De vegades se'ns obre una escletxa en la vida ... i no sabem com tapar aquell finestró que ens va, potser, destruint mica a mica, físicament o...mentalment. El poder de la nostra voluntat és immens i l'hem de fer prevaldre. Lluitem, res és impossible... Ànims, -assumpta- tu pots... Anton.
30 – 11 – 09
L’espitllera, paret trencada, badall, escletxa
amorosament arranjada, ull de gegant,
dava mida de son secrets, mirada neta,
d’aquell casal- castell per on s’hi espiava llarg.
Una peça llençolada de cel de clariana,
blau com una mar quieta, aterrava al terreny,
Caminaria llegües el vent sense sarbatana
i en un buf tant sols acollia el llunyà firmament
Baix, els soldats llogats en la fèrtil terra
guardarien fruits per que el poder del pedram
clavat de cul en son miracle de desferra
continués dormint sa estultícia, allí, callat.
