Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto Bruixeta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto Bruixeta. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 d’agost del 2010

NO CAMINIS A PAS PERDUT... foto pròpia de la Bruixeta./ 1- BADOMERIES.



foto pròpia. La BRUIXETA  un referent montanyós de la Torre de l'Espanyol.
En un temps estava cobert d'aigua fent com un gran llac
 S'han trobat restes de sílex, eines que feren servir els íbers .
I en la punta dos pedres descomunals es besen com fent d'altar
 i rematant el punt alt d'aquest con semblant a un pit de donzella.
9 – 8 – 10
No caminis a pas perdut
com si no anés per tu.
L’objecte del senderó
és guiar-te segur al lloc.
Ell, quiet, ni es belluga, ni es mou,
espera que el beneixis
amb peuada neta i segura
que deu portar-te a on ell arriba
com corda llarga
que deixaren sense embolicar...
Un senderó estret
pot ser un gran amic...
A la vora els ocells canten
i els ramatges de l’arbriu
et pentinen o embrollen
el cabell o acaronen ton rostre
dient-te. –Segueix avant.
Fes el teu camí...
...............
BADOMERIES. 
( Riure o plorar al fi acaba en llàgrimes.  Sempre m'ha agradat l'humor, la segona intenció que 
poden tenir unes paraules. Avui en posso una - sempre marcat per un sentit nou d'una paraula -
Començo amb aquest,,,, de vegades m'he de fer pessigolles per riure o somriure, a veure com us prova.)
El Montilla li diu al Chaves...- RESCAT ?
L'ex presi andalús respon .- RES - CAT.

dilluns, 22 de març del 2010

ENS CREIEM INDISPENSABLES ... foto pròpia de la Bruixeta

foto pròpia
La Bruixeta, dos pedres enormes, fan com mugró d'un pit,damunt  muntanyeta arrodonida que s'enlaira a ponent del terme.Mils d'any enrera tot era un basal d'aigua, fins que un dia algun cataclisme va obrir pas i va donar curs al riu que ara segueix davall seu,.. A mi m'he hi sura una llegenda que vaig plasmar en una cançó dedicada a La Torre de l'oli , nom per el que també se'l coneixia per la gran planada d'olivers milenaris que ara han donat pas a arbres fruiters.
---------

22 – 3 – 10
Ens creiem tant indispensables
Que treballem com si fos així,
I el mon rutlla amb altres motlles
Sols nosaltres ens necessitem
Per ser i per seguir...
Nostra vida...?
Preocupant-nos en futileses,
En crítiques inadequades,
En aspiracions de progrés ?
I quan ens mirem
En nostre gra de sorra
Ens esgarrifem...!!
Som tant poca cosa, tant poc valem...
Per què pensem
Que sense nosaltres
No es pot fer res ?
Què inútils som
SENSE NOSALTRES
NO ÉS POT FER RES... !!