14- 12 – 09
Els floquets de neu revolant per ajocar-se.
Un vent suau els sostenia baixant-los poc a poc.
Relliscaven els germanets i al terra apropar-se
miraven i miraven buscant inquiets bell lloc.
Veieren unes pampes, fulles a breu tacte,
mig verdes en aquell ínclit temps de fredor...
Elles aixecaren els talls fent mans per distingit contacte
i reberen als floquets com fills sortits del cor.
Floquets de neu, paraules estimades, paperetes
que baixeu al terra per conhort de tots...
Fulles, nosaltres, la saba corre per venes estretes
que volen anorrear-les i fins secar-ne el punt d’honor.
Veniu, floquets i conserveu-ne
Nostre delit, concòrdia i voluntat.
Veniu, floquets i preserveu-ne
El que volem pels fills, LA DIGNITAT.