Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris distància. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris distància. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de desembre del 2015

LA DISTÀNCIA... aquarel·la



ESCRITS QUE PORTEN RECORDS.
La distància ens distancia, és evident o ens apropa.. Analitzar formes com es manifesta...?
Avui en l’encontre pel passadís de la casa la parella jubilada ja no es diuen reiet meu, reina meva. El lloc es estret i els dos amb les seves dificultats de mobilitat es poden veure aclaparats. Ella amb la xicra del cordial que es beurà en sofà davant la tele ve de la cuina, ell amb andar espàstic porta el llibre mig obert que està llegint... No es cedeixen el pas i la xicra col·lisiona amb el llibre i adéu brevatge que plou al terra i també mulla les lletres... Un impacte lleu ha fet la catàstrofe. Xicra i llibre s’han trobat a terra, millor dit, el llibre obert de cames ha rebut a la xicra que ha besat lletres amb avidesa com a pelets negres d’una engonal...Crits i malediccions de les dos boques han superat decibels... Ja no estaran quietets en el sofà assaborint el líquid dels objectes. La distància  s’engrandeix entre economia i cultura.

DE CORATGE NO EN FALTI.- 26-9-13.- ANTON.- T.E. 

divendres, 25 d’abril del 2014

LA LLUNYANIA, LA DISTÀNCIA... aquarel·la



La llunyania, la distància,
crea la certesa de perdre’t ?
Com nuvolet que vent empeny,
les complicitats un dia fruïdes,
s’allunyen de l’instant de la meravella
en que tapant el sol ens colrava la boirina
Avui, lluny de la mirada balba
els extrems no es donen les mans
i el nuvolet ens separa de la llum.
Nasqueren les flors del cirerer...
Foren verds els fruits i maduraren un dia
Penjaven com robins i la boca
es feia escriny per guardar-les...
Pas a pas tot va succeint i madura...
DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-25-4-14

diumenge, 3 de gener del 2010

483.- L'INSTANT PRESENT... aquarel·la pròpia

aquarel·la pròpia

2 – 1 – 10

L’Instant present

era DISTÀNCIA

que no clou camí...

..........................

I lluny de tu

em perdo... sol.

El teu respir joiós

em dava alè nova

I. ara. la DISTÀNCIA

no el deixa venir.

L’espardenya no camina,

els ulls no tenen mirall,

la veu no escolta retorn

i el cap no desperta.

La DISTÀNCIA empresona

i el meu Instant malaltís

s’asseu al brancal

escodrinyant

d’on el vent bufa

fins que son alè s’apaga.

Et sento prop i lluny

en el record puntual

que m’esvera.