Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somriure. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris somriure. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de febrer del 2018

ESCRUTANT EL FUTUR // AQUEST SOMRIURE...



30.-26-1-18
Escrutant el futur
no veia res a seu davant...
Quan es girava
quina mescla de passat!!!
Camins amples i estrets,
pujades i baixades,
turons i collets,
i també plans
on no tornaria mai més...
De nou es girava
i des del castell del present
esgarrapava la boirina,
aquell tel on la vista
callava sense veure ni escoltar
Què li portava el futur,
si mai el tenia... ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-1-18
................
31.- 27-1-18
Aquest somriure dolç
rega’l benignament
per que conservi el llustre.
i incita’l a que complagui 
a qui té el goig s’assolir-lo.
Planta’l, cultiva’l en teu hort
i sembra’n noves espècies.
No tinguis sols el calmós,
el burlaire, el pessigoller,
el del despit, i molts d’altres...
Afavoreix al que acarona,
al que subjuga, al que incita,
al que uneix, al que ressuscita...
Porta’n la cartera plena.
Que teva cara digui i sigui
t’acullo, t’estimo,estic per tu !!
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18.

dissabte, 9 de juliol del 2011

7.- CANTA LA CORAL DINS TEU ... roda poètica juliol 2011


9 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
7.- Canta la coral dins teu
I es nota, neta meva.
El somriure és viu
Com patena neta.
Els llavis molsuts
obren esperança interna.
I els collarets dringuen
Damunt la fina seda.
El pit sospira joiós
Embetunat de cera.
Com corren els teus peuets
No els esporugueix carrera
I ton cos es contorneja
Com retombs de carretera.
S’està quiet sedós cabell ?
Avui, els rinxols van de festa. 

divendres, 3 d’octubre del 2008

106.- TAMBÉ ELLS S'ESTIMEN...




2 – 10 – 08

Apedacem aquesta nit els somnis
I ves-los cosint en la teva carn
Que allí lliurin, que canviïn caminada
En vers il·lusions de noves heretats.

Descus-me els ulls que es tanquen
Per la son del no dormir d’infant
Cull tisores i obrem els llavis
Que surtin les veus que ahir es van tancar.
Amb els dits forada les orelles
Dient-los-hi conversa que no han oit mai
Que escoltin la seda de ta paraula
I la suavitat del dir del teu parlar.

Aquell somni meu que ara t’abraça,
Aquells ulls que deesa verge et veuran,
Aquells llavis que podran parlar-te
I la oïda atenta que t’escoltaran

Sàpigues que en el somni ja et veien
Que en ta platja miraven ton reclam
Que a fosques et resaven ja seus llavis
I ta musica l’inundava enamorat.


















dimecres, 30 de juliol del 2008

TOT EL SOMRIURE QUE TENIA...







Aquí teniu una mostra de la nostra reportera. És el carrer de la Costa. També ha treballat tothom amb fe, alegria, germanor... Grans i petits han fet pinya i han donat el millor del seu repertori. Com en les catifes de Corpus, tot el personal del carrer s'aboca al treball esplèndid i joiós. Tots a una en un lloc en que els dies de vent pot fer-los una mala passada, però l'enginy del personal no s'aquieta i salva tots els entrebancs. Felicitar-vos és poc. L'esplendor de la vostra feina queda reflectit en eixes fotos. Més en voldria posar, crec que donen l'aspecte del vostre fet. Sé que seguirem, sou incansables amb una unió que molts la voldrien acompanyant-los en tots els actes en que participeu. Gràcies per tot quan ens heu ensenyat. Anton.

------------------------------------------------------------
Tot el somriure que tenia
l’havia gastat fent el boig,
i, ara, per força, obtenir-ne calia
de la manera que fos.
Entrà decidit a una botiga.
- Cent grams de somriure dolç?-.
- Vostè em vol tractar de figa
que fa panets per tothom.-
- No, senyora, miri, escolti,
no s’enfadi, per favor,
els gossets ara no em solti,
volia fer-la riure tant sols.-
No tothom està de guassa
per donar-nos el consol.
La cendra pot ser-ne brasa,
no facis el carallot.
Si te’n falta quelcom cosa,
no pots aconseguir-la sol'?
Si demanes, tindràs brossa..
llavors , tots saben que vols.
--------

dilluns, 28 de juliol del 2008

SOMRIURES...







SOMRIURE
Antonio Fortuño-94
1--
He vist que camina pel poble
el somriure,
un somriure indiscriminat
que no en para de viure.
En l’estat del benestar
és bo d’ocupar-se en somriure.
Abans, vàrem passar anys que
les pessigolles ens feien riure,
per que quan un està glaçat
el moviment pot descriure
paràboles d’eternitat
que aidin a calentejar el viure.
Si s’empelta un esbarzer,
tindrà punxes el riure?
És pot empeltar a la gent
el somriure?
Abans se feia per nassos,
ara per mimetisme.
-------
2--
Estava ell preocupat.
Només en feia que riure.
Va tancar amb força la boca
i li va quedar el somriure.
Un somriure excels, deliciós,
i aixì, se’n va poder riure.
-------