Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cabacés.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cabacés.. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de febrer del 2012

A LES GALTES EL SOMRIURE.. aquarel·la de l'Anton. CABACES ÉS UN BELL POBLE - FESTA MAJOR







2 – 2- 12
A les galtes el somriure
sortint-ne
de l’instant del fred.
Fred que el vent porta.
Fred que no es vol intern.
I,... el somriure
treu l’esperit al carrer
i ens clama i exclama :
-Per què vols el fred  ?
........
CABACÉS ÉS UN BELL POBLE
Avui , dia 3 de febrer, sant Blai és la festa major de Cabacés. L'any 98 en el seu programa de festes hi van incloure aquest escrit que veiueu més avall, propiciat per Vicent A. i Roser Ll. dos bons amics meus.
Jo vaig perdre el llibret o es va distreure entre el paperam i no el trobava. Un dia a una persona amiga Pilar.S.oriunda de Cabacés i que resideix molt prop de casa li vaig consultar i seguidament em va facil·litar el programa, avui poso aquí l'escrit. Estic fent un Power Point amb fotos recollides d'altres persones i de meves amb mateial escrit en temps en que la Roser Ll.- fa més d'un any que ens va deixar- m'esperonava per que redactés coses referents al seu lloc de naixença.Anton- 3-2-12.


dilluns, 10 de gener del 2011

DEIA L'ONCLE SEBIO......foto pròpia festa del oli Cabacés 2010

Abans de marxar cap dalt dels núvol
l'oncle Sebio predicava, demanava...
- A aquests brutets que ens manen
els dic ben bé a la cara...
Que si és possible - pregant i tot -
ens deixin respirar.
No era fumador l'oncle Sebio,
ni es queixava de llufes i pets...
Veia el FUM que li venia
i l'esgolava, el crucificava
no el deixaven prosperar...
El FUM, EL FUM dels altres...

Avui diria...
Qui prohibirà el FUM,
el fum dels que tenen FUMS ?
...............................
Prohibiran la gran RIQUESA
que, repartida,
no seria necessari
prohibir LA POBRESA ?
..................................
El fum és prohibit
en la POBRESA...
Del FUM s'alenta amunt
la RIQUESA.
...........................
No morirà mai el grill...
RIC...,RIC...,RIC....

diumenge, 7 de desembre del 2008

159 -- CABACÉS, FESTA DE L'OLI.

Cabacés és un bell poble,
culivadet al Montsant....
............
- Així començava una poesia cançó que vaig escriure
i que havent-la perdut i llençant lendes per si algú la conserva
me la facilités, no ho he lograt fins ara.
El meu e-mail és -- anforsa@tinet.cat
---------------------
Avui a Cabacés celebren la festa del oli.
Fent-me ressó d'eix esdeveniment, vull col·laborar humilment en aquesta pàgina
insertant una poesia de les moltes que he escrit d'aquest poble.
Va ser publicada en el bloc meu DEIXALLES, ara inactiu, fa uns cinc messos junt amb altres.
He triat aquesta, m'ha semblat adient per el que expresa en el seu contingut.
Felicito a tot el poble i m'uneixo a la joia que deuen sentir.

SARDANA DE LA TERRA.
Desperta/ alerta / Cabacés.

Et veig , Oh terme a la primera albada
quan el sol damunt teu renta la nit,
despertes quan refila l’ocellada
i el seu gorgueig et besa amorosit.
Obres els ulls amb lluïssor d’estrelles
recordant la teva vida esvanit.
Amb aigua fèrtil davant meu esbadelles
el solfeig de tenora de dolç crit.

Muntanyes / sou entranyes / Cabacés.

Oh ,veus del Baluard, Palliseres
Tossalot, Dormidor i Eixeragall...
Ja Cantacorbs posa el vent dins les eres
Llobatera i Aubagues disposen ball.
Tot es prepara d’aimada dolcesa.
El Montalt pregunta als Solans
i Aubac si ja tenen triada la princesa sobirana de muntanyes i plans.

Les roques / embroques / Cabacés.

Amb dit alçat Abella i Castellassos,
Porxo i Xuta li diuen a San Roc:
Tu que veus Freginals i Comellassos
a Coll Batalla ja tenen bon acord.-
Bep, Llorito i Llebreta garbí porten
acariciant la punta d’Ermengol.
Canaleta i Guixera prou exorten
que Mingalla alegri son flabiol

Portells ,comes / puntes romes / Cabacés

Artigues, Pena Roja i la Pleteta
criden a Canals, Forat i el Forcat
que molt atents vigilin la Llebreta.
Coll la Torre, Baixest, Manxa i les Valls
Collet Ros i Tou, Moliner asila
quan Planassot i Boca Infern cridant
diuen que es donin manya que l’esquila
a tota la cobla va instrumentant.

Aigües fresques / en fan gresques / Cabacés.

Per Cavaloca, Calçada i Aubareda
llencen solfejos Barranquet i Aixarts
i el tamborí repica per la cleda
donant la pauta del bell ritual.
I els borrissols i borrasses s’estenen
per coves, avencs, aljubs i entollats
i les fonts refilen i parrups venen
a sèquies, presses, basses i barrancs.

Masover / no ho vull ser / Cabacés.

Els masos desperten. Pollí bruela,
la palla s’espolsen vells i joventut,
el gall canta, el cabrit ja la fam bela
i el mosso porta el vi sagrat del trull.
El foc floreig amb brases de torrada
la galleda busca l’aigua dins l’aljub
sopes son a taula amb ceba oliada
i el ganivet talla el pernil eixut.

Barcassa / n’ets casa / Cabacés.

Com pomell mà sostenint amb dolçura
pedres, terres, aigües i tot l’arbriu
joiós de sentir vida ,damunt, pura,
oh, Montsant, ton cor batega i reviu
Crides la veu que alena quant t’envolta
i les petjades de tots sents al viu
i fins cel blau ressona el cant que escolta
rialles d’alegria dins ton niu.

Oh, canta / implanta / Cabacés.

El sol ha despertat tota la cobla,
I fins l’abella xucla flor brunzint.
Tot el terral d’harmonia s’acobla
terres i cels desbrossen l’infinit.
Surriac de cant s’estén per valls i planes
tot balla puntejant amb gran delit.
Hora de Natura - hora de sardanes -
hora de cos, - disbauxa d’esperit -.

Oh, poble / ets noble / Cabacés.

La primera teula ha sentit la gresca,
al campanari l’òliba ja dorm.
Els llençols creuen la finestra fresca
i broden penjarelles els balcons.
El crit primer de : - Noi, tinguem bon dia -.
S’escampa per portals i finestrons,
dins del poblat rebrilla l’alegria
i les façanes s’omplen de petons.

Baronia / feliç sia / Cabacés
.
Ara sí, tot despert del ball disfruta,
és sardana que neix dins Cabacés,
és Baronia que disputa,
és vara que tindrem per sempre mes.
Al·leluia a la terra que és la nostra
i amb aquest cant reverenciem.
Que per tots els hereus sigui la mostra
que la Pau i l’Amor regnen al terrer.

Germans nostres alegreu-vos. Balleu-ne
amb nosaltres la sardana immortal.
Tu, sant Pau, doneu veus i anuncieu-ne
a tots els termes, pobles veïnals,
que s’ajuntin a la festa. Agermanin
peus i mans, que estirin el cap ben alt
que bes i abraçada franca amainin
junts Ribera, Baronia i Priorat.