Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto -assumpta-. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto -assumpta-. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de desembre del 2009

479 .- QUAN CALLES I TE'N VAS.... foto -assumpta -


foto -assumpta-

29 – 12 – 09

Quan calles i te’n vas

com vent fet silenci

i els llavis tancats,

eixuts adormint-se...

Vull seguir el clam

que no reverbera,

que no es pot fe llum

per que ton sol calla.


Quan camines

fent el camí allargassat,

on el reble s’aquieta

i no rodola...

Vull seguir el teu pas

impregnat de sorra,

cisell que marca

el viure d’una vida.

dimarts, 15 de desembre del 2009

469 -- FLOQUETS DE NEU ... foto -assumpta- ENFARINATS DE NEU ... fotos pròpies d'aquest matí.


foto -assumpta -

14- 12 – 09

Els floquets de neu revolant per ajocar-se.

Un vent suau els sostenia baixant-los poc a poc.

Relliscaven els germanets i al terra apropar-se

miraven i miraven buscant inquiets bell lloc.

Veieren unes pampes, fulles a breu tacte,

mig verdes en aquell ínclit temps de fredor...

Elles aixecaren els talls fent mans per distingit contacte

i reberen als floquets com fills sortits del cor.

Floquets de neu, paraules estimades, paperetes

que baixeu al terra per conhort de tots...

Fulles, nosaltres, la saba corre per venes estretes

que volen anorrear-les i fins secar-ne el punt d’honor.

Veniu, floquets i conserveu-ne

Nostre delit, concòrdia i voluntat.

Veniu, floquets i preserveu-ne

El que volem pels fills, LA DIGNITAT.





divendres, 20 de novembre del 2009

448 ... OCELLS QUE REVOLEN.....foto Secrets Compartits

Ahir tot entrar al blog de l'-assumpta- em vaig trobar amb tres fotos en blanc i negre.
A les tres hi posava els meus trenets. Ara he trobat que les ha situat en el lloc on ressuscitaven
d'unes cendres on el caliu encara hi era del meu pensament en veure les postals blanc i negre.
No em vaig poder resistir, figureu-vos que part de la nit he pensat en la segona.
He tingut molta feina i dolenta i fins ara no ho lletrejo gràcies al teclat i en directe a la pàgina.
.............
Heu vist i sentit una ocellada quan va a joc? Heu sentit el clam del vent en els canyars?
Heu vist el crematori de les canyes, heu escoltat tot això?
És el que em va fer sentir l'-assumpta- ahir.
Xirrien com embogits, qui sap si per buscar el lloc on posar les potes amb graus exorbitats de notes que no paren.

Quan el vent xiula en les canyes, los fulles obren ses boques i surten flautes, clarinets i fagots
a fer el concert. Tons i sons. Lluitant i lluint-se. Reverberant amb estrèpits i apagant-se en un instant quan el vent calla i retorna el to agut xiulant sa empresa de melodia de canya.

A vora el riu o a vora el barranc, poseu-hi foc... La canya que toca el cel es veu abatuda, roja com un pebrot s'esberla a tires i cau i espetega com mil escopetes... Foc i tro. Cada canut es una ofensa que li fa a la canya el foc i detona l'aire intern al esclafar-se... Brama aquella gran feixina que retrà al terra feta polsim cendrós vençuda ara,
per que rebrotin els estalocs en nous llucs verd per fer la nova canya que conduirà com sèquia el raig de l'aigua... Anton.
......

19 - 11 - 09
Ocels que revolen
per niar al capvespre.
Eterns querubins
que envolten nostres ments
sense adulteri
.....
Penso en ells i penso en mi
dins la caverna
de la nit que ja brulla.
I tots anem ajocar
les nostres cuites de la llum
en la quietud de la casa.
Trencarem la disbauxa
per el repòs
quan l'ànima treballa
per construir noves rutes
que em de escriure planerament
quan tornem a prendre vol
com l'ocellada,
ara aquietant-se
................. Anton

dimecres, 14 d’octubre del 2009

413 .- HE VEREMAT L'AIGUA ROJA.... foto -assumpta-..


foto de l'-assumpta- de SECRETS COMPARTITS.

La festa de la verema i el vi.

14 – 10 -09

He veremat l’aigua roja

de globets com petons,

i els espetucs

em robaven llavi

en un reviure melangiós.

Resava el porró

el cordell que a ma boca

el lligava

llaminera de suc dolç

dimarts, 13 d’octubre del 2009

413 -- DINS LA TRISTESA. - fot -assumpta de secrets compartits.


foto -assumpta- Secrets Compartits.

Personatge de la Fira de teatre Tàrrega.

8 – 09 – 09

Dins, la tristesa.

Fora, lliure espai.

Dins, l’enyorança.

Fora aire lliurat.

Dins, malastrugues,

Fora, la llibertat.

I ara, dins, en sa pena,

en sa sang en la vena...

Fora, la gran alegria.

del dia dia

del seu altar.

diumenge, 20 de setembre del 2009

393 -- HO TENEN NEGRE .. foto -assumpta-

foto -assumpta- del bloc Secrets Compartits.

Dies enrere a Tàrrega va tenir lloc la Fira del Teatre,...

19 – 9 – 09

Ho té negre fins el paraigua ara que no plou...

La parella arraulida com rovell per dins l’ou

i la closca, aire que envolta, floc indiferent els clou

en un parterre de neguit intern. Poden dir prou?

Tots envoltats de matèria que no ajuda, no es mou.

Indiferent? No els preocupa del infern intern de rou

que els agarbera..Pallassos per fora, l’ànima es remou,

però que hi fa?Ni plou. Ni es mou l’ou. Res remou.

Ni clou el rou. Prou,

dissabte, 22 d’agost del 2009

371 -- PODRIEN CONSTRUIR-HI ESCALES.... foto -assumpta--.


foto de l'-assumpta- de Secrets Compartits.


14 – 8 – 09

Podrien construir-hi escales,

façanes de cases bones.

arcades de portal

i les convertiren en pou...

Un pou sec que no servia

més que per demostrar l’enginy

del avantpassat picapedrer

que creava i construïa

figures amb escarpa,

maceta i cisell ....

Les pedres enjoiades

es sentien orgulloses

de son destí.

No havien set marge,

ni paret...

Eren... elles...

Irrepetibles... !!!

Eren elles, allí.

................