Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el nostre fill. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el nostre fill. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de març del 2011

AVUI CINC DE MARÇ ....foto del nostre fill Josep Anton.


5 - 3 -1 – 11 – 105 - 3 - 11


Parla de tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol groc que calenteja
la quietud i la peuada de l’esperit...
Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.
Parlen amb tu l’agraïment de cares netes
a les que ensenyares a estimar.
A estimar el que tu, dilecte, portaves
per  donar....
Avui retornen les flors
que vares cultivar.
...............

Lluitares en la TEVA última marató
trenta tres dies fins extenuar-te...
A fora la vida seguia sense tu
i els amellers floriren...

I segueixen florint, nova i continuada vida
fent cas omís del desconsol que ens acoltella

Et sento i et veig per pla i per muntanya
amb el teu neguit, sa, de còrrer...
En pocs anys deixares emprenta que no s'esborra
per més vent i pluja i sol que caigui.

Brotarem com l'ametller
fent flor immaculada,
i ens guardarem del gel
per que l'ametlló  TEU arribi a taula.

...........................
.


Avui dia cinc de març del 2011 fa un any que el nostre fill , JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA ens va deixar.



En la seva làpida davall del nom pel qual se’l va reconèixer en vida i ara quedarà per la seva eternitat, hi figura un epitafi escrit per mi. Vull fer incís en els dos primers versos.


Reconquerires cognom


Fortunyo anava pel mon.


Ell va reconquerir el cognom que els seus ancestres transmetien a la descendència fins que el decret de nova planta va castellanitzar a sac el que tenia al davant.


El seu caràcter neguitós, lleial, convençut de que tenia una Pàtria – Catalunya- quan en la democràcia es va poder tornar el que se’ns havia arrabassat, feu els convenients passos per retornar al estatus vertader.


Nascut en la memorable data de 11 de setembre se’n enorgullia i sempre per ell la catalanitat començava i seguia per família, poble, comarca, pàtria, mon... univers. Res de racisme, al contrari, reconèixer el valor MARE del lloc de naixement, sigui en la persona que sigui. Per a ELL també el volia.


Aquesta feta marca i retorna als seus descendents al lloc que mai havien tingut que perdre.


Per la família tota, és un vertader orgull i així ho confesso que l’arbre genealògic que tenim que sabem de nostres arrels des d’el mil cinc-cents setanta cinc, seguirà en la normalitat ja en la figura d’ELL i el seus fills Aina i Pau.


El treball de recerca per assegurar la seva jugada em demostra que per damunt de tot les seves fites principals tenia les idees clares i feia per aconseguir l’objectiu. GRÀCIES FILL.- Anton.

dilluns, 31 de gener del 2011

T'ENYOREM, FILL.... foto d'on ELL habitava




El dia 31 de gener del 2010 el nostre FILL va sofrir l'atac que el portaria fins al dia 5 de març a una lluita desigual... amb luctuós succés.
............
En mig de brotada reseca,
- rosa vermella de teva estimança,-
en un raconet subtil regaves
el que és avui nostra enyorança.
Per damunt de la feblesa
fins al cel blau enlairaves
els anels de ta prosapia..
Fa un any que la flama hi era...
Fa un any que l'alegria falta....

Escrit d’Anton Fortuño – 22 – 1 – 11
....................
T’enyorem,fill,
Com espera l’ocell menut al niu
la mare que porta la becada.
Com la fonteta que arribant l’estiu
son rajolí es seca, no té aigua.
Com el llibre abandonat, vora el pi
i aquells ulls no tornen la mirada.
Com alzina que avui no darà ombra,
el núvol tapa el sol, esquerpa suorada.
Com el canyar on no xiula, callat el vent,
ell que al rossinyol el cant compassava.
Com l’adolescent que ha perdut petó
que silent al llavi dava sa estimada.
Com finestró tancat, abandonat, planyent
i que ningú obre a la llum de matinada.
Com alegria de la flor que esboterna
i veu per primer cop la llum,el vent i l’aigua.
Com el braseral de foc que a la llar crema
i busca els molls que de la cendra treu pàtina.
Com boca sense veu, cansada de tant de crit...
i no hi ha orella que escolti paraula.
Com la fortalesa i neguit que al vell li robaren
fent camí pel pla ranciós i abrupta muntanya.
Com el florit ametller que de gener té delit
i per matiner son treball gelada arrasa...
Si enyorança té ocell o fonteta,
Si enyorança té alzina i canya,
Si també es queixen adolescent i finestra,
Tampoc saben com curar-se alegria i braseral,
El vell es sent desvalgut i l’ametller perd florada...
Retorna dilecte al teu casal
que a tots ens fas molta, molta falta.


dissabte, 1 de gener del 2011

2.011 - EN RECORD DE JOSEP ANTON... foto de Manoli.Lleberia

La primera entrada al blog d'aquest any 2011 és pel nostre fill Josep Anton Fortunyo...
Impossible trencar el record, és el vincle que ens uneix fortament,
estretament per estrangular el desconscol i l'angoixa que regna dins nostre. Anton,
1 – 1 – 11
Fugiré de tot... !!
Ja més misèries m’emporto
per llençar-les a la vall.
Amb el pas viu seguiré el viatge
que havia preparat.

Fugiré de tot... !!
Ara, el temps no compta,
la vela blanca enyora
i busca el vent que li cal
i acalaré, guardant-vos
el vostre seti
per seguir conversa
que havíem aparcat.

dilluns, 1 de novembre del 2010

PARLA AMB TU... foto google imatge


1 – 11 – 10

Parla de tu el vent que diu paraules
que les transporta en seu camí...
Parla de tu el sol groc que calenteja
la quietud i la peuada de l’esperit...

Parla amb tu la orquídia blanca
i la rosa immarcescible de cristall...
Parla amb tu el perfumat silenci
d’unes flors que cultivares: teus treballs.

Parlen amb tu l’agraïment de cares netes
a les que ensenyares a estimar... ,
a estimar el que tu, dilecte, portaves

Per donar....

Avui et retornen perfum les flors
que vares cultivar.



dimarts, 5 d’octubre del 2010

SET MESOS QUE CREUARES TEVA META.... fotos de Manoli, seva esposa.


SET MESOS QUE ARRIBARES A META.

 15 – 3 – 10-

Que siguin pels teu fills
Meus ulls teva mirada.
Que teva suau paraula
Esclati en meva veu
Que els miris i els parlis
Corrent teva gambada
Obrint els núvols tous,
Obrint el Sol per ells.
Que sàpiguen quan els estimes
Que sàpiguen que tot TU...
Erets  i seràs per ells.
El teu Amor baixi a mans plenes
i els inundi de la pau que vas voler.

5 - 10 - 10
En el periple inquiet
de teva complerta vida,
volies a meta prompte  arribar ?
Fa set mesos trencaves la cinta
arrasant ton futur d'un joiós demà.
la pressa que tenien teus actes
et feren complidor fins a l'extrem...
i  a aquesta cita calçat hi arribares
per que per TU, com atleta,
no devies defallir mai.
.................................
Avui, en el record que ens acoltella,
veient la teva empremta punyent arreu...
PER QUÈ no era Jo qui feliç marxava
i TU quedaves amb tots els teus ?