13- 1 - 12
Eren tant iguals que l'aigua els confonia
i els reflexava en son intern
intaurant-hi nova vida.
El sol calent els ajudava
en son periple d'existència
i enllumenava el mirall que els revivia.
Quadre pintat de la natura
en l'eternitat seguiria
escampant el seu alè suau:
bosc en l'aigua,
immensa abraçada hi viuria.
................
................
2 comentaris:
Tus cálidos reflejos en el agua no se pueden confundir.
Bonito dibujo, un abrazo
Que bonic, quan l'aigua els reflectia també els confonia...
De vegades la vida és com un quadre de metàfores pintat de metàfores...
Una abraçada,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada