
PER MÉS QUE VIGILI EL GAT.
31 – 7 – 09
Al marc de fusta corcada
l’hi imposaren com remei
que obrís llum a la estança...
seria per sempre ull obert.
Ja el gat tot ho vigila,
la reixa fins protegeix,
la tela a la pols priva...
i la persiana...
n’és pintadeta de verd.
Però la claror indesitjada
es cola
pel núvol del mal pensament