Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roselles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roselles. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de juny del 2013

2.- SOBRE EL SILENCI... DEL 6 AL 10... aquarel·la


SOBRE EL SILENCI
6.- Tenim SILENCI en la persona... Ningú vol desfer la caricatura i seguim amb DONA I HOME...
7.- Va aparcar el SILENCI. Des d’aleshores ja mai més l’anomenaren el mut.
8.- Comprovà que el SILENCI mai desafina. Se’n feu acòlit...
9.- Quan tots els ocellets callaren per que la nit prenia relleu, es feu el SILENCI.
Sols un instant i el viure de la fosca trobà lloc d’esbarjo, ni esperà la lluna.
10.- Seguin les regles educatives no soltava ni rots ni pets. La màquina restava en SILENCI en acompliment de deures contrets, clar que li costava dinerons les pastilletes que l’ajudaven a que cul i boca callessin.

dimarts, 27 de novembre del 2012

LES ROSELLES... boli ràpit


La muntanya és abrupta...
La voluntat impertorbable...
Les roselles, sang d'un poble
assolirà la difcultat
a pesar dels esculls.
Fins el ventijol i prespectiva
ajuden en el moment clau.

diumenge, 3 d’abril del 2011

ROSSELLES... fotos propies

Gotes de sang de la terra
sorgides de sourades d'esclaus,
en mig del verd feu la guerra
donant lluste, el camp banyant.


Resistiu les fredorades
el primers raig de sol
i us acobleu a ventades
i a la quietut, i al conhort

Rosella, flor estimada,
papallona de viu color
copa de vi nacarada
tu m'exaltes la passió.

dilluns, 6 d’abril del 2009

249 -- ROSELLES.- fotos pròpies.


D'un recull de poesies escrites l'any 2002, he tret aquest poema fet a les ROSELLES.
Al poder fotografiar les més primerenques , aprofito la circumstància.
......................

13.- ROSELLES.
A. Fortuño Sas. Gener 2002.
............
En el mar bellugadís
de blat i ordi vibren
les roselles.
En ses puntes
glands guarnits verd.
Becs picant el cel
en busca d’aures,
empesos per elles
en joiós vaivé.

Esbotzen lentament
prepuci obrint i arremangant
i surt seva rialla
com gosets amb llengua fora,
com xibals xoles
amb bragueta oberta
per on guaita camisola.
Traient, al vent, poc a poc,
llengua sedosa
que inicia el pam i pipa
del que serà son llençol.

Paraigua que obre
la forquillada
i, van, distretes desfent
de sa roba els plecs.
Quan llencen ales
de papallones,
ses colors vibren
diferents.

Banderoles de fi paper...
Tels de ceba
rosats, blanc gris,
morat, vermell sangós,
estendard al vent.
Escrinys plens
de diamants de vida.
Copes de gèrmens vivents.
Calzes en rebulla,
minúsculs botonets, sorra negrosa,
que, destapant tapa,
surt la llavor progènie
que s’escamparà pel camp
per renovar vida.


Avui, roselles mares,
antuvi en cicle fèrtil filles
sa nova vida no veuran.
No besaran seva canalla,
ni culatxos rentaran.
Efímeres vides.
Gland, prepuci, grànul, botó,
llençol, llavor
per reproduir l’espècie
i morir abans
de besar el fillol
Ressecada,
cremada
pel vent i el sol
sense pietat.