Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fulles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fulles. Mostrar tots els missatges

dilluns, 7 de maig del 2018

FULLES... aquarel·la



115.- 25-4-18
...i li anaven caient les fulles com petons
fent-ne besades al terra ple d’herba.
Quin goig veure des de la solanada
l’altura, allà, ramatge on va ser-ne sospesa.
Sabia que com a esquirol havia saltat
sense esgarrinxar-se la cua estarrufada
i, ara, el vent les feia volar i revolar
apartant-les del casal on varen créixer i viure.
Maleït sigui l’aspre ventot, abrupte inquisidor
que lluita per canviar-ho tot d’estat i lloc
i deixa orfe de retorn a qui eix goig eixorrubillaria.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-4-18.

dijous, 22 de gener del 2015

FULLES... aquarel·la


Fred i vent no en volien saber res
de les cabòries de les fulles del arbre.
Caigudes a terra no sabien si volarien
a altres llocs més acomodats
o serien maltractades, fins podrides
revertint seu cos de nou al lloc on la saba
xuclà la seva excelsitud un dia verda
fent de vestimenta al ramatge inquiet.
Des del seu nou regne sospiraven
en retorn a l’èxtasis que un dia cregueren veritat
Ara, caigudes, inermes, no serien ni elles,
se’ls negaria els seus somnis d’eternitat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 22- 1-15
........SILENCIS
15.- Li deien que era un FRESC i es tapava amb una manta...
Quan li digueren MANTA  es posà fresc... i sense suar ?


divendres, 14 de novembre del 2014

FULLES... aquarel·la


... i el vent potent
Queel titllen d’ INÚTIL,
ha recollit totes les fulles
de l’ARBRIU...
Aquests faran fulla nova fèrtil?
Ja s’obre la primavera...!!!
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -14-11-14


dissabte, 24 d’agost del 2013

EN EL BARRET.... aquarel·la


24 -8-13
En el barret de les il·lusions
recolliré les fulles seques
que cauen del meu desancorat arbre.
La lluita del temps, Sinaí buscat,
em porta ara la melsa desfeta
del patir constant fet cendres.
No farà vent i el fullam em cobrirà
provident catifa d’ancorats somnis...
Els peus trepitjaran sense fal·lera
el recull de les restes de la baluerna
i buixardaré (picar) el camí del ball de les rialles
refilant la pedra amb records que retornen
a fer pessigolles en l’aixella de la mandra.
Potser les fulles volaran un dia,
testimonis anacrònics d’un viure,
encarranquinant  noves promeses
al arborar el lloc patri on nasqueren,
plenes d’anhels, barret de picardies,
i, manducaran senders de vol d’ocell lliures.
Triangle del temps sensible que mai torna
enyorat per sempre, per sempre...


dimarts, 13 de desembre del 2011

RECOR d ANT....foto pròpia




10 – 12 - 11
En el temps que ja he perdut
busco la ma
que el plat portava
i la cullera del petó
que boca aidava.

RECORD – m’han dit –
busca’l que et segueix
i et trepitja
l’enyorada lluita física.
ara en la calma.

El vent s’ha acallat
i la fulla seca arrecula
en el recó...
Sofà silent d’estança.
Rosaris reposen junt a tu
i el pensament treballa.
..............


SANTA LLÚCIA.- Festa Major
De la Vilella Alta, també nostre poble
On començarem els somnis.
.....................
Avui, fa molts anys
 era festa per nosaltres
Contacte de riure i ballada
Companys botant contents
Molt propet de la disbauxa
Soroll, musica, inconsciència
Pardals que volen besant-se
Tres dies per gaudir junts
Llicència per abraçar-se.
........
Ara no és el mateix
I la festa existeix
Per altres que viuran
Orenetes i pardals
Volant guspires que inflamen
Els cors assedegats de contacte.


dissabte, 5 de desembre del 2009

462 -- LA FULLA, PUNT DE LLIBRE... foto pròpia



5 – 12 – 09

El vent se la emportà del seu volgut arbre

i carrer amunt segueix passos de geganta.

En una reconada amb altres esclafada,

després un remolí al ciment la desempara.

Una peuada s‘esclafà al lloc que ara habita

i s’emparenta lluïda apegada al carrer.

Com si un cisell l’hagués gravat,... Replena

dels seus nervis i molsa on la seva saba no hi és.

Sola al mig de la plaça, qui no la senyala?

Apartada de companyes, s’ha barallat amb totes?

Quan passin rodes, qui no la trepitja?

I si plou anirà avall, qui tant tresor vol?

Una nena juguetona, senzilla i distreta

Que amb els peus avança obstacles xutant...

Son peu va a xafar-la...? O,..vol aparta-la ?

Es para i la mira... Calla i sospira...

El genoll resa. La ma acaricia...

-Seràs punt de llibre, per sempre et tindré...

I obrí son llibre... Aquella fulla seca

entrà amorosa a dins del paper...

No serà remostrons ni deixalla.

Serà el punt de llibre per sempre estimat.

divendres, 4 de desembre del 2009

461 -- PENSAVA LA FULLA ... foto pròpia


4 – 12 – 09

Pensava la fulla a punt de caure a terra:

- Qui sap si em queda el buf de l’ànima...?

I sospirà l’última abraçada a la mare rama.

Baix la recollien en tovor de maragda

Unes verdes plantes,- Qui eren elles es deia ?

Brostades rodones malves.

L’abraçaren amb ses fulles,

L’ompliren el cos de carícies sanes...

Ses germanes amb el vent fugiren...

Les malves serien noves germanes

En casa d’elles viuria la seca fulla

Davall mateix del seu arbre.

Prerrogatives se’n atrapen

De vegades....

- Segueix la vida amb nosaltres...

L’espantadissa full viuria,

Allí, a recer de les malves.

dijous, 3 de desembre del 2009

459-- S'HA FET NIT I LA RAMA ... foto pròpia


2 – 12 – 09

S’ha fet nit i la rama et sosté a tu sola.

T’ha abandonat tothom, no és el que creies...

Abans tot era unió, companyia sense son

i, ara, davall dormen sense nervi que les aixequi.

Dos blets encara verds et miren orgullosos,

es burlen de tu veient-te groga i desemparada.

La nit serà llarga si les fades no fan miracle

i abandonaràs ton regne que s’escola, que s’acaba....

Tots en la vida arribem a la nostra hora,

quan la fosca s’allarga i quan res ens ressuscita...

Qui sap si ens queda el buf de nostra ànima.

dimecres, 2 de desembre del 2009

458 - ALLARGASSADES COM PEIXETS... foto pròpia



1 – 12 – 09

Allargassades com peixets penjats per la boca,

fulles que aneu a animar a vostres companyes...,

espereu la bufada que trenqui les amarres

i us enviï a terra a resar altres oracions.

Banyades de verd fèieu ombra i cantàveu glòries,

entregareu instants llargs besant el fruit vermell.

Un dia us el prengueren i penjareu com llàgrimes

i vostre plor era inútil, no defensareu res de res.

Ara us toca marxar en viatge que mai torna

que nega vostres drets de cicle que ja paga

la última xuclada de sàvia mare

i com peix

que arriba cuina

l’amo golós no en deixa ni espina salva.

dilluns, 30 de novembre del 2009

456-- LS SEUS ULLS PARPELLEGEN... foto pròpia.

Fotos pròpies. Aquest diumenge passat amb la maquineta meva, gens pressuntuosa em regalava uns quants moments amb l tardor en els arbres de conreu i de bosc. les fulles que es van oxidant i moltes j han abandonat les rames i d'altres més tossudes encara pengen com conills caçats pel gos en les rames del arbriu. És un espectacle de colors grocs, roigs, marrons de tons i gama diversos i verds que s'acaben.. Hi han milers de composicions en l'escenari... Es pot triar... ja els aniré posant... Això si, estavva molt ennuvolat, a punt de ploure...Anton.

29 – 11 – 09

Els seus ulls parpellegen la carícia

quan els dits remenen l’aire en la pell,

El silenci s’escruix callat en sa delícia

i la boca emmeleix llavis amb nou bes.

Calla el temps que no posa pas pressa.

Calla la paraula. Es juga memòria d’instants...

Calla el camí. Les passes silencien fressa....

Calla el riu. L’aigua xapoteja silenciant...

Mut l’aire rellisca i per pendent rossola.

Els dos cossos musiquen compassos entregats

i fins l’ànima sense mot compren i vola,

Sols la carícia ressona en ments, avui, volant.