Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'INSTANT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'INSTANT. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de febrer del 2010

L'INSTANT...!!!

L’instant....!!!
Ara, plora
Per haver rigut massa.
..................
 Què és un instant?
Busquem el seu previndre
I ja no el tenim.
............
 És nostre present
un llamp que brilla fugaç.
Altre el desborda

diumenge, 3 de gener del 2010

483.- L'INSTANT PRESENT... aquarel·la pròpia

aquarel·la pròpia

2 – 1 – 10

L’Instant present

era DISTÀNCIA

que no clou camí...

..........................

I lluny de tu

em perdo... sol.

El teu respir joiós

em dava alè nova

I. ara. la DISTÀNCIA

no el deixa venir.

L’espardenya no camina,

els ulls no tenen mirall,

la veu no escolta retorn

i el cap no desperta.

La DISTÀNCIA empresona

i el meu Instant malaltís

s’asseu al brancal

escodrinyant

d’on el vent bufa

fins que son alè s’apaga.

Et sento prop i lluny

en el record puntual

que m’esvera.

dimecres, 30 de setembre del 2009

401 --HE TRAVESSAT EL LLUNY.... foto FLICKR.

Un ratet al BANC DE FUSTA no fa mal ni a les cames ni al cap,
un pot pensar o fer una dormideta...
Si a algú li fa goig d'asseure-s'hi, queda convidat.

29 – 09 -09

He travessat el lluny

I un instant

he vist la claror.

Ha set lluny el lluny,

Ara, vet aquí,

en un instant

es prop.

i no recordo

quan era lluny

del lluny.

Solament

era un instant

............

I la Carme s'ha desplaçat virtualment i ens porta aquest poema

per que el sabor de les paraules ens complagui.

Seurem una estona,
llegint poemes,
escoltant-los
si els vols recitar...
Seure de costat,
viatjar al lluny
en un instant.

30 / setembre / 2009 20:41

dimarts, 29 de setembre del 2009

400 -- ON ÉS EL PASTÍS... foto de album Picasa deMariona


29 - 09 - 09

...........

On és el pastis?

Jo veig el pilar o paret dreta

quan des de fora, els qui ens miren,

veuen la mateixa com esquerra.

Qui té raó?

Com podem pensar igual ?

Potser llàstima del buit

que hi ha entre dreta i esquerra

.... Així podem veure tot el fora,

però els que veuen des de fora veu el dins...?

Hi som nosaltres? o sols és una il·lusió visual...

On ets tu, dins veient la teva dreta

o fora veient... l’esquerra?

La situació pot demostrar-nos

que els dos tenim la veritat

Ens discutirem amb els que miren des de fora?

Ells no saben, potser que dins tenim un pastis

que no és veu... nostra intel·ligència.
Clar, que de vegades, ens donen a tastar

el seu pastis....la seva intel·ligència.

O volem reconèixer?

-----

Passo el ratet al BANC DE FUSTA pensant...

EL LLUNY? L'INSTANT?

m'acompanyen fins ara al BANC DE FUSTA, les inefables

Carme i Cèlia... Que ben acompanyats.

..........

02 ----29 -09 -09

M’havia encreuat

en la via del tren mental.

Va ser un instant

que anava

al lluny...

Per on continuar?

L’instant manava.

El lluny...,lluny.

Quina estació era?

Quina parada?

Després d’arribar

l’instant

al lluny

trobaria l’instant

un altre lluny ?

Quin dilema. !!

O no aniria

més lluny

l’instant?

...........ANTON

La Carme,questa bona amiga que tots tenim ha vingut a seure al meu costat i m'ha dit:

Mana l'instant.

Deixa't portar.

No hi ha estació

ni cap parada.

Just el camí del temps.

Enllà, enllà.

Omplim instants

de viatges i paraules.

Segueixen vius.

Mai no fuig del tot

l'instant que és ple.

29 / setembre / 2009 12:49

........CARME

La Cèlia també ha vingut a seure al BANC DE FUSTA... i el que diu, és bonic d'escoltar.

L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.

Mes l'instant també passa
d'estació
a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens
de colors.

29 / setembre / 2009 18:14 ...CÈLIA