales en una cadència de vida que sap que arriba el moment ja de desaparèixer. Però encara em parlaven... I solicit les vaig encapsar en fotos i després, un lleu escrit com a record del moment. >Tot arriba i tot passa. Fins el silenci i el perfum i la paraula...Potser som com roses que també perim... Però hem donat silenci, perfum, paraula. Anton.
12 – 5 – 11
Els vostres reflexes vivents, atònit, m’ofusquen...
Vareu néixer roses de llum il·luminada
i com parterre vos subjecta segura botxa blanca
i pallerols us lliguen el perfum que se us escapa.
Us heu presentat a bocana de port alegres
fuetejant el sol, pinzellant la paraula
per que el verd alegri galtes,humor de verges,
que coreografia exalten, reines del lloc ufanes.
Vindrà la ma o la tisora a segar-vos l’ànima
i les punxes de defensa encongiran l’arma,
No voleu que sang brolli damunt vostre esperit, ara,
tenyint vostre color groc, sedós, de brull escarlata
Un gerro acollirà la bellesa de llum i paraula
i uns llavis vindran a besar-ne el perfum que li manca.
Generoses sou. Pètals,llavis complaents. Confiades
cedireu vostra nissaga eterna, senzilla, estimada.


dimecres, 1 de febrer del 2012

MA I CABELL... BOLI RÀPIT PINTAT



1 – 2 – 12
Per que no pots acaronar el cabell
et rebel·les, oh, ma, imposant parada ?
Lluny el temps que dilecta collies
el braçat de mots i escampaves gra
en la sembra del terreny perfumat.
No supleixes la carícia que t’ajudava
a ser portant de joia en el frec de pell.
Carícia fonda, intensa que et gloriava.
Afinaves les gemes. Suavitat extenuant,
fincaves en la cabellera el teu rosari
ple de paraules adjectivades en el somriure
.......................

dimecres, 25 de gener del 2012

SOM DOS MOIXONETS


25 - 1 - 12
Retornava al medi d'on va sorgir
per més que volia seguir la caminada...
Son desfici aquí trencat
per imponderables d'unes lleis
que el lliguen sense remissió.
........................
....
Coment posat al blog AENCESADELLUM, aquí hi adjunto un tapuixet dels de boli ràpit.
Mors lleugeres i fràgils
les tenim dins nostre
perdent i guanyant...
Naixem, morim, ressuscitem,
tornem al cercle, a la roda.
fins que la roda es destroça i cau
en un no rodar més àgil, lluent
i el solc obre sa voracitat
i t'encalça i, ja. què queda ?
Uns principis empalegosos
que ningú et confirma veracitat
t'acoltellen extenuant-te
i et volen fer seguir els principis
qui inclouen fe i esperança...
Que el contuberni es produirà
i la felicitat t'espera...

Qui sap, aquí, de la mort ?
Molts, potser, no sabem
que és la Vida?
Per què som vius aquí
i no en un altre lloc... ?
Per quê tenim descendència
si no es per nosaltres?
... nostre saber no pot
desentranyar el misteri
per més que abaixi el cap
i es sotmeti contra natura
obeint, obeint...
.................
Heu pensat que som vius
per que encara el cor batega ?
Quanta fragilitat en tot...
Ningú ens demana permís
per entrar en la roda
i tampoc ens permeten
disposar del nostre fi.
Es la gran Llibertat...



dimarts, 24 de gener del 2012

A LA CONCA DE LES MANS.... boli ràpit



24 – 1 – 12
A la conca de les mans
he engrapat els pètals
-instants que vares desgranar
Del teu viure de moments tendres -.
Un fotimer de joia emparada
en el cloure de robustes mans
que ensenyen el batec d’un cor,
ara que en l’espera  es complau
en el gust de sentir els instants
que sols en record tornen...

dilluns, 23 de gener del 2012

COM SI MAI... BOLI RÀPIT



22 .- 1 – 12
Com si mai hagués marxat del meu costat
seguíem remant en la barca dels somnis
on un dia hi vessàrem anhels i esperances.
El riu quiet i el cel blau ens miren intensament
i la barqueta emmirallada encara fluctua
en el líquid que va sostenir tantes paraules.
Ai, rems reflectits que impulsàveu lleugers
dos cossos units vivint una sola vida.
Seguiu, encara hi som esperit i cos
que volem arribar a proposada fita.



dijous, 19 de gener del 2012

...I VINDRÀ EL VENTIJOL...boli ràpit.


18 -1 - 12
...i vindrà el ventijol i abraçarà la bardissa
i la rosa blanca baixarà sa puresa
i estendrà son perfum d'estima
a la pell d'agraida terra.

dimarts, 17 de gener del 2012

CAMP DE ROSELLES... boli ràpit pintat


17 - 1 -12
En el camp de roselles hi viu la sang..
Mocadorets fins a l'aire volant.
Rere pugen les poncelles mirant
l'estessa de germanes que obriran
el capell de fina seda i viuran
mirant el cel i la terra
amb sang d'Amor i Pau.


dilluns, 16 de gener del 2012

ARRACONAT... BOLI RÀPIT

15 – 1 - 12
Arraconat en seu improvisat carxau
cantaria seves dites a tot el ramatge...
La resposta, el vent movent la casa
i prodigant arreu el seu inútil cant.
No albira sa companya per la cleda,
on serà que no contesta al crit amant ?




diumenge, 15 de gener del 2012

TRES VELES... boli ràpit



14 – 1 – 12
Tres veles al record s’inflamen,
perenne lluita que crema...
No les venç el temps o distància.
Camina l’afany que fitaven
seient al balcó de la espera.
Cremen vostres llances
deixant al pas
la mel de les abelles.
..............


14 – 1 – 12
...i escoltarà el cant de la lluna
la preciosa veu de la nit
que sospira els eterns somnis
qn el terrat que fou son niu.
...i consolarà sa imperiosa cuita
mirant tronc i ramatge d’arbre viu,
la parra que sabia d’abraçades
i el brendolat peuant a l’infinit.
------------------



dissabte, 14 de gener del 2012

GIRASOLS... boli ràpit pintat


14 - 1 - 12
... i giraren envers la llum.
......
L'agraiment es veu en ses cares llustroses
mirant el seu ull intern el fons de la claror.
Vivíen per al altres amb finesa
donant sense esperar compensació.
.....
No tenien por de dir la veritat sempre
encara que els perjudiqués mínimament.
Eren flors i fruit nascuts per que d'altres
assolisin perfecció en seu intern,
......
La realitat pot ser molt crua
fins que, per donar-te,
d'hagin de circumscidar el tall
que t'ajunta a la planta
di qui s'en reb l'existència...
Aleshores, en dos llocs s'habita
triunfant de la sega
que et destrossa i et separa.
......
En el cistell nou
donaran el seu profit....
Per això nasqueren
per servir...






divendres, 13 de gener del 2012

REFLEXES....boli ràpit pintat


13- 1 - 12
Eren tant iguals que l'aigua els confonia
i els reflexava en son intern
intaurant-hi nova vida.
El sol calent els ajudava
en son periple d'existència
i enllumenava el mirall que els revivia.
Quadre pintat de la natura
en l'eternitat seguiria
escampant el seu alè suau: 
bosc en l'aigua,
immensa abraçada hi viuria.
................




dimecres, 11 de gener del 2012

COM DOS COSSOS... boli ràpit pintat


11 - 1 - 12
Com dos cossos plens d'amor,
copes plenetes de perfum...
Seguiràn la seva ruta d'or
escampant arreu la seva llum.

dimarts, 10 de gener del 2012

EL CÈRVOL... boli ràpit pintat


El cèrvol ha perdut el nort ?
Li falta s'ha conpanya?
Del bosc com se'n sortirà?
Tot crema en sa vida...
I no veu el recó
on seu habitat tenia,
resguardat de vent i foc...,
tot quan per ell existia.

08 gener, 2012
……………
Volem marxar de nosaltres
i ens donem compte del retorn
quan no calia ofegar-nos
en el misteri de la fugida...
Perquè volem ser lluny de nostre Jo
si és inqüestionable que és impossible?
Fugir de nosaltres pot ser un desastre.
.............. Anton
...............
Coment entrat en el blog de la .

8 de gener de 2012 12:53

dilluns, 9 de gener del 2012

PLACIDA LA VEU... boli ràpit pintat


8 - 1 - 12
Plàcida la veu calla,
el ventijol ajoca efluvis.
calma en el prat verd 
i la tanca priva l'entrada
als deliris del temps.
Com sap la natura verge
quant necessiten els sentiments...!!
Allí, la llum prospera viva
deixant enrere les maltempsades
que, traidores, la volgueren desfer.