Al néixer en nosaltres es mou el desig.
Al morir l’home acaba amb el desig.
Voluntària o involuntàriament
ha seguit el seu periple que acaba,
canvia l’estat i ja no tindrà el desig?
Venim aquí només a desitjar... ?
Serà fantasiós creure que assolim
tot el desig i per això finim
i que el morir es plantar bandera al cim
per que ja hem conquerit l’objectiu ?
Desig és voler... Voler la felicitat... és...
poder complaure’ns en l’estat afortunat
si ho aconseguim... Per això vivim
per que el desig sigui motor en nosaltres
o si no, per què néixer, per què viure ?