10 – 12 – 09
S’havien posat d’acord al néixer al temps?
Brandarien juntes empeses pel ventijol?
El coreògraf marcaria pautes en sos peus?
Jugarien plenes d’olor, nues, mirades pel sol.
..............
Quin poema - pregunta - reflexió més bonic! Em fas venir ganes de respondre'l:
El temps de néixer
va ser un i compartit,
sense més acords
que la força de la vida.
I brandaran juntes
gronxades pel ventijol,
inventant un moviment
de dansa sense pautes.
I ens encomanaran olors
i nueses mirades pel sol.