Pot pensar, pot somniar, pot estar in albis,però sempre els records l'inclouen en els seus viatges al passat. Sempre els decibels de més que li ronden dins el situen en la seva quietud de sorolls. Artefactes de llengua greu i bombes que xiulen i aniquilen tot el que podia ser propi. Poques coses li queden, però no se li esborra l'infern del soroll per més que es tapi les orelles. Veu el soroll en ses pupil·les dilatades, com gat que va de nit,... ell ha set la rata... Anton,
foto Studio Stoner
15 – 10 – 09
La musica entra fins al ventre
amb la tamborada
i et va petrificant.
Et sents insensible al batec
que t’omple de timbal?
Trenques la suada
del moviment
i et sents flotant
en l’aigua, en l’aire
com noctàmbul.
Allises els peus
rascant el trebol.
Dins casa teva,
dins ta carn
brolla la veu del timbal
que no acaba.
