Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto -assumpta-. des d'on neixen tots els somnis.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto -assumpta-. des d'on neixen tots els somnis.. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de desembre del 2009

457 -L'ESPITLLERA, PARET TRENCADA,... foto -assumpta-.

De vegades se'ns obre una escletxa en la vida ... i no sabem com tapar aquell finestró que ens va, potser, destruint mica a mica, físicament o...mentalment. El poder de la nostra voluntat és immens i l'hem de fer prevaldre. Lluitem, res és impossible... Ànims, -assumpta- tu pots... Anton.

30 – 11 – 09

L’espitllera, paret trencada, badall, escletxa

amorosament arranjada, ull de gegant,

dava mida de son secrets, mirada neta,

d’aquell casal- castell per on s’hi espiava llarg.

Una peça llençolada de cel de clariana,

blau com una mar quieta, aterrava al terreny,

Caminaria llegües el vent sense sarbatana

i en un buf tant sols acollia el llunyà firmament

Baix, els soldats llogats en la fèrtil terra

guardarien fruits per que el poder del pedram

clavat de cul en son miracle de desferra

continués dormint sa estultícia, allí, callat.

dissabte, 28 de novembre del 2009

454 ...LA FULLA ...foto de -assumpta-.

Com fulles ens gronxem al arbre de la vida, de la salut, de... i ve un dia que caiem...
Nostra força de voluntat és potent per retornar..., per pujar la dificultat que se'ns presenta
i que ens acoltella... Ànims, -assumpta- serem com el vent que ajuda la fulla... Anton.

foto de -assumpta- des d'on neixen tots els somnis

27 – 11 – 09

La última en caure des de dalt al terra,

Havia resistit els envits del cerç,

Aguantava joiosa en seu tron, serena,

Però, ara, amb ses germanes, el vent

Les rebatria contra la pedra

Com si fos un ferit ocell.

Havia somniat un regne sense claustres,

Sense mesquineses que la fessin vulgar,

Al caure del tron, encara pujaria escales

I viuria en fantasiós, immens palau.

El vent que neguitosa la veia:

-Puc rebatre’t, passejar-te a mals destins.

Si bé em plau, estampar-te en escut o bandera

Puc enlairar-te a la immensitat del cim.

Puc arraconar-te per que la pluja et podreixi,

Que el sol assedegui ta cara i demanis perdó

Puc destrossar-te o que el cel et beneeixi,

Puc retornar-te a la rama que t’insuflava amor.

-Ai, vent, escolta ma paraula.

Deixa’m viure nova faula.

Puja’m a dalt de l’esgraó.

Allí seré feliç amb altra fulla,

Viurem la última despulla,

Serem el signe de present Tardor.