La foto és de la ZEL de seu blog ARA MATEIX.
He tingut un llarg cami amb ella... És molt autèntica i vull deixar-hi la meva marca expressant-li el meu agraiment al que ha fet per mi i al que he après d'ella. Es com el foc que crema, però no consumeix, no destrueix.
------
Quan miro als nostres dos nets, Aina i Pau, fills de Manoli i Josep Anton em salta amb força a la vista una circumstància que es dóna en el seu neixer. En poques hores de diferència varen venir a la vida el mateix dia i mes, solament espaiats per l'any d'arribada que fa que la edat sigui diferent.
12 – 3 – 10
A recer dels avis vells
Jugaran teus fills dilectes,
Gronxant ses dubtes
I estrenant cants nous.
Seran continuadors
De tasques per tu empreses
I al faldar de ton record
Creixeran com mel d’abelles
Plenets de la dolçor de Pau.
Tu els veuràs
I beneiràs ses fites
Donant el vist i plau
Als arbres nobles que plantares.
