dissabte, 14 de gener de 2012

GIRASOLS... boli ràpit pintat


14 - 1 - 12
... i giraren envers la llum.
......
L'agraiment es veu en ses cares llustroses
mirant el seu ull intern el fons de la claror.
Vivíen per al altres amb finesa
donant sense esperar compensació.
.....
No tenien por de dir la veritat sempre
encara que els perjudiqués mínimament.
Eren flors i fruit nascuts per que d'altres
assolisin perfecció en seu intern,
......
La realitat pot ser molt crua
fins que, per donar-te,
d'hagin de circumscidar el tall
que t'ajunta a la planta
di qui s'en reb l'existència...
Aleshores, en dos llocs s'habita
triunfant de la sega
que et destrossa i et separa.
......
En el cistell nou
donaran el seu profit....
Per això nasqueren
per servir...






8 comentaris:

Pilar ha dit...

Sempre m'han agradat aquestes flors. Tenen tanta llum. Saps? Vaig tenir una amiga que els dissabtes anava al mercat i sempre em comprava un parell o tres. Quin somriure m'obrien!
M'agraden més, però, les margarides. La mare es va enfadar molt quan va veure que el ram de núvia que havia triat quan em vaig casar era d'aquestes flors...On anava amb aquell ram tan lleig? ^0^

rebaixes ha dit...

Jo em creia que eren els girasols que et tenien el cor robat. Ara no m'estranya que et possesis com a distintiu... Sempre podem descobrir en l'altre motius que no s'ens acodeixen que poguin ser així.
Pensava que el girasol et feia venir morrinya de la teva terra on els teus ancestres varen lluitar i tu els vas deixar allí, per imperioses raons, i que ara hi tenies un simbol...
Ara sé quelcom més de tu...
de flors com la margarida pels camps a la primavera n'hi ha de diversos tipus, ara, les que crec que tu vols dir les veig amb un deix de senzillesa al seu llavi, com si volguessin que les trepitgessis per alabar-te.
Saps que alló que has deixat alla al teu blog sobre la por... No he pogut possar res, m'ha sorprés en primera instància i després al veure que era el teu p... el que era allí dins, com podia tenir por la ISABEL PILARETA... m'ha deixat un gust tant melós que no m'el puc treure del llavi.
Ets sensacional quan escrius i quan... Ja saps qi que vull dir. La seda deu seu en propietat privada.Aquel Antöoon el guardo com una perla que em regala la meva amiga amb la veu llunyana que travessa l'espai amb esperit dilecte. Gràcies per les teves ajudes, ja saps que fas el BE. Anton.

Mari-Pi-R ha dit...

Gira como el girasol a la luz de ella y la vida la veras de otra manera.
Que bonitos son los campos de girasoles, una flor que se presta muy bien a la pintura.
Un abrazo

Pilar ha dit...

Anton, tot i que he viatjat moltes vegades al lloc on vaig néixer, no l'enyoro ni l'he enyorat mai. Cosa normal, si m'he criat aquí. El tinc com un punt de referència important, ja que les meves arrels provenen d'allà i m'agrada molt el seu paisatge, record inesborrable dels meus pares.
Les vivències són una bona eina per desenvolupar la imaginació i construir així tantes realitats com un vulgui.
Gràcies pel que em dius. Una abraçada!

Pilar ha dit...

I una altra cosa...Els girasols m'agraden moltíssim! ^0^

Pilar ha dit...

I una cosa més...T'has adonat que el dibuix de les margarides és una cara somrient?

rebaixes ha dit...

vaig tenir una vegada una lluita amb una persona de la xarxa, una bona amiga i que va marxar just quan tu apuntaves per aquí, amb la que teniem lluites verdaderes per veure en les fotos que ella feia coses com aquesta, en pintura mirant la part dels negatius o carnacions, quan un objecte el mirem d'altra forma i hi veiem infitat de sorpreses... No vull ser més llarg, crec que m'he fet entendre.
també podrien ser dos ous ferrats
i les forquilles en una sola ma i que sels vol cruspir els dos, quin boca i quina gana.
o dos ventiladorets que els posavem a la barana per fer marxar ocells i tantes coses que s'ens acodirien.
Ara, val a dir que la teva percepció m'ha fet somriure i això és molt bo en els dies que vivim.
Aqui és festa major d'hivern i tenim aquesta nirt davant de casa, al contrari per el que vareu entrar la foguera i l'empenta... Un altre dia ja t'ho posaré amb un correu, ara vaig a fer companya a la filla que està sola ... la canalla han anat a veure una sessió de màgia. Que es distreguin que ja els vindrà el dia ... com a tots arriba en més o en menys. Anton.

Assumpta ha dit...

A mi m'agraden tant els gira-sols com les margarides... i m'ha agradat molt llegir el post i els vostres comentaris :-))