14 – 5 - 10
Entre les reixes
Estic sofrint el calvari
D’una llum que besa
Els barrots per fondre’ls.
Es fa pas i entre
Saludant la llum
Amb avemaries i glòries
Pinta el seu or
En el ferro que espera
Convertir-se
En duana d’estima,
-------------
Des de que va començar aquest blog la Cris - FINESTRES/ VENTANAS, li he anat possat trenets, com jo anomeno els meus versos. M'havia fet el proposit d'acomplir en cada entrada seva, És difícil, no impossible... de moment en tinc uns quants i procuraré reomplir el que em falta. Es una de les tantes persones que en els cruels moments que estic passant, em deixa la seva mostra d'afecte i estima, allò del qui et dona la ma per que t'aixequis del toll, gr'acies.
