Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POR. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de juny del 2017

dimecres, 4 de maig del 2016

LA POR... aquarel·la


Si ell ja residia en el casal de la pobresa,
no li feia gaire goig establir-s’hi,
sabia que tot ho perdia de seguir
perseguit per la por.
La por era mala companya
que l’enfrontava al gran pedrot
que mal superaria...
Por li feia l’elefant
que amb sa trompa el segaria.
I que en direm del gos rabiós
que davant d’ell li privava el pas
i per últim  baixant els graons
aquell escarabat fematé
que li sorgia a l’estable del ruc...
Qui jura no tenir por... sí,sí...
qualsevol, la del pedrot inerme
o del escarabat fastigós...
A quin votaríeu per necessitat
deixant la por arraconada
que pot saltar a la cara com gat furiós?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 3-5-16

dimecres, 26 de març del 2014

NO TINGUEM POR... aquarel·la


Potser estem més en la lluita
per necessitat que per convicció.
Els extremismes de les pors ens arremeten
i ens subjuguen sempre impacientes
i  busquen resultats i mesures de pressió
per desllorigar la madeixa on vivim.
Tenim la culpa que és com l’ànima
i sense ser nostra exclusiva la trobem
dins nostre com si ens volgués pair...
I lluitem per vèncer les pors atàviques
que ja portem des de que ens pariren.
Ens diuen signes optimistes: - ...tot passa...-.
i ens trobem en la cruïlla de on anem ?
Triar el camí per on l’humanitat circula
sense raciocinar...Ai, si som en el camí cert
i que la última por al girar cantonada
ja no la tindrem que aguaita, que ens vigila...?
Quants xarlatans – completament vividors -
ens donen pa i sal i vi i aigua amb sa veritat ?
I es que la POR de l’altre potser un negoci...
En eix mon d’incerteses ronden santons
que viuen cultivant nostres pors...
No tinguem POR,... Sempre quan ens lliurem d’una
ja n’apareix altra en l’horitzó per fustigar-nos
No ens castiguem miserablement...
DE QUÈ HE DE TENIR POR, SI NO TINC POR ?
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E. – 26-3-14


dimarts, 25 de maig del 2010

TENIA LA POR DE L'ESPANT ...... fot google imatges


24 – 5 – 10
Tenia la POR de l’espant
I volia amagar-se dins seu
Per que la fatal visita
No el trobés.
Dins la soledat venosa,
El cor retrocedia acovardit
Contant els instants durs
Que sumaria vers el desauci.
La ment dins el laberint
No eixugava les suors,
Era perduda arrossegant
Els últims esbufecs.
Cor i ment esgarrifats
Saltaven marges i espones
En un deliri de descontrol...
El ser pegà un crit,
FORA ,,,!!!
No aguantava estoicament
No entraria en el pou del PÀNIC
..........................
Qui no sap de la por ?
No caiguem en el parany
Del esgarrifós, fatal PÀNIC.

dimecres, 13 de gener del 2010

491 .- NO TINC LA POR AL FRED... foto pròpia i google imatges

foto pròpia


foto google imatges

12 – 1 – 09

No tinc la por al fred

Quan ton caliu brolla,

Quan la fantasia es mou,

Quan la il·lusió ens empara,

Quan el camí és segur

I l’espardenya es clava

En el sender segur

Que camina calma.


No tinc la por al fred

Quan ton aire dolç em frega,

Quan els dits en teus dits clouen,

Quan estem prop del focardal

Asseguts a l’escó dels sentiments

Que ens mou la vida.

No tinc por del fred...

dilluns, 30 de març del 2009

242 -- QUAN LA POR ENS VE DARRERE...


23 – 3 – 09
Quan la por ens ve darrere
i ens afeixuga i ens combat,
la voluntat deu posar braços
i entrar directa al treball.
La por governa a la peresa,
no deixa moure el magí...,
bon cop de peu que el cos desperti...
L’ocell ja canta de bon matí.