Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluna. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de març del 2018

LA LLUNA... aquarel·la

64.- 4-3-18
Surt la lluna blanca de la nit
vestida amb mantell blanc.
Darrera amagues teva cara plena de goig.
que em mira volent-me abraçar.
- Si som tant lluny... !!-
I rebo la brillant mirada.
Veig tes narius inspirant claror,
llavis oberts amb alè de perfum
i les galtes rialleres omplen
el blanc verdós de la lluna.
La serralada no ha xerracat
la vivesa del teu encant.
Pel terrer teva llum s’escampa.
La blanquinor de la llum
repuja i rebrolla en les violes
- papallones que no emprenen vol -
un platejat que enveja
l’arbriu dormit d’hivern.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 4-3-18

dimecres, 15 de juny del 2016

LA LLUNA... aquarel·la



Caminaria fins el tard ja fosc
a punt de mirar la lluna  ben clara
amb la posta ja banyant-se
en les aigües de la nit fent-se’n ama
Que diria l’òliba buscant oli de llàntia...?
Callaria el dúgol i el voltor s’ajocaria...?
Quedaria el camp lliure incitant
a la serp que a la nit visita  les despenses...?
També l’or es tancaria contra el fantasma lladre
i la carn galantejaria amb la copa a la ma
Hi ha distracció plena en la vida negra...
La bondat calla i dorm la quietud del repòs
mentre entre bambolines el mal s’estén
i esgola a qui s’hi enfronta ...
La lluna sap que passa prop la prunera
quan els amants remouen el jaç de fullam ...
Sap què pensa la maldat escampada
quan ses urpes esgarrapen tota la llum...

Caminaria fins el tard ja fosc
A punt de mirar la lluna ben clara.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E. 15-6-16.

dimecres, 10 de febrer del 2016

HA CALLAT LA NIT... aquarel·la


Ha callat la nit...
La lluna rodona
és com carn i esperit.
En finestró de la casa
guaita l’àvia  revella  
i mira el serral blanc
per on caminava ella...
Avui la lluna li parla.
- Ja estic estesa
Predicant xuis, xius
De quan erets nena...-.
Té memòria la nit
quan davall de la prunera
son amant tenia neguit
d’abraçar-se a ella.
Ha passat molt de temps
de son brill d’estrella.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..-10-2-16.-

dilluns, 11 de maig del 2015

LA LLUNA ES MOU... acrílic



La lluna es mou
com el vent bufa els arbres..
Les ombres caminen
a pas de llum platejada.
La nit calla, dorm quieta.
Els ulls no miren son clucs,
les veus son aigua calma
Ni un xorrit d’ocell i d’escarabat.
Ni lluerna ni grill fan fresa,
però en la fosca fullosa
la vida és constant abraçada...
Reviu l’història eterna
del contacte suprem...
La platja viu les peuades
i l’ona besa i la sorra emmelada calla.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-11-5-15
..........SILENCIS
71.- Baixar del núvol abans de que ens

en treguin o que caiguem en el buit...

dissabte, 17 de setembre del 2011

SALPA LA BARCA


17 – 9 – 11
Salpa la barca en la claror
groc d’or de sol que no la enlluerna.
Li diu el valor de la vesprada
riallera de ventijol, de llum lluenta.
Al pal, a dalt, l’ocell la guia
-imaginacions de mari clepsa calenta –
Que guardi l’aigua que brilla,
que és son tresor, caliu de camí que inventa.
Vindrà la nit
La lluna acudirà
A gronxar-la
Amb la llum blanca.


NANO CONTE
mentre es tocava el ventre li deia al amic lingüista : No vull anar on dius. jo vaig a on bull.

dimecres, 24 d’agost del 2011

QUAN ÉS LA NIT ?



24 – 8 – 11
Quan és la nit ?
Nit nova d’estels nous
abraçant-se...
Nit difusa, platejada...
La lluna petoneja l’ombra,
revira, busca entrar
i se la fa seva ?
Allí, a l’ombra densa
hi pensa meva estima...

Avui la lluna ha vingut,
Jugant el seu joc
a reconstruir-la.

divendres, 21 de novembre del 2008

145 -- LA LLUNA I LA PLAÇA.








21 – 11 - 08

El respir de llum busca les ombres
Per emportar-se el negre posant el blanc,
Fins els arbres ramuts cullen a col i be les sobres
Que han passat ensenyant-se als vianants.
Ni l’aire somou rames,és quietud i calma
Ni un xorrit d’ocell s’amaga dins claror
I fins el ruc d’estable desa xalma
I el menut calla en xuclar el dolç mugró.
Tot és silenci en paternal i noble plaça,
Callen les lloses sense tenir el trepig,
Sols la lluna aguaita el cap de llum lassa
Que pentina l’argent amb frec del seu camí.
Tothom dorm. Quietud el silenci imposa.
Tot reposa. Fins rellotge calla son fi tic-tac.
Les finestres han aclucat ulls, vidre es disposa
A ser mirall de nit que no crida cap esguard.
La lluna i la plaça faran conlloga a mitges:
Tu deixa’m claror, jo hi posaré el rajolar
I jugarem a flendi o omplirem sitges
Fins que el primer carro buidi ple de gra.
Com moneda de plata la rodona brilla
Rajoles irisen com si fossin mil miralls,
En el joc hi posen cap la lluerna que espavila
Tot l’argent, la plaça, una safata o bassal.
..........................................
La plaça som nosaltres, nostre viure.
La lluna el magí que vol escriure
En la llum seguit destí
Fins dormint la plaça és viva.
Quan la claror li arriba
Desperta l’infinit.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

127 -- PLORA LA LLUNA.

Fotos album Picasa Mariona .-- Laos - 2007.
27 - 10 -08
Plora la lluna.
L'hi roben son mirall.
No podrà pentinar-se
per quan el Sol
li demani la ma.

27 - 10 -08
Plora la lluna,
el bromall, son mocador.
Se li ha escapat una llàgrima
quan el nin cridava solet :
- Tinc por !!!