Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TERRA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TERRA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 14 de febrer del 2018

BIRLES... aquarel·la



35.- 31-1-18.
 Mentre a terra juguem
la partida de birles
ansiosos i cuidats en detalls
de tirada assegurada,
el cel es pinta de coloraina,
es pinta ruborós veient
com llencem nostre neguit...
Mirar fixament el lloc
on els pals ens repten
a l’encert. Quina fal·làcia!!
Respir i muda paraula
es combinen útils,
el tir és complicat
i volem guanyar...
Quan no encertem
el cel de coloraina
dona vist i plau
de nostra imprecisió.
Hem fet llenya.
Quan sols
n’hem deixat una
buidem el rèbol
plenet de calderilla...
En la vida plena
també es dóna...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 31-1-18

divendres, 28 de desembre del 2012

TERRA, EROTISME, PAIS....boli ràpit




8 – 5 – 11.- TERRA, EROTISME, PAIS.

Com dos rengleres d’arbres d’un passeig,
s’obren els teus ulls a la mirada....
L’horitzó és vesteix de goig
i el somriure del vent flueix...
Flauta i violí, concert de veu i corda,
veu buscant camí, soga que lliga
i els ulls que s’obren...
El matoll s’aparta al pas del veure,
La llum conscient dibuixa pàgines
I el riu de claror canta el groc.
Viure l’instant mel·liflu de so de llum.
Plenitud en la vallada sublim.
La flor raja perfum. Intensitat...
El contacte viu es delera, s’estén
en desig que neix. Caminen sospirs
i els colors calen la pell ruboritzada,
son dits que acaronen, exulten, exalten...
Petons en la excel·lència silenciosa.
La llum parla... I en la ma neix rosa.

dimarts, 13 de setembre del 2011

OH, TERRA,NO CALLIS


13 – 9 - 11
He descorregut el forroll de la son
i s’ha obert la vida, plaent nou dia.
He calçat espardenya ja gastada
amb forat a sola i nusos a les vet.
M’he plantat. Un xop d’aigua a la cara.
He guaitat finestra enllà. Clariana
de colors d’arbre verd i cants nous d’ocell.
Hem saludaven ? Ha entrat la llum
en meus llavis.... Tinguem beneit jorn...!!
Com un cec a qui retorna  la visioó
he sentit l’escalf de la mirada del dia.
Tot lluïssor. Veus de grills ? Parpellejos
Sonors del veïnatge que desperta.

Oh, TERRA, no callis, alerta deixa el son.
Amb espardenya mil·lenària,vella, gastada
i nuant les vetes trencades, però útils encara
hem de seguir per més que ens tanquin la finestra.

dimarts, 1 de juliol del 2008

POETES DE SECÀ AVUI QUE PLOU...




La porta i pilar aguanten la requesta,
Però on tenen el cap els dos poetes de secà?
Avui plou i la terra fresqueja,
que veuen eixes penses que del nier han marxat?
Conjuguen verbs eròtics o funambulistes ?
Destrien lletres pensant si rimaran?
Els han captat molent el blat per fer farina
que usaran en el coc rapit per lliurar ?
Ai, que em penso, que estan en la mongia
esperant comís que arribi per ventre atipar.
La catifa n’és feta i abans que plogui...,
Podem mirar-la.
Abans... que l’aigua rellisqui, Oh !!
Prenent dibuixat.
El dos poetes no gosen mirar-la
No sigui que destrossin el treball.
I els sobten pilar i porta
Com cancell que guarda
De la pluja que ja cau
I una simpàtica noieta
la seva càmera de fotos ha disparat
Eternitzant el moment de nimbe
De dos poetes descuidats.
--------------------
NOTA.- La Mariona que sempre té la càmera apunt ha fet aquest obsequi,
en el dia de les CATIFES - com diu ella - pasades per aigua.
Fa dies de tot això, però ha arribat a terme. Anton.