Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris parella. Mostrar tots els missatges

dilluns, 7 d’abril del 2014

LA PARELLA EN EL CARRER... aquarel·la


La parella en el carrer i a la fosca llum
de la lluna vestida de núvols
caminaven de la ma tranquils.
Una bombeta de fanal atreia papallones,
Les capterreres seques d’aigua anhelaven.
Les finestres, vidres inquisitius, els espiaven
Les portalades com estaquirots, portes tancades,
callaven els secrets interiors d’amor, diners i salut...
I en el carrer sonaven com tamborets seves passes.
a compàs de cor,soufflé que esclata en ses pitreres
En ses orelles paraules lleus, fines que acompanyen somnis...
El frec de les mans juntes intimaven
i les mirades es bevien les retines
i els peus distrets no ensopegaven pas...
El fluid de l’estima no emmudia, circulava
i la sang vibrava al refrec volgut, conscient.
Tot s’unia. Complex i senzill a l’hora...
La bombeta els feu veure sa llum groga
contrastant amb la queixa de la claror blanca
que els abraçava com llençol que abriga...
Un gir instintiu de cap i cabellera d’ella
fregà els llavis anhelants d’ell i en el sospir
entrà en el contacte dels quatre pètals.
DE REBAIXES 14.- ANTON –T.E.- 6-4-14


divendres, 4 d’abril del 2014

POSTA DE SOL...aquarel·la


En el fil tallent de l’horitzó es baralla la llum.
Sa majestat s’ajoca, tou llit, banyat de coloriu.
Grocs, vermells, ataronjats... Policromia...
Allí en l’instant quiet s’hi belluga un nuvolet.
Tofa tova, miracle estarrufat, ara es complau
bevent en la copa de la deïtat que s’allunya.
Es remena en el bassal... Quina delícia...!!!
A cau d’orella bufa el ventijol, savi en moviments
i li ha dit bellugadís amb sorneguera explicites :
- Ja saps que el teu goig fuig i set acaba?
- Que maldestre – sorolla el nuvolet – Em fas la por
de que la tinença de la joia em cau com aigua de les mans ?
- T’enfosquiràs sense remissió i acabarà el bon viure...
Negre destí tens... Teva vida en perill... Ets al pou...
Ara, si tu vols, agafat de la ma abans sigui ja tard...
Veus la lluna ja surt, allà en lloc contrari d’on som?
Allí, si vens amb mi,et transformaràs emblanquit com ella...
Abrigaràs la llet del seu immens perfum... Hores cordials
...................................................................
Baix al terral, una parella,
davall florida prunera
besava paraules i dits acaronaven el Si.
- Apropat a mi com el nuvolet a la lluna.-.
I les fulles davall seu feien musica compassada.
I la prunera se’n reia amb pluja de pètals.

DE REBAIXES 14.- ANTON-T.E.-3-4-14.