Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vuitanta dos anys. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vuitanta dos anys. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de febrer del 2013

VUITANTA DOS... O SI VOLEU 8 X 2 -16


Vull assabentar-vos que avui compleixo 82 anys. La meva baluerna segueix habent sofert en la seva novel·la vivent tsunamis i tempestes de tot ordre, però aquesta individualitat que un dia els meus pares varen portar a sofrir i gaudir aquí segueix en el camí contra tota adversitat i facilitat.
.............. 
Per allà al 2004 vaig escriure això que us encaixo més avall i es que repasso tots els TRENETS  I SOLCS DE RUC ( vers o prossa) que tinc guardats en digital, ja que 
 per deixar les coses una mica arreglades, una persona amiga m'ha instat i convençut que agrupi tots els escrits i els editi. Fa uns messos que hi treballo i ja en edició PRIVADA,  en tinc VUIT que ja estan en paper per començar la meva biblioteca particular i de la meva descendència i unir-los als que varen escriure el meu pare Ferran, la meva mare Pepita i el meu fill malaurat Josep Anton
Ja més endavant, potser  us en parli de tota aquesta taleia.
. Com que em queda molta feina i vaig a pas de puça, no  us estranyi que sembla que no hi sigu, us vigilo com a vell del ramat que vol que tot segueixi amb condicions, que hi hagi aigua d'Amor, bon pret verd de DINER i sobre tot que puguem pujar a la muntanya nostra i obirar la PAU i la LLIBERTAT que tots ens desitgem ... i treure de nosaltres aquest tuf de corrupcions que tant estilen els que ens manen dels que n'hi han que se'n salven i deuen ser honrats, però altres ens deixen la tifa pudenta que ens priva de l'aire pur i net que volem. Hem d'acabar amb aquesta lacra.Anton. 6 - 2- 2013

2.- Voldria canviar de casa
per que és vella la que tinc.
Repassar-ne la teulada
per que les teules son trencadís.
Biga i cairats canviar-ne
ara lligats amb cordills,
i la molsa fustosa
corcada i bruta de senill.
Veig que la baluerna
que tants anys he conservat
pot caure o enderrocar-se
per no aguantar ja els pilars.
Però em diuen, de veres ?
tots ha qui he consultat
que tinc que morir-me
i aleshores ja es resoldrà.
Per això aguantaré la baluerna
mentre pugui caminar
doncs, no tinc tanta calerada
per donar-ne el definitiu pas.


32.- JUBILAT.
No vaig dir ni adéu.
M’havien despatxat.
No era tard per viure
i vaig decidir escriure
en altre lloc.
Què més podia fer?
Seguir esclau de mi
i caminar tranquil
fins a l’hort.
Allí trobaria viandes,
podria omplir el pap
i respirar encongit.
Ningú hem veuria...
Fa pena que no et vulguin...
Et sents culpable.
Però, de què ?
El diner fa estralls
i t’aparta de camins trillats
si no el tens.
Quan poder té,
quan, si la pensa s’hi ha venut,
quan és de necessari...,
com nord en brúixola.
Quan et falta, és soga
que t’estreny el coll.
Aigua que tot dit hi suca
envejant la mateixa pica...

Un dia retornaré del hort
tip de col i patata tendra
i tindré la moneda segura
a la ma, moneder i butxaca.
Aleshores, el treball en la pensa
serà tranquil, no imposat.