Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto. Mostrar tots els missatges

dimecres, 6 de setembre del 2017

CASTELL DE FOCS....foto de I.PILAR VALERO HERRERA



CASTELL DE FOCS...
( Inspirat en la foto de I. Pilar Valero Herrera, immortalitzant el moment final en la festa major de Vilafranca del Penedés. Sobre tot dedicat a la meva amiga... anton )

La festa major arriba al fi
i l’últim esclafit de trompetes i trombons
i el desmai de clarinets i violins  i violes
sembren el gran finestral negre de la nit
en un esclat de foc d’acolorits flams.
De la negror extensa, ara, el finestral és llum
i sondroll com compassos de melodiós ball.
Creix l’arbre de les clarors amb espetucs
que alluenten les mirades que dormien la nit...
Es difonen enlaire les flors brunzint esperit nou
i esclaten i pugen al paroxisme
i baixen  esmorteïdes, mentre altres s’inflamen
en una lluita encriptada abans
que  romp portes i s’esberla successivament
i omple la foscor de coloraines que lluiten
per ser vivents regnes en seu efímer traspàs...
La llum viu repetidament en repents esglais
i s’obre l’ocellada com flors fins l’intern de calcers.
com mans ensenyant seus dits esclarits
espetegant soroll i llum en miracle expansiu,
com si un gramull d’ocells encès llencés llàgrimes de goig.
Com rusc obert al cel l’abellam desplegués eixam al vent
amb la coreografia immensa retinguda, abans, dins l’arna.
Lluernes fan d’estels embriagant plàcidament l’espai...
Quanta meravella es manifesta fins el llampec i tro final.
..............................................
Quanta delícia, la festa major!!
Podria tenir millor final
quan la llum reverbera,
quan la veu és agut so
com tamborinada de tempesta
que plou claror d’immensitat,
quan el mirar és abraçada i bes final ?
DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 30-8 // 4-9-17

dissabte, 28 de maig del 2016

LA CORRENT DE L'AIGUA... FOTOERASE

392 -- LA CORRENT DE L'AIGUA... fotoerase

ANTON.-T.E.- 28-5-16
Tots estem grimpant per els sonar dels dies, superem les dificultats,i seguim el sender de la vida buscant la felicitat... Un instant ens pot fer que aquest sentiment el tinguem viu en els moments pesats fins que arribem... Ens porta el destí a la superació de nostres flaqueses o ens quedem arramblats per sempre.
19 – 9 – 09
Quin perill? El de la corrent de l’aigua,
el del tronc rodó, llarg camí, llisquent,
el dels peus i de la ma que grapa,
del fato que l’esquena geperuda rep.
Sabràs seguir el camí, home que sofreixes
aplanat per ton destí fent de ruc.
Tot un mon damunt suportes i pateixes,
però si no t’aguantes, oli has begut.
No és el primer que passes, tens recordances
en ta vida dura, poc d’alegries i danses...
Ets tou de carn? Però d’esperit adust.
Calla i atent grapeja. Calla, no val queixa.
Dins teu el nervi hirsut, fatigat, bleixa
esperant que voluntat i sort entrin be curull.

dissabte, 12 de març del 2016

EL VELL RUC... foto GOOGLE

381 -- EL VELL RUC HA MORT...


foto Google.
5 – 9 – 09
El vell ruc ha mort i ara l’enterren
en clot al panal per on molt va traginar.
Orfe d’ell la sínia sens profit... Esperen
els catúfols en el lloc quiets, en pau.
S’ha cansat de ser ànima que inútil prega,
màrfega voltant cercle ensumant seu podrit pixum
i sabent que sa vida sense ulls és cega
que no li busquin delit, no vol joc brut.
Fantasiosos l’encerclaren en la roda
fent-li veure una hisenda en propietat...
Ell, suorades, arrossegant la feina i en la poda,
les tisores li segaven fins l’aigua d’abeurar.
L’últim dia li prometeren plena festa.
-Ja va de poc- digueren- Tot serà teu.
Però el suc que a la sèquia sobreeixia a toc d’orquestra
li assolaren tota, ni un got quedà per ell.
Quan parà potes, ells surriac sonaren,
ni l’alfals tendre podia pas regar
i quatre figues que un jorn nefast a civader donaren...
i els semblava que amb escreix pagaven son treball....!!!
Per què viure sense guany si guany ens prenen ?
Per què lluitar per als farts més engreixar ?
Decidí dir prou, i avui, mort l’enterren...
Que posin al seu rei, el ruc ja s’ha cansat.
DE REBAIXES 09.- ANTON.- T.E.- 10-3-16

dijous, 15 d’octubre del 2015

LA TERESA I EL SEU RECORD

Avui celebraríem la seva onomàstica... He triat aquesta foto per el record d'avui. En els anys 50 no era normal fer-se fotos... Una cosina seva que venia de Barcelona l'hi va fer i durant el temps de nostre festeig jo la tenia, ja que durant moltes temporades estàvem  separats...
El lloc de record és la font dels Aubins en el riuet de la Vilella Alta on anàvem a menjar la mona de Pasqua... sempre li he tingut com una veneració i naturalment , avui, me la miro amb goig.
    Recolzada al terra vius l'instant...
I, avui, vens de nou a mi
per que escarbi en el record...
Ja l'estima rondava aleshores
que seguiria omplint nostres viures.
Gràcies pel que em vares donar
sense queixa i amb amor...
Avui, separats físicament
ningú pot separar-nos d'esperit.
El teu Anton. -15-10-15


diumenge, 12 de juliol del 2015

SENT DE NISSAGA DE SANG... foto

379 -- SENT DE NISSAGA DE SANG


4 – 9 -09
Sent de nissaga de sang
li procuraren vermella ploma.
Signe de poder, sentenciava la mort.
Ell la sucà a l’aigua, es convertí en paloma
que revola el núvol donant, ara, a l'entorn la sort.
No vol estropicis de decrets que tallen
els conjurs que plebeus han assolit.
Té en compte son poder on hi ballen
la justicia i la concòrdia, de tots els esperits.
DE REBAIXES.- ANTON.-T.E.

divendres, 27 de març del 2015

A LA MEVA FILLA Mª DOLORS... foto


A LA MEVA FILLA Mª DOLORS EN SEU DIA.
El primer bes que em dares a l’arribada
va deixar l’emprenta que ara em marca.
Suau i tendre. Dolç i sucós com bresca
em quedà impregnat al cor i a l’ànima.
El primer vagit en meves mans el retries
entrant a la vida, TEVAS VIDA, que avui
Em consola, m’atén, em guarda.
Gràcies, filla... 
que nostra companyia sigui llarga,
molt llarga...
...................
Que tinguis un feliç dia amb tota la mainada
que de tu espera sempre, que els hi fas molta falta.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15.
( Dec explicar que la seva vida va entrar a la vida
ajudant jo a la seva mare, 

dilluns, 6 de juliol del 2009

329 -- AIGUA AVALL...

Foto Montse Subirats
6 – 7 – 09
Aigua avall per canyars i tamarit
Baixen les paraules amunt escrites.
Sortiren de la font poquetes i arraulides
I esdevindran copioses fent-se riu