L’instant....!!!
Ara, plora
Per haver rigut massa.
..................
Què és un instant?
Busquem el seu previndre
I ja no el tenim.
............
És nostre present
un llamp que brilla fugaç.
Altre el desborda
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'INSTANT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'INSTANT. Mostrar tots els missatges
dimarts, 16 de febrer del 2010
diumenge, 3 de gener del 2010
483.- L'INSTANT PRESENT... aquarel·la pròpia
aquarel·la pròpia
2 – 1 – 10
L’Instant present
era DISTÀNCIA
que no clou camí...
..........................
I lluny de tu
em perdo... sol.
El teu respir joiós
em dava alè nova
I. ara.
no el deixa venir.
L’espardenya no camina,
els ulls no tenen mirall,
la veu no escolta retorn
i el cap no desperta.
i el meu Instant malaltís
s’asseu al brancal
escodrinyant
d’on el vent bufa
fins que son alè s’apaga.
Et sento prop i lluny
en el record puntual
que m’esvera.
dimecres, 30 de setembre del 2009
401 --HE TRAVESSAT EL LLUNY.... foto FLICKR.
Un ratet al BANC DE FUSTA no fa mal ni a les cames ni al cap,
un pot pensar o fer una dormideta...
Si a algú li fa goig d'asseure-s'hi, queda convidat.
29 – 09 -09
He travessat el lluny
I un instant
he vist la claror.
Ha set lluny el lluny,
Ara, vet aquí,
en un instant
es prop.
i no recordo
quan era lluny
del lluny.
Solament
era un instant
............
I la Carme s'ha desplaçat virtualment i ens porta aquest poema
per que el sabor de les paraules ens complagui.
Seurem una estona,
llegint poemes,
escoltant-los
si els vols recitar...
Seure de costat,
viatjar al lluny
en un instant.
dimarts, 29 de setembre del 2009
400 -- ON ÉS EL PASTÍS... foto de album Picasa deMariona
29 - 09 - 09
...........
On és el pastis?
Jo veig el pilar o paret dreta
quan des de fora, els qui ens miren,
veuen la mateixa com esquerra.
Qui té raó?
Com podem pensar igual ?
Potser llàstima del buit
que hi ha entre dreta i esquerra
.... Així podem veure tot el fora,
però els que veuen des de fora veu el dins...?
Hi som nosaltres? o sols és una il·lusió visual...
On ets tu, dins veient la teva dreta
o fora veient... l’esquerra?
La situació pot demostrar-nos
que els dos tenim la veritat
Ens discutirem amb els que miren des de fora?
Ells no saben, potser que dins tenim un pastis
que no és veu... nostra intel·ligència.
Clar, que de vegades, ens donen a tastar
el seu pastis....la seva intel·ligència.
O volem reconèixer?
-----
Passo el ratet al BANC DE FUSTA pensant...
EL LLUNY? L'INSTANT?
m'acompanyen fins ara al BANC DE FUSTA, les inefables
Carme i Cèlia... Que ben acompanyats.
..........
02 ----29 -09 -09
M’havia encreuat
en la via del tren mental.
Va ser un instant
que anava
al lluny...
Per on continuar?
L’instant manava.
El lluny...,lluny.
Quina estació era?
Quina parada?
Després d’arribar
l’instant
al lluny
trobaria l’instant
un altre lluny ?
Quin dilema. !!
O no aniria
més lluny
l’instant?
...........ANTON
La Carme,questa bona amiga que tots tenim ha vingut a seure al meu costat i m'ha dit:
Mana l'instant.
Deixa't portar.
No hi ha estació
ni cap parada.
Just el camí del temps.
Enllà, enllà.
Omplim instants
de viatges i paraules.
Segueixen vius.
Mai no fuig del tot
l'instant que és ple.
........CARME
La Cèlia també ha vingut a seure al BANC DE FUSTA... i el que diu, és bonic d'escoltar.
L'instant sempre té pressa,
no vol escoltar
el temps del repòs.
Mes l'instant també passa
d'estació
a estació
fins arribar a l'ara
dels dilemes
i dels buits plens
de colors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)