10 – 8 – 09
Un dia paperassa anuncià que no servia
i ella es posà a plorar amb tal disbauxa
que ni el consol i carícia d’àngels acudia
a trencar-li el neguit de seva rauxa
Seus ulls esbatanats foscos miraven
camí de llàgrima viva avall de galtes
i era tanta la pena que fins a sot de peus hi arribaven
les sals i aigües de prediccions nefastes.
L’escala que a pis i golfes transitava
peus humans que seu servei administraven,
ara, penjada sens barana ferma s’aguantava
amb deliri de marxar... Quins la necessitaven !!!
Inútil i abandonada un dia fatal s’ensorraria
aquell casal que a l’entorn dirigia potent fàbrica
i sa vida útil i fèrtil amb pena acabaria
ofegant-se en la mar de sa copiosa llàgrima
