Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peus. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 de novembre del 2016

QUANTES VEGADES... acrílic


Quantes vegades havia pujat
aquells graons d’escala ?
Però reconeixia que el seu pas
anys enrere alegre
ara es tornava feixuc, pesat...
Serà del calçat ?
Es desvestí dels artefactes
i els deixà a vora...
Ara el peu nu besava el graó.
Quina sensació... !!!
Quin experiment... !!!
Semblava que el graó li dava força...
S’assegué en un d’ells
i reclinant el cap
hi esmerça un petó...
Tant que ho havia trepitjat !!
Ara li dava les gràcies.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-26-11-16.

dijous, 11 d’agost del 2016

NOMÉS... aquarel3la

foto de Antonio Fortuño Sas.

Només veia peus,
si mirava al terra.

Només veia caps
si mirava al cel.
Només veia cossos
estesos a la sorra.
Només veia caminants
que no saben on van.
Només sentia crits 
de queixa de qui li violaven
els seus drets basics
arrabassant-li seves conquestes.
Cridava als peus i caps
que l’ajudessin...
Quants en seguien a la sorra
o caminant sense nord.
Tots, ara, callats sense queixa...!!
Segur que sabien on son ?
Només cal rossegons 
o messigons de pa 
com es dóna a la colomada
per satisfer i fer callar...
DE REBAIXES 16.-ANTON.-T.E.-10-8-16

dimecres, 22 de juny del 2016

ELS PEUS... aquarel·la


Han despertat els peus...
De quietud  a morma  han volat.
Com relluència de llum
han esverat el pas...
Abans la calma els tenia segrestats,
ara eren ventijol que cull fulla
i la embolica en seu viure
i la mou a seu arbitri...
Ben just tocaven terra, botaven.
Portaven alegria a son mirar
que desplaçava la visió
i contemplaven el no vist.
Contents,  corejaven, 
volien descobrir i descobrir
aquell instint nou...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16

dimarts, 30 d’agost del 2011

S'HAN ENDURIT ELS PEUS



.- 21 – 2 – 11

S'han endurit els peus
de tant còrrer mon
deslligat de malìcies...
La pell és l'espardenya
com aram protector.
Això el fa lliure.
.............
Blogger Carme ha dit...

Això el fa lliure
i fins i tot més savi.
Fregar el món
amb la mateixa pell
gosadia i tendresa.


Una abraçada, Anton!
30 d’agost de 2011 20:55