Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos préssec.el desig. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotos préssec.el desig. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de setembre del 2011

PRÉSSEC A PUNT DE COLLIR.... ( enviat a la CARME).aquarel·la de l'Anton


Per aquestes valls i muntanyes, plans i platges i mar quì no conèix a la CARME de COL·LECCIÓ DE MOMENTS ?  Te una requesta sempre com orquestra ben afinada que la segueix com a directora. Fa un no res ens ha sorprés amb aquest diccionari amb la colaboració d'aquest niu d'abelles productives que sols espera que sorgeixi la flor per treballar per l'arna.Aneu a veure les resultes, val la pena...

Quasi no recordo quan la vaig conèixer.... Des d'aleshores,buf... I seguim... No vull alabar-la, sols portar-li a la seva taula aquest préssec per que no es derrenqueixi amb tant de treball com porta i estimul·la, Jo puc dir-vos que aquesta constància seva m'ha impulsat a tornar a collir el pinzell.... No em trobava amb ganes i sense dir-me res ella, sols el seu preuat exemple constant... L'agafo i retorno... Proveu-ho, colliu, llapis o pinzell i veureu el bé que us dona a l'esperit, és un sedant, com si estessis en una altra galàxia...

Aixì és que fa uns dies que m'hi he possat i mireu, mireu,  he pensat en ella agraint-li quan en el llarg del temps ha fet per mi amb el seu impuls i sense ella saber-ho. CARME que molts anys puguis fer aquest bé a tots els que t'admirem. GRÀCIES. Anton. 24 - 9 - 11

dimecres, 10 de juny del 2009

305 - CARN DE PRÉSSEC ..EL DESIG 4º - fotos pròpies

fotos propies. Escrit en la data marcada, va ser una entrada en el blog l'any passat.

El repeteixo per si teniu el gust de llegir-lo i ,potser, collir-lo encara que sigui virtualment.

CARN DE PRÉSSEC.
Escrit d’Antoni Fortuño. 16 – 20 - 7 -08
---------------------------
El sol brilla en la fulla estesa
I es reflexa com en mirall el seu candor.
fa mal als ulls la verdor espessa
d’aquella parada. La Bruixeta n’és al fons.

Com mantell que para taula es mulla
en la immensitat del seu color.
Creix el rodó fruit, beneit sia !!
Groc, verdet inflant-se poc a poc.

-
Tenim que aclarir, Miquel, eixos arbres
O si no tot pericaus, no és farà gros -.

Les mans treballen a fal·lera plena
- A cada pam, i, mira que sigui bo.

Aquest el llenço, aquí en queda un altre.
Noi, aquest, sí, deixa’l. Té bona pinta, és formós
-.
I es lliura de la guerra de les mans que destrien
- Sí, sí, Miquel, eixa joia que tingui espai i lloc.

I fan a terra els rebuig, petit que escarranceja.
- Sí, sí, Miquel, eixa joia que tingui espai i lloc.
En la parada verda no en trobarem altre
que demostri vida, alè de ser, créixer ufanós -.

Tots els melindros han set per la troballa
que guardaran com en tancat joiell d’or.
.....................................................................


Han passat dies i més dies. Ja coloreja.
De la llum i l’aigua, del vent i el cel bromallós
aspira una pàtina grogosa, ara morat vermella
que l’impregna en fullam reflex febrós

És una joia que creix en la parada
fent-se el líder, el rei, a vista de tothom.
El visiten el rec d’aigua i la ma amiga
el ventet suau, el nocturn seré, de dia el sol

Ell ufanós, urc altívol, vesteix la millor gala
per emprendre el reialme que el farà famós.
- Hem de collir, el fruit. Pot madurar massa
- Collim-los, sí, per vendre. Aquest no, no, no...!!

Que passi l’adolescència de la madurada.
És mereix ser l’últim. És el rei i senyor -.
Han fet neteja. Han venut presseguerada.
Faran calers. Ompliran de sobres el bossot

Tot és calma en parada mirant Bruixeta.
Fullam reclama el dormir després de grat esforç.
ni se’n adonen que tenen guardant en silenci
la gran promesa, la il·lusió, la fantasia, el goig...

Vindran la família tota, pare, mare i menuda filla
a fer la cerimònia de collir la joia. Premi d’honor.
.............................................................................


A casa a taula, damunt plat i tovalla, prop forquilla,
ganivet tallent i brodat amb seda blanc tovalló
resta el préssec com pa d’àngels que espera
entrar en les boques de pare i mare i filla en comunió.

Amb litúrgia plena de signes, amb cadència dolça
en les mans de mare, plena de gest d’unció
El ganivet treu el vestit vermell que cobreix préssec
i sobre patena blanca deixa la carn del fruit ufanós.

- Miquel, vols, tu, partir en trossos eix plaer que espera -.
- Fes-ho tu, tres bocins iguals, pels tres, per tots -.
I tres forquilles cullen, tres boques s’obren, la joia
sucosa és ja en els tres cossos amb connubial associació

Que més pot fer un préssec rei i senyor d’una parada
que ser aliment d’una família que l’estima de debò
pels tres serà la sang, el líquid sinovial que dins circula,
que per tot el cos anirà agraint, deixant el seu favor

I serà com guardó o bandera que s’enlaira
beneint als tres amb sa carn groga dins son cos.

dimarts, 9 de juny del 2009

304 -- EL DESIG - 3º -- fotos pròpies.

Avui al blog 365 CONTES, hi figura un escrit o relat meu cedit pel repte
que s'ha posat Bajoqueta a complir en aquest termini d'un any seguit de relats.
Una iniciativa elogiable que em d'intentar entre tots poortar a terme, us ho demano
igual que ho sol·licita el conductor l'inefable ,Bajoqueta. Anton.
9 – 6 – 09
-Trauré les verdes fulles
que tapen el teu pit
per que el sol et besi
....–
parla directe el desig.

Avui camina
per la frondositat
veient en son mirar i delit
la immensitat subjugant
de tot l’arbriu.

Té seves metes precises
que proclama decidit.
Confessant la seva pressa
d’aconseguir, d’aconseguir.
Ses ulls es materialitzen
l’acció clama destí...

- M’encanta ton color i tendresa,
l’innocència en que vius
M’encanta tenir-te prop
préssec de mugró fi,
que els meus llavis et besin
i amb fruïció et mosseguin
i em duguin al paroxisme,
em duguin a l’infinit.