Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ASSUMPTA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ASSUMPTA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 d’agost del 2012

ESPECIALMENT A L'ASSUMPTA i extensiu a totes les persones que avui ho cel·lebren


EN ESPECIAL  A L'ASSUMPTA
En el camp de roselles
-vida nostra de cada dia -
mentre una acata,
l'altra feliç s'enlaira.
Viviu el dia flors estimades
aprecieu el moment
que en sou honorades.

dimarts, 13 de març del 2012

I EL FULLAM... acrìlic


He pensat enviar-lo a L'Assumpta. es la primera que em va posar en un entrar i sortir el seu logo de SEGUIDORS fa tant de temps !!, però es va donar la circumpstància que va ser allò de veure i desaparèixer... Desprès ens va explicar que no jugava en aquest joc.
Ella sap que m'ha fet favors impagables i he intentat correspondre adeqüadament... Ara, fa temps que la tinc descuidada... Vaig poc a posar comentaris encara que m'agradi i molt el que s'exposa... Poso els meues trenets  i si no em cauen acomodo doncs,ho deixo... No oblido a tants que esteu donant vida a la xarxa i de retruc a tots i a mi en tantes ocasions. Visc ara una altra etapa de la meva vida de les moltes que m'han tocat i un no s'acaba d'acostumar al que no pot refugir... Per a tu doncs, aquesta menuda mostra d'afecte i GRÀCIES en particular pel que has fet per mi. Anton.

13 – 3 – 12
I el fullam
fent-se garlanda al coll
s’ompli de robins,
la llum els hi emmarcava.
Adornaria
el collaret de l’ innocència
i el blanc seria vermell
amb esclat de passió 
i amor sense calma,

dimarts, 31 de març del 2009

243 -- QUAN ESTEM DONANT I DONANT...// Un regal pel BLOC DE L'ASSUMPTA - REUS

M'he assabentat del aniversari del marit de l'Assumpta una mica tard.
Li he fet això. Ara acabo de pintar-li aquesta rosa groga. El pintor que cita la seva muller hi posava molt el groc, m'ha semblat adient. FELICITATS, FELICITATS, FELICITATS.
Cull-lo quan vulguis o puguis. No he trobat l'e-mail que us l'hauria enviat directe.
PER MOLTS ANYS !!!!!!!!!!!!!! .- anton.
.............................................
..................................

23 – 3 – 09
Quan estem donant i donant
i ningú ens compensa...
Potser que reflexionem !
Ens robaran fins la despensa?
Espavileu politiquets.
Us convé ajuntar-vos tots?
O, marxeu... Tireu-vos al mar
i no jugueu amb la indecència...

.....

ESTRAMBOTE.

Sistema financer, anti sistema
ja que canvien de sistema.
Nacionalitzem....!!!!
No? Intervenim.
L'Estat que som nosaltres, ens diuen,
em de salvar als que han lladrejat.
I ningú té vergonya?
D'aquesta veritat?
Son els que son ...
I ningú ho sap?
El cos del delicte hi és
però s'ha fet sol
tot el que ha passat.

...

L'oncle Inocenci era sord
per això era i - no - cent...?

....................
Els diners també porten guerres

LA GUERRA DEL DINER, ...!!!!!!!!!




diumenge, 22 de febrer del 2009

215 -- LA FULLA SERÀ SENYAL DEL LLIBRE...


D'un vídeo que em va enviar ahir, sols obrir-lo vaig agafar les eines i a pintar i escriure
el que veieu i llegiu. No busqueu connotacions, si no el fet del que pot fer un altre blocaire
per nosaltres. Ella, l'Assumpta, ha fet per molts i per mi... incontable.
FELICITATS EN EL TEUS SIS MESSOS DE XARXA I EL 100 POSTS.
I AGRAIMENT PER EL QUE HAS FET I, NO DUBTO QUE FARÀS.
A SEGUIR PER EL CAMÍ QUE TENIM AL DAVANT.gRÀCIES. aNTON.

--------------
ESCORRIALLA .- Si vols fracassar, culivat amb els lleçols de la peresa.

......................

20 – 2 – 09
Mig submergida en l’aigua mansa,
la fulla pensa en son anonimat.
El líquid la cobreix melic i panxa,
son braç un xic enlaire vol agafar
la rama que consentí seva vida
des de una llunyana primavera de brot
i l’aguantà com pèndul. Resumida
existència verda de companyes d’entorn
que ara, com ella cauran vent amb calma
una rere l’altra per son cos ressec banyar...
Es sent sola i abandonada. Estesa calla.
El silenci breu li acota mans i cap.
solament sura L’última i vaga tendresa
que en estiu de verdor feu gaudir
a comensals d’aigua que a ombra i peresa
explanaven ses idees quietes vers l’infinit.
Ha perdut, ja per sempre, seva curta vida.
No cal que enyori amors d’aures que han calmat.
Ara ve el temps de sentir-se inútil i podrida
El retorn...? Qui continua,...? Ni record per el passat
.
................................
Però una ma entra en la quietud de l'aigua mansa
i cull la fulla i la posa al pit
i eixuga la mullena, acarona i distesa amansa...
seca ja, serà senyal de llibre que llegeix de nit...

.............

Que contenta es sent la fulla
ara serà preuada agulla
d'una ma que per sempre l'ha acollit.