Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llegenda del bes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llegenda del bes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de febrer del 2009

203 - 4 LA NEU I LA ROSA -- LLEGENDA DEL BES.


10 – 2 – 09

LA LLEGENDA DEL BES
4 – La neu i la rosa

Cel, mantellina agrisada,
llençol blanquinós estès
rendia un bromall de fada
quan gris esclafís la neu.
Els floquets, espessa cortina
Baixaven caminant suau,
Lluïa el blanc en terra fina
Fent ramatge d’arbre esclau.
El pes complia i a terra els aplanava
Sobreeixia arreu l’espessa llet damunt
Que sa potència de color reviscolava
com mantell de taula de joia nupcial drut
( amistançat)


.......................................................
Coixins de gasa, sortilegi en rama,
posava el to son poder de blanc,
el florilegi marcava rufa en flama ...
Blasma a tot color no fos albicant.
.................................................



Pensant en son profit una rosa,
Volent estalviar vestit joiós
Girà coll cridant a floquet
: Posa
damunt meu teu límpid color -.
I allí el bes núbil fet tot gasa
Cobriren pètals tacats de sang,
Quanta joia reposava en la brasa
I abillava una núvia de vestit nupcial

dimarts, 10 de febrer del 2009

202 --3 - EL NÚVOL I L'ONA --- LLEGENDA DEL BES



9 – 2 - 09
LA LLEGENDA DEL BES
3 . El núvol i l’ona.

Quan el boiram es formà núvol
i ja per terra no era son volar,
li vingueren ganes de ser rúfol
llançant-se a viure a l’espai.
El cel era net, diàfan. S’ensolcava.
La llum brumia entre groc i blanc...
Estengué ses urpes i assetjava
l’immensitat festiva a son davant .
Xuclant amb força, amb insistència
es trobà amunt, amunt, volant.
Es palpava tant lliure sa existència
com moixonet que surt de niu casal
i recorria el cel dolç eixamplant-se,
tot era seu, tot el immens braçal...
Divinitat volguda, enlairant-se,
bevent l’estora del cel blau
.........................
........................
En altre indret de l’espai blavós floria
aigua mar d’ona potent sorgia
enrubinant urc orgull mascle gegant.
.............................
No hi ha distància en la vida,
No hi ha distància en el cel blau
No hi ha distància feta a mida
Quan es teu tot l’univers astral.
....................
L’ona colossal el núvol veia...
- On va aquest pobre desgraciat ?
Me l’engoliré sense pensar-s’ho.
Es transformarà en llet de mar
-.
S’apropà la ingent, superba rafugada.
- Què vol eixa que alça el braç? -.
I llençant el bram dur i l’empenta
del pixum en el ventre guardat
caigué damunt l’ona ferotge
volent sa fortalesa anul·lar.
....................................
Ara, al cel no es deixonda ja el rúfol...
dins del mar junts ona i núvol
s’han unit espoltrint-se en fort abraç
tot és aigua, bromall i ona.
Iguals matèries. Dins d’ells ressona
el bes d’amor jamai pensat.

dilluns, 9 de febrer del 2009

201 -- 2 - LA CANYA I EL RIU -- LLEGENDA DEL BES

8 – 2 -09
LA LLEGENDA DEL BES

2 – La canya i el riu.

La canya prop la ribera
volia besar-ne el riu.
L’aigua brullosa, encisera,
no aturava son instint
......................
Un rossinyol que buscava
reballant pels tamarits,
entre cants, la fullaraca
per fer casa, per fer niu...
posa peu al alt de canya,
la canya corba cedí
Damunt la fulla ajocava
esperant el seu marit
- Si la fulla fos barcassa
Baixaríem bec i dits
i navegant aigua plana
serp no oloraria niu.... -.
Sentint el dol que aclapara
als moixonets arraulits
amb goig sa verdosa galta
presta canya va i els hi diu:
- Apropeu-me els dos a l’aigua
quan toqueu l’aigua colliu
aquesta fulla, barcassa,
jo us la dono sens neguit...-,

...........................
Poc a poc ja toquen l’aigua...
-Rossinyolet, soc feliç...!!!
.................................
La canya es sent joiosa
de son plomall brolla rosa
que ha besat l’aigua del riu...
L’aigua envolta tendra canya
com si fos tela d’aranya
en un bes dolç,intens, fi.
........................
S’allunya el niu, barcassa,
la canya retorna i s’alça,
se’n va al cel blau feliç
ha besat vida que és aigua
ha complert son gran desig.

.

diumenge, 8 de febrer del 2009

200 -- LLEGENDA DEL BES --1º La muntanya i el vent..

Ahir la Mìriam, la neta, em va donar unes quantes lliçons acelerades del
funcionament del Paint. Elles, totes, hi han jugat i hi tenen un reguitzer de
treballs guardats. Tot té els seus secrets que quan es desvetllen... Detalls mìnim poden ser el que un treball acabi bé o sigui un nyap. Aquest primer encontre estava sol, sols la mestressa em vigilava... Em tremola el pols i no és el llapis ni el pinzell,... Ha sortit això del que jo volia fer.
------------
Ho dedico a tots els blocaire. En especial a l'Assumpta i Carme pels seus fraternals obsequis, a la Montse - Avia primerenca - per aquest vídeo de
LA LLEGENDA DEL BES, que ha calat tant dins meu que aquí teniu el primer treball i l'escusa per fer això del Paint, a l'altra Assumpta per que m'ha portat l'alegria de saber d'una persona que em va ensenyar a recitar, declamar...
la senyora Briansó, i no més saber.ho, he sentit els seus consells, sa veu càlida i harmoniosa... Grans records. Jo no podia fallar i he fet això, ja ho dic,
PER TOTS, PER TOTS, PER TOTS. Anton.
ZEL, AVUI MÉS QUE MAI PENSO EN TU. QUE ET CURIS BEN AVIAT I VINGUIS A FER GUERRA PER LA PAU
7 – 2 - 09
LLEGENDA DEL BES
1.- La muntanya i el vent
.............
Lliurava el vent sa potència
corrent embogit.
- Per què fuges de mi amb violència –
la muntanya esclafí.
- Si et beso suaument m’entendreixo
i jamai podré fugir.
Ablanant-me em destrueixo
i em veuries finir.
Necessites muntanya que t’aplani,
que damunt teu jo m’ablani
per fer-te parir -.
I el bes dur continuava,
el vent cansat s’ofegava
fins ser-ne occit.
...........................
Des d’aleshores l’aura,
quan el sol el pla daura
ja alena pel matí.
Així, el primer bes naixia,
tot l’univers en cobria
de zenit a nadir
....................
TAMBÉ HE COPIAT DEL POST DE LA CARME.
Diu l'Anton que avui fa anys. Alla al seu post encara té pastís. Però a mi m'agradaria fer-li un regalet, encara que sigui unes quantes paraules lligades, a més o menys traça.
He passat per casa teva,
he vist els seus tresors.
I estic ben d'acord amb tu:
no necessites res més.
Quatre joies et fan ric.
I estic ben d'acord amb ells:
Anton, no canviis mai!
Enviat per Carme a 15:47 7 que col·leccionen amb mi