Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REBAIXES.BELLESA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris REBAIXES.BELLESA. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de gener del 2009

206 -- AMB ÀNIMA SENSE MANTELLINA



29 -1 – 09
Amb l’ànima sense mantellina
i el cabell esclarit pel cerç
vas tota cofoia, sabata fina,
taló prim, contornejant passets.

Ets la serpeta que a bandera ungida
remous terra i cel apropant teu ser...
Tothom et mira, plagi enquadrat a mida,
Fas la joia i goig dels ulls..., tu ets l’esquer.

Els cavalls s'emporten cabellera
volen pujar-te al cim de l'everest.
Qui begui el brevatge, llavi n'és cullera,
es rendirà a tu per sempre més

30 - 1 - 09
- SOL. li digueren.
SOL ?
A l'hivern no massa,
esperaré l'estiu.
- No, home no,
Que estàs SOL

dimecres, 28 de gener del 2009

205 -- LLAURAVA EL MAR INQUIET. BELLUGADÍS



28 – 1 – 09
Llaurava el mar inquiet, bellugadís
dels seus cabells que el vent hi establia ànima
i acaronava el fruit endarrerint-los a orella.
El penjoll pendolava besant els dits
i a trenc d’alba, quan la llum no cansa
estudiava els contorns,...menut pessic
que ni marcava.
La ma senzilla com pinta relliscava
arrencant frisos de besllum en el cabell.
La carícia apropava a galta el goig
i s’emmarcava
en camins llisos sense còdols ni arena,
Era un anar i venir com cullera al plat
Que beu la sopa.

No calia mirall.
La ma sabia
com caminar
per aquell mar.
I el desig s’eixugava
amb la complaença del bosc
bevent la llum del miracle.
Confetti de dits,
encenalls de paraules...

28- 1 - 09

- Espia, li digueren

- Es pia?

Vols dir monja

de clausura

que mira per la reixa.

- Si, Espia....!!!

diumenge, 11 de gener del 2009

188 -- EL TEMPS CAMINA SILENCIÓS

2 – 1 – 09

El temps camina silenciós
No et diu segueix i no et paris,
No et parla, però el sents
Com esgarrapa en ta pell
I et deixa nafres profundes
Amb ferotges ganivets
Que resolen amb destresa
I ataquen el cervell
Complint son tic tac
Fins que s’apaga el ble.

dijous, 25 de desembre del 2008

176 -- FELICITACIONS QUE ARRIBEN ALES CASES DE TOTS ELS DE LA TORRE DE L'ESPANYOL.

En tamany normal de 15x10 he rebut la felicitació del amic Ramon,
l'empleat de l'ajuntament que, ara amb ajuda d'altri per algun problema de salut,
fa la neteja d'escombreries. coses saludables e imprescindibles pel medi ambient.
Unes tarjetetes en que la implicació que jo hi tinc, i que sap tothom,
es que les escric i dibuixo i després ell les edita i reparteix el dia assenyalat.
Fa uns deu o dotze anys que es produeix aquesta avinentessa. Anton.


LA TORRE DE L'ESPANYOL DES DEL CAMÍ DE S. ANTONI.
--------------------

En Josep Rocamora, el carter de tota la vida, un dia fa uns quinze anys em va demanar que
li escrivís uns versets per la postaleta. Jo ho feia. Al mes d'agost em preparava qualsevol idea que em vingués i li feia pasar, sempre que me la demanés, no he volgut mai passar-me.
------------
Aquest any no m'ha demanat l'escrit i és clar, no puc dir que hi hagi col·laborat.
Però com que això no trenca l'amistad ni molt menys que amb ell tinc,
jo entro la postaleta que m'ha fet arribar.

---------------

Posso els trenets que li feia per aquest anys. Sempre en tenia d'avançats,
no fos que jo faltés i no sapigués on anar.
Sempre es queixava de massa llargs.
Ara els busco i si els trobo els posso aquí.
---------------
Aquest cas que compto aquí, va passar realment amb alguna diferència,
que faig protagonista al carter al facilitar el plec de diners
a un de la colla i no va ser d'aquesta manera.
Em va semblar més verosímil així.
ANY 2006 .- 7 DE SETEMBRE.
------------
Tens amics rics i amb diners ?,
oloraràs calderilla, potser.
................................................
Es hivern. Gener. Diumenge.
Qui caça tortet en menja.
Si pares ratera o llosa
i l’alada bé s’hi posa
el cap roig cau a la fosa.
...................................
Entren al cafè amb presa
deu rateraires de xera.
- Noia, noia aquí el vermouth!
- Olivetes i almejetes
servides amb culleretes
per donar-nos el bon gust -..
- De seguida soc aquí.
Donarem al marbre brill.-
Un tafaner de la vora
deixa cartes i s’hi estora:
- Bruts com fems aneu i aquí entreu...?
Ja veurem si pagareu -.
De platerets la taula plena...
El sifó reomple gots,
el barreig calma la pena
i escuradents claven fort.
- Ja en voldries, ja en voldries...!
Hauràs de cantar molts kíries...! -.

-
No vull pas vostra misèria !
Goluts! Mengeu vostra dèria,
però a l’hora de pagar
ni bossa, cartera ni nà!! -.
Jo que, la conversa escolto
escuradents he agafat
i mentre pico li solto
al més a prop un grapat
de bitllets verds com la ceba
per que posi autoritat
i a la festa doni treva
i al tafaner toqui el nas.
Ell com fent d’ardit mussol
amb ma dreta cull la bitlla
i amb veu potent ja li esquitlla:
-
Amb eix grapat en tens prou ? -.
Vermella cara i inflat nas
a la llosa n’és caçat
Tot el cafè en fa riota...
ell llança furiós la jota...!
- Per què te’ns l’AS has guanyat -.
La Noia vol pau a casa
i al tafaner enfadat
fent-ne conya, humor i guasa:
- Avui és vermouth de franc -.
.........................................
El record ens porta lluny
quan temps i distància obliden...
És NADAL i en taula criden
Cava i torrons de nou encuny.
Conservem en la memòria
aquesta o quina altra història ?
Les joies del temps passat....!!!
I posem en les tovalles
Pau I Amor de veritat.
Que no sigui tot deixalles
rebudes o que em donat.
I seguint la nostra vida
tinguem l’hora beneïda
per que comenci un BON ANY.
-----------------------------

----------