Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oct.10. rebaixes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oct.10. rebaixes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de gener del 2011

ELS TRES MOSQUETERS... continuació nº 4, 5 , 6



Per la proposta de J.M.Tibau del Joc Literari 185, vaig publicar tres escrits conjuntament en una sola edició no optant a cap calificació ni premi, que vaig fer saber al autor de la proposta. Després se'm va acudir de continuar l'historieta muntada per mi, i no voldir, que no la segueixi... avui, la presento aquí com a continuació, solament per que no quedi allí en l'arxiu com si mai hagués estat escrita.


.....................................................


ELS TRES MOSQUETERS – 4 .-- 15 – 12 – 10.
El iaio Quelo amb sa eufòria de justícia que tenia entre cella i cella brandava a gust la garrota sense mirar el disbarat físic que podia causar en els tres culpables amb la seva pujada de bestialitat a la clepsa.

Prompte tota la xavalada, jugadors enaltits del futbol al veure l’espectacle que a la porta de l’escola es duia a terme, com eixam d’abelles davant flors amb contrastat pol•len revinclaren a crits i agrupant-se al lloc exclamaven el conhort que l’acte del iaio els satisfeia, ja que els tres interfectes, ara agreujats, tenien cartes de mala navegació en la concurrència.

Mentre, doña Trinidad alegrada per la satisfacció de la troballa encara no entrada en la realitat pura i dura del seu envescament, produïa una estampa de visió de difícil pair per qualsevol mirada normal. El fàstic i la incomprensió que una persona digna allotgés en si una alegria disparatada era palesa

L’avalot produït per nois i noies, superlatiu en grau, fora del que era habitual en els moments de pati de tots els marrecs de l’escola, entrà en contacte amb l’oïda del Pep l’Andreu, un vell i esquifit home que portava el secretariat del poble, que amb la bava a flor de llavi i un paper de fumar adossat, penjant al aire com bandera blanca,en previsió del cigarret que es preparava, accedí a la finestra oberta per amb escanyats crits voler posar ordre en el desordre que baix a un cop de reble es representava... Com si manés gaire.

El iaio Quelo embogit sacsejava l’instrumenta a l’esquena de qui se li posava davant. En un últim cop, aquest va anar entre espatlla i coll del més potent dels tres mosqueters que no per ser robust resistí el precís cop i rodà com un tronc per les escales amb símptomes del pitjor.

Doña Trinidad despertà de son hipnotisme,el secretari esgolat cridava auxili, la patuleia era un mar embravit..

I el iaio recobrant consciència llençava a terra garrota i gorra i escampats el pela dits o metxer, el llibret de fumar de paper d’arròs, la petaca, el rellotge i quatre perrots que rebotant com llagostos prompte foren en mans dels més estordits.

-L’heu matat , ... l’heu matat... – ressonava com campana a sometent per retornar a la realitat en totes les boques.

........................

ELS TRES MOSQUETERS – 5 .-- 15 – 12 – 10.

El Pep l’Andreu, fembrilet ell, baixà les escales als seus vuitanta anys com si rodolés una baldufa. En la guerra s’havia salvat del tir de gràcia i recordava aquell instant temible i terrible. La pistola va passar de llarg... Ara, cridava com un boig amb el paper de fumar penjant del llavi com un gos amb llengua blanca per que els cucs el tenen ple. Els cucs els tenia per que no fessin cap disbarat. Com corria per arribar a temps...

El mosqueter caigut, allí d’esquena, boca enlaire i oberta i ulls esbatanats com si dos vergelles li haguessin posat per que no els tanqués, callat, mut, no se li notava el respir...

Dos de les noies, la Càndia i la Cinta, les més grans de la xavalada se li plantaren tant prop que el seu mirar quedà fixat en aquell paraigua de sopluig que semblaven les seves faldilles,resseguí les columnes rosades enrajolant-se en sa bellesa i quedà embadalit al veure aquell cel on un núvol blanc tapava el vertader sol que ell mai havia descobert i que ara li va remoure fins als dits grossos dels peus calçats amb espardenyes foradades i que aquells apèndix s’inflaven com si volguessin arribar a tocar el núvol que des de temps havia desitjat sense pensar en aquell moment fantasiós.

Doña Trinidad, al veure les reaccions del mosqueter ajagut, tement un ataca a l’adolescència de les seves més preuades alumnes decidí entrar en el camp de batalla... El mosqueter que descobria, gràcies al accident, el moment més plaent del seu existir, podia engreixar l’instant amb la visió d’un altre paraigua obert amb el cel d’ ennuvolat vermell com si una posta divina de sol escrutés, ara, el seu mirar, mentre l’apèndix de canviar el suc de les olives volgués prendre part en l’espectacle dels tres paraigües...

-Aixecat, indecent... – cridava desaforada doña Trinitat posant les mans a la part baixa de la falda per no descobrir per temps indefinit la seva feminitat, mentre brandia les estampes a la cara de Càndia i Cinta....per que s’apartessin.

.........................

ELS TRES MOSQUETERS – 6 .-- 15 – 12 – 10.

L’enrenou de la plaça de l’escola i ajuntament havia obert finestres i portes del veïnat i els ulls de caps escabellats de dones insidioses de saber el que es venia entrà en acció mentre el Pep l’Andreu travessava el polsós trajecte que els separava.

La Marieta, el portant veu del poble, campana sense badall, però amb llengua de verí com serp cridà a ca la Xoia... lloc on el Platero havia refregat als vidres les tifes de somera

-Correu, correu que el iaio Quelo vol matar al... – el cop de porta amb campaneta inclosa i tremolor de vidres no deixà entendre el nom...

-Que passa, Marieta ... ?

- Sortiu, correu...

El correu no repartia cartes, no. En un segon des del primer cop del iaio Quelo l’olla bullia amb foc de bona flama i tot consonava en un remor in crescendo com orquestra simfònica que arriba al paroxisme del cop i ressò de timbals i platerets.

El majordom del compte es posà el barret i a pas viu es bevia el got del temps pensant en no fer tard a la notícia. Ell es devia al seu rei i les insurreccions encara que fossin mínimes les devia saber per prevenir mals majors, per quelcom era el majordom.

Quan entrà en el lloc dels fets d’insurrecció de la menudalla, creia que doña Trinitat podia necessitar fins ajuda del seu crit i del bastó de comandament

Doña Trinidad sols veia entre la paret de carn reunida un barret que s’apropava... Seu magí fèrtil, més encara per la provocació de les estampes, li va fer veure que tenia al davant al seu primer amor, aquell amor del primer petó sens màcula i el seu crit, sense pensar en el seu estat actual fou...

-Martí...!!! Ara vens, ara que ja soc casada... Sempre arribaves tard, però ara... no tenim res a fer...

Desangelada la mestra, es posà a plorar com un nen.

Quin renom s’implantaria a ella mateixa la desairada doña Trinidad ?

divendres, 14 de gener del 2011

QUE EL CAP S'ESMERCI EN SABER... foto pròpia de la festa del oli cabacés 10

14 – 1 – 11
Que el cap s’esmerci en saber,
Que busqui les realitats
Més que les fàtues veritats,
Que s’entreni en el conèixer
Que perdi el desig,
La pauta, el moviment intern
Constructiu...
Si es queda estancat
És com brúixola sense agulla...
Ni nord ni guia
Senyalaran camí.
Intentaré escoltar
La bondat del BÉ,
Almenys,
Per que no avanci el MAL.
...................
4 .-COM UN JOC...
L’HEREU VENDRÀ L’HERETATGE ?
L’HEREU a TURA , TRIAs
L’ATUR posa la A al final TURA.
És difícil TRIArS .
De tres.... TRIAs

dimecres, 12 de gener del 2011

PEONANT EL CRESTALL... foto google imatges


12 – 1 -11
Peonant el crestall de la muntanya
Entro en teus ulls de mar i cel,
Meva barqueta menuda com aranya
Vol navegar-hi, les ones no estranya...,
Que la empenyi l’alè de teva ment !!

En la flor pura dels pètals de teus llavis
S’inunden joiosos i dignes pensaments
I llegeixen lletanies de rosaris savis
Que repeteixen l’oració fins fer-se avis
Entregant-ne sa passió en fantasiós anhel.

divendres, 15 d’octubre del 2010

POQUES COSES PUC PERDRE... foto google imatges


1.- Poques coses puc perdre
per que res he tingut mai :
Tapant cap la gorra,
ulleres al nas,
als llavis somris beatífic
o bé algun badall,
a les mans gastades ungles
de tant d’esgarrap.
Als peus albarques trencades
o espardenyes sense lligams,
pantalons
just tapant nafres,
camisa amb perduts botons
i els traus - rosec de rates -,
lligats amb fils i cordons
De magí potser una mica
per somniar ....realitats.
Poques coses puc perdre
per que res he tingut mai...

dimecres, 13 d’octubre del 2010

PREMI CATS

Preneu
Resposta
Esperada
Majoritariament
IL·LUSIONADA...

jo no esperava  C ontentament
no tenia          A spiracions.
no val el meu  T reball
però em dona  S atisfaccions.
.......
felicitats a tots els que l'han obtingut.
el meu reconeixement i enhorabona,
.......
L'AMISTAT ÉS COM UN OU,
EL ROVELL SOL NO VIURIA...
NECESSITA CLOSCA DE PROTECCIÓ
I CLARA PER CONSERVAR-SE.
................................. ANTON.




dimarts, 12 d’octubre del 2010

QUI NO LLEGIRIA PA U ? .... foto google imatges.


Qui no llegiria PA  U ?
...............

3.- Besàvem el pa
com bé protegit i protector.
Sucat amb vi i cobert de sucre
reomplia estómacs buits
i accelerava la sang pobra.
Quin deliri de dents
cruixint crosta en els llavis.
Deliri de petó que cobria
la gana de calma i de consol.
Ni el gat permetíem,
ni el gos deixàvem
la molla caiguda inconscient
al terra net o brut.
Doble bes el bocí rebia
Retornava amb els dits
a la boca pròpia gaudint
del bé que no se’n perd mica.
Satisfets de ventre
llepàvem les mans
on restes de dolçor violada negra i pa
embrutaven la pell.
La llengua netejava satisfeta...
Gosset que atordeix l’amo... !!
Quin deliri, quin xuclar. !!
Refets, corríem. Allò era jugar.
Jugar tip d’infant.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

ROMANCES DEL HIJO.-de J.M.Pemán. COPIAT DE LA SALA DE LECTURA de Pilar.

09 octubre 2010

Romances del hijo


Avui, la Sala de lectura s'omple amb la veu d'un lector a qui conec i admiro,l'Anton.  És tot un privilegi comptar amb la seva col-laboració, la qual ens farà gaudir a tots. Gràcies AMIC.

Hoy, la Sala de lectura se llena con la voz de un lector que conozco y admiro,Anton. Es todo un privilegio contar con su colaboración, la cual nos hará disfrutar a todos. Gracias AMIGO.

Texto


 Romances del hijo I


 Romances del hijo II

05 octubre 2010


A SALA DE LECTURA de la Pilar s'ha editat aquest post amb la contribució meva. Allí podeu escoltar els dos poemes de J:.M.Peman, ROMANCES DEL HIJO, així com el text apart clicant al lloc que s'indica

divendres, 8 d’octubre del 2010

LA FELICITAT NO ES TÉ...foto FOTOERASE-VENEGAS

fotoerase- - Venegas
Aquests trenets  escrits al 2004 figuren junt amb els seus companys en aquests reculls que feia passant l'estona i han quedat allí com oblidats. La vida, ja ho veiem el que és... pressa que ens engoleix i un no pot parar ni un instant, l'instant passat ja és vell i ni el propi se'n recorda que ha tingut una sensació beatífica escrivint i que ara ha quedat tot en el cubell de les deixalles... aquest aparell que tenim ens facilita el guardar-ho, si,... després si nosaltres no actuem, mare meva, allí al  esguard del miracle 
que un passi pel davant i el recuperi, el pengi i algú, si, algú hi posi els ulls.... Si us ve de gust, seguiu. Anton.
--------
5.- La felicitat no es té...
Es desitja
com la pluja
l’anhela la terra seca.
Pluja
Una gota que et mulla
i penetra en la pell
i et fa feliç...
Moltes gotes poden
xopar-te,
però no fer-te,
no regalar-te
la felicitat.
Ella no s’assembla al diner
Qui sap si amb molt d’ell
no puguis comprar la gota
que no rebota,
que penetra en la pell.

dijous, 7 d’octubre del 2010

TE'N ADONES...foto google imatges


En el 2003 vaig començar a escriure grups de poemes curts sense relació uns amb altres. Eren com un diare d'idees que se m'acudien i els plasmava en uns quants trenets.Anton. 
..........
5 .- Te n’adones
que et passa el temps.
Voldries canviar
de llibre
i no trobes biblioteca
oberta per fer-ho.
Tot és insensible.
Res et fa cas,
Ja tot t’és estrany...

Retroba les pàgines
escrites
i posa-hi nous punts i comes,
admiracions,
 interrogants...
veuràs com canvia
el llibre
i el teu viure.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

SET MESOS QUE CREUARES TEVA META.... fotos de Manoli, seva esposa.


SET MESOS QUE ARRIBARES A META.

 15 – 3 – 10-

Que siguin pels teu fills
Meus ulls teva mirada.
Que teva suau paraula
Esclati en meva veu
Que els miris i els parlis
Corrent teva gambada
Obrint els núvols tous,
Obrint el Sol per ells.
Que sàpiguen quan els estimes
Que sàpiguen que tot TU...
Erets  i seràs per ells.
El teu Amor baixi a mans plenes
i els inundi de la pau que vas voler.

5 - 10 - 10
En el periple inquiet
de teva complerta vida,
volies a meta prompte  arribar ?
Fa set mesos trencaves la cinta
arrasant ton futur d'un joiós demà.
la pressa que tenien teus actes
et feren complidor fins a l'extrem...
i  a aquesta cita calçat hi arribares
per que per TU, com atleta,
no devies defallir mai.
.................................
Avui, en el record que ens acoltella,
veient la teva empremta punyent arreu...
PER QUÈ no era Jo qui feliç marxava
i TU quedaves amb tots els teus ? 






dilluns, 4 d’octubre del 2010

CASTELLERS...!!! .. aquarel·la de l'Anton

Ahir es va donar a Tarragona el gran concurs de castells.
Tant als que varen guanyar com als altres que els varen seguir en mèrits, fins al darrer volia dedicar aquesta pàgina junt amb l'aquarel·la que vol significar l'esforç de seguir buscant els seus anhels, ella el sol, nosaltres.... un futur millor per tots els de la nostra Volguda TERRA
4 – 10 – 10
ALS CASTELLERS
...............
La folre, la terra,
La voluntat, les arrels,
El treball, la destresa
De les mans i els peus.
A terços som, qui ho diria ?
Anhel empaita segons
I aixecador i anxaneta
Fins dalt de tot.
Ja l’aleta és bandera,
Nostre escut construïm,
Gralles i tamborí toquen
Refilant els bes en crit
Dignitat de nostra terra,
Orgull de ser catalans,
Carn i esperit belluga...:
Catalunya, endavant.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

EN L'EMFATISME DE LES PERSONES............. FOTO MONTSE SUBIRATS

2 – 10 - 10
En l’emfatisme de les persones,
en la complexa conferència humana,
uns diuen un SI o NO escarit,
altres allarguen la melodia
com una cançó plena de corxeres.
Prefabricats, d’antuvi, els criteris
de dir o no dir, no em sobta
la forma d’expressió usada.
Aquests SI o NO sols volen saber
del contrincant que tenen al davant
i l’exciten amb la poca lletra
incisiva i penetrant i monòtona
per que la previsió d’atenció
obri la fons de la paraula confessa
que no es retingui
i que vessi a dojo les interioritats.
Continuaran esgarrapant
fins saber tota la llum que tenim dins
mentre que d’ELLS no en captaràs ni brot.

divendres, 1 d’octubre del 2010

QUANTES LLUMS INTERIORS... foto de FOTO ERASE


1 – 10 -10
Quantes llums interiors
tenim apaivagades,
qui sap si apagades,
per que no creem en elles ?
Les creences atàviques,
les que ens han posat
i fins i tot imposat
no ens creen problemes
quan sabem dilucidar
el seu valor real
i no apaguem les raons
que ens feren saber
que no ens valien.
Llums interiors.
Clarors de matins vius
Empenta d’idees potents...
Llums que desenvolupen PER QUÈS
que no tenen sortida
i ens marquen l’impossible...
Religions del nostre JO
apagades o enceses
ens condueixen pas a pas
- irremissiblement
pels viaranys del viure.