D'un vídeo que em va enviar ahir, sols obrir-lo vaig agafar les eines i a pintar i escriure
el que veieu i llegiu. No busqueu connotacions, si no el fet del que pot fer un altre blocaire
per nosaltres. Ella, l'Assumpta, ha fet per molts i per mi... incontable.
FELICITATS EN EL TEUS SIS MESSOS DE XARXA I EL 100 POSTS.
I AGRAIMENT PER EL QUE HAS FET I, NO DUBTO QUE FARÀS.
A SEGUIR PER EL CAMÍ QUE TENIM AL DAVANT.gRÀCIES. aNTON.
--------------
ESCORRIALLA .- Si vols fracassar, culivat amb els lleçols de la peresa.
......................
20 – 2 – 09
Mig submergida en l’aigua mansa,
la fulla pensa en son anonimat.
El líquid la cobreix melic i panxa,
son braç un xic enlaire vol agafar
la rama que consentí seva vida
des de una llunyana primavera de brot
i l’aguantà com pèndul. Resumida
existència verda de companyes d’entorn
que ara, com ella cauran vent amb calma
una rere l’altra per son cos ressec banyar...
Es sent sola i abandonada. Estesa calla.
El silenci breu li acota mans i cap.
solament sura L’última i vaga tendresa
que en estiu de verdor feu gaudir
a comensals d’aigua que a ombra i peresa
explanaven ses idees quietes vers l’infinit.
Ha perdut, ja per sempre, seva curta vida.
No cal que enyori amors d’aures que han calmat.
Ara ve el temps de sentir-se inútil i podrida
El retorn...? Qui continua,...? Ni record per el passat.
................................
Però una ma entra en la quietud de l'aigua mansa
i cull la fulla i la posa al pit
i eixuga la mullena, acarona i distesa amansa...
seca ja, serà senyal de llibre que llegeix de nit...
.............
Que contenta es sent la fulla
ara serà preuada agulla
d'una ma que per sempre l'ha acollit.