Entrem en la llum
i fugirà la por.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-6-17
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POR. Mostrar tots els missatges
dimarts, 20 de juny del 2017
dimecres, 4 de maig del 2016
LA POR... aquarel·la
Si ell ja residia en el casal de la pobresa,
no li feia gaire goig establir-s’hi,
sabia que tot ho perdia de seguir
perseguit per la por.
La por era mala companya
que l’enfrontava al gran pedrot
que mal superaria...
Por li feia l’elefant
que amb sa trompa el segaria.
I que en direm del gos rabiós
que davant d’ell li privava el pas
i per últim
baixant els graons
aquell escarabat fematé
que li sorgia a l’estable del ruc...
Qui jura no tenir por... sí,sí...
qualsevol, la del pedrot inerme
o del escarabat fastigós...
A quin votaríeu per necessitat
deixant la por arraconada
que pot saltar a la cara com gat furiós?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 3-5-16
dimecres, 26 de març del 2014
NO TINGUEM POR... aquarel·la
.jpg)
Potser
estem més en la lluita
per
necessitat que per convicció.
Els
extremismes de les pors ens arremeten
i
ens subjuguen sempre impacientes
i
busquen resultats i mesures de pressió
per
desllorigar la madeixa on vivim.
Tenim
la culpa que és com l’ànima
i
sense ser nostra exclusiva la trobem
dins
nostre com si ens volgués pair...
I
lluitem per vèncer les pors atàviques
que
ja portem des de que ens pariren.
Ens
diuen signes optimistes: - ...tot passa...-.
i
ens trobem en la cruïlla de on anem ?
Triar
el camí per on l’humanitat circula
sense
raciocinar...Ai, si som en el camí cert
i
que la última por al girar cantonada
ja
no la tindrem que aguaita, que ens vigila...?
Quants
xarlatans – completament vividors -
ens
donen pa i sal i vi i aigua amb sa veritat ?
I
es que la POR de l’altre potser un negoci...
En
eix mon d’incerteses ronden santons
que
viuen cultivant nostres pors...
No
tinguem POR,... Sempre quan ens lliurem d’una
ja
n’apareix altra en l’horitzó per fustigar-nos
No
ens castiguem miserablement...
DE
QUÈ HE DE TENIR POR, SI NO TINC POR ?
DE
REBAIXES 14.- ANTON.- T.E. – 26-3-14
dimarts, 25 de maig del 2010
TENIA LA POR DE L'ESPANT ...... fot google imatges
24 – 5 – 10
Tenia la POR de l’espant
I volia amagar-se dins seu
Per que la fatal visita
No el trobés.
Dins la soledat venosa,
El cor retrocedia acovardit
Contant els instants durs
Que sumaria vers el desauci.
La ment dins el laberint
No eixugava les suors,
Era perduda arrossegant
Els últims esbufecs.
Cor i ment esgarrifats
Saltaven marges i espones
En un deliri de descontrol...
El ser pegà un crit,
FORA ,,,!!!
No aguantava estoicament
No entraria en el pou del PÀNIC
..........................
Qui no sap de la por ?
No caiguem en el parany
Del esgarrifós, fatal PÀNIC.
dimecres, 13 de gener del 2010
491 .- NO TINC LA POR AL FRED... foto pròpia i google imatges
foto pròpia
foto google imatges
12 – 1 – 09
No tinc la por al fred
Quan ton caliu brolla,
Quan la fantasia es mou,
Quan la il·lusió ens empara,
Quan el camí és segur
I l’espardenya es clava
En el sender segur
Que camina calma.
No tinc la por al fred
Quan ton aire dolç em frega,
Quan els dits en teus dits clouen,
Quan estem prop del focardal
Asseguts a l’escó dels sentiments
Que ens mou la vida.
No tinc por del fred...
dilluns, 30 de març del 2009
242 -- QUAN LA POR ENS VE DARRERE...
23 – 3 – 09
Quan la por ens ve darrere
i ens afeixuga i ens combat,
la voluntat deu posar braços
i entrar directa al treball.
La por governa a la peresa,
no deixa moure el magí...,
bon cop de peu que el cos desperti...
L’ocell ja canta de bon matí.
Quan la por ens ve darrere
i ens afeixuga i ens combat,
la voluntat deu posar braços
i entrar directa al treball.
La por governa a la peresa,
no deixa moure el magí...,
bon cop de peu que el cos desperti...
L’ocell ja canta de bon matí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)