13 – 12 – 11
La pensa no compren.
El cor plora, el TOT fa falta.
I dins hi ajoca l’enyor...
QUI no hi és a l’estança ?
Obre’t el vell finestró
que la veu i la claror
portin dilecta esperança.
Acala el teu neguit.
Ajunta pensa i cor,
aquí tens la solució
al enyor que t’aclapara.
..................
13 -12 – 11
ELS SEUS ULLS – SANTA LLÙCIA.
Coment entrat a AENCESA DE LLUM
.........
Em posà sos dos ulls blaus
a la ma com floquets vidriosos,
jo hi jugava sempre amb ells
eren tant, tant preciosos...!!!
Avui miro al cel i els veig
i a l’aigua del riu que emblaveix
retornant-me la mirada.
Els tinc que em cobreixen tot
i em penetren quan em parlen:
-T’estimo amb tot el cor,
no deixis mai de mirar-me
que els ulls que foren teus
t’ajudaran a
en l’angoixa no caure.