3 – 8 – 09
La ratera blava els relliga
i ells revolen per dalt mirant la llosa.
L’embut de llum els envolta com la sirga
que avança en el riu dins l’aigua morta.
No sé si els ocells que baten ales
seran engolits per atzur llengua .
Tot son clarors en el espai nit, dibuixades
Creiem en la fantasia? Una miqueta val, perquè tot realitat...
Ahir estava a l'hora del migdia sense poder fer res a Internet...
Una pantalla gran de Gooogle, em deia que no em deixava conectar, per que no infectés a altres usuaris ...
No tenia cap Bloc, havien desaparegut...
Encara que d'ensurts n'he tingut en aquest medi del ordenador, aquest el trobava inusual.
A les vuit de la nit va poder venir el metge que cura coses d'aquestes, i eencara que jo sols tenia l'espant, ell em va tranquilitzar, tragué el que molestava, diria que el va vacunar, amb el bisturí seu va tallar i ...
Per això he possat aquset poema, fet abans, crec que hi va bé, al que m'ha passat. O sigui que Google em va tancar per que jo no us fes mal.... Miracles!!
NO M'HO HAURIA CREGUT MAI
6 -8 -09
Demanem a crit pelat la seguretat
I la inseguretat conforma nostre destí.
Tot pot canviar en pro o en contra
En un instant i sense o amb molt neguit.
Tenim el perill del canvi en nosaltres
En nostre temps que queda escrit.
I fins el camí de nostres peuades
És com balança que canvia el fil
Empenyem a la dreta o a l’esquerra
Com si fóssim borratxins.
Nostres actes son l’útil instrumentada
Del que ens valem i que tenim...
No busquis la seguretat segura,
Tu creus que mai ha existit?
