LA MA...? ELS DITS...'

5 – 9 – 11

5 – 9 – 11

Seguia amb la seva baluerna

avançant pels endorrials de la vida.

Solitari de vegades,

agrupant-se a col·lectius amics...

També veient cares intransigents amb tot.

Ell, que ni es mirava peus ni mans

escoltava els refranys dels contertulis.

(Frases fetes amb maldestra ma

Per assolar interlocutor callat.)

.............................................

-Té bones mans...

-Ui,lliura’t de seva ma esquerra

-Em direu si ho té tot a ma...

.........................

Alabança ? Menyspreu ?

Reguitzer de esplaiades qüestions

que ningú contestava...

La seva reflexió, mirar-se les mans.

Sempre la lluita contra tot.

.............................

Va venir, però l’instant plaent.

El cabell estimat de sa parella

per seva ma acaronat...

La galta partenaire també enrogia

al camí deixat per seva ma, els seus  DITS ?

-Quina sedosa pinta portes a la ma.

delícia de finor per on transita.

...........................

Un sotrac de clemència era allí.

Aleshores va saber que la ma

tenia  cinc possibilitats

que el fragor de sa vida

li havien amagat fins ara.

Els DITS...!!! cinc canals

per viure i fer viure

sensacions i sentiments.

Nova parla del cos,

llengües amb veu de contacte

en altres pells

            SABRIA TENIR BONS DITS ?.........................

349 -- ETS PORTAL AL VENT.

per veure ENGALANAMENTS CARRERS TORRE FESTA MAJOR cliqueu

a ALBUM MARIONA-

també en podeu veure en el bloc propi ESCORRIALLES

27 – 7 – 09

Ets portal al vent,

al sol i a la pluja.

Ni pugen a guaitar aquí

els mals esperits.

Qui sap quins gegants

obriren finestra per castell

o sa pobra cabana.

No tancaren finestrons,

no tenien ribots ni serra...

...i, un dia fugiren

a aventures noves

i et deixaren sola

com portal al vent

al sol i a la pluja.

197 -- CREU DE SANTOS . segueix. Foto Mariona.PREMI SYMBELMINE.

Anton, del bloc “Rebaixes”. Perquè crec i ho afirmo, que és una persona com poques. Te un cor que no li cap, de tan i tan gran ... Perquè amb els seus poemes, dona una visió diferent i alhora exquisida. Gràcies Anton !

L'Assumpta de Des de on neixen els somnis,

( jo no sé fer alló que clicant aquí, aneu al lloc previst)

m'ha cridat que anés a buscar això que teniu aquí dalt.

Una sorpresa gran, gran, gran !!!

Ho he possat aquí per que això no es troba cada dia.

Jo sé que no m'ho mereixo, de cap manera.

Però no puc despreciar l'amistad d'una persona

que sempre ha fet per mi.

Gràcies de tot cor. Anton.

---------------

CREU DE SANTOS -- RASQUERA

Foto Mariona

9 – 1 – 09

En el palau immens de la Natura, Ceres deesa
es complau amb les aures i zèfirs complint anys.
Les heures li daran corona d’inundant bellesa,
les roques coixins tous per sa comoditat.
l’arbre copiós serà l’ombra per repòs amable
per que el brasquer del sol no cremi delicada pell,
el suau desig com cítara de música insondable
alegrarà l’espai on l’espectacle és complert..
La glòria de natura a ses peus agenollada
vindicarà els vincles de pau i amor de l’ocellada
en el dia més gran del calendari del seu temps.
Joia i goig abillaran les ales de constant codolla,
catúfols vinclaran amunt alegria que sadolla...
La Natura unint-se aplaudirà amb emoció i exultament.
.......................

195 - CREU DE SANTOS-RASQUERA--foto Mariona

CREU DE SANTOS -- RASQUERA

Foto de Mariona.

3 – 1 – 09
Ja en la prehistòria per eixes rutes
hi havia vida. Vida d’enormes gegants.
............................................................
Si seguim al recte les forces hirsutes
en frares de pedra com mòmies eren petrificats .
I veurem que les lleis continuen brutes
ensenyant encara la corrua de beata carn.
Prop, monestir alçaren els esperits nobles
vinguts per camins estrets com cordills d’espart
i quan a la bosquina superaven fent poble
una nit de desgavells ressuscitaren malvats gegants,
i feren fora de monestir i seculars ermites
els cervells pensants de frareria celestial.
..............................................................
Avui, qui sap si esperits o pedres o mòmies son les fites
que ens ensenyen àvides de justícia aquests penya-segats.

189 - POEMES I FOTOS SOBRE EL TORMO.

En el bloc RONDALLES DE LA VORA DEL FOC,

http://rondallesdelavoradelfoc.blogspot.com/ hi trobareu una referencia als meus blocs

escrit per el seu editor JANET. --

GRÀCIES.
---------------------------------

Fotos album Picasa de Mariona.

12 – 1 – 09
Abans en deien Planot a eixa planada.
Avui, verds presseguers, robins de fruit
S’estén davall de carretera que esverada
Va recta creuant vall i el talús consumint.
Dalt el Tormo com caixa que secret guard
Vigila amatent la immensa vall fins allà a la fi.
Tot el gran marge de pedram el pi resguarda
Fent tosa i barrera per parar el dolç garbí.
..................

12 – 1 – 09
Com referent a ull vista la muntanya que mar tapa
Tenint-ne relació paral·lela del poble per davant,
S’ha ben girat a la muntanya com escarnint la grapa
Del gegant que dona el ull al Tormo, aquí fet campanar.
Una espona, marge de panal a primer terme figura
Prop de barrancada que les aigües han obert.
Tot son línees d’arbriu i terral, graons que atura
El poble fent de muralla escala apropant-lo a ell.

12 – 1 – 09
La gegantina serp que conforma la muntanya,
Llarga i estesa protegint el vell poblat,
Dorm tranquil·la per que ni llop, ni guineu u aranya
Distreuen el fer intens, constant dels torredans.
El poble viu son somni il·lustrant noves quimeres,
S’escampa i es derrama en el muntijol, lloc ancestral.
Qui sap si els ibers hi tingueren ja barraca i eres...
Si que un dia fou la Torre del vell Aburçalà.

153 -- DOS GEGANTS ENFONDRATS....

30 – 11 – 08

Dos gegants ara esfondrats en la platja
es trobaren un dia junts, fa anys, fa anys.
Caminaven per les roques
com si tot fos un llarg pla.
Ensopegaren,ui!, en la sorra tova,
quedaren allí atrapats.
Com més movien els braços
i més escopien al mar,
les ones no paraven de dir-los :
- Ensaboneu-vos la brutícia
Que porteu des de peus a cap -.
I... les ones es recrearen tendres,
amb aquells cossos descomunals.
Ells sense dar-se’n compte
es trobaren atrapats.
L’escuma els anà a ulls i boca,
no podien treure cames, bracejant...
Eren immòbils els dos gegants.

Ara, l’aigua els neteja
De tots els seus pecats.

135 -- CRISTALLS DE GEL.

Fotos del album Picasa de Mariona

31 – 10 – 08

Com cristall ara és l’aigua
dura, blanca es va lluint
quan vesteix tota la planta
posant-li un nou vestit.
Que no surti la fogada
que cremi rou del matí.
......................
6 – 11 – 08

Aquesta nit a deshora
Els orfebres han florit
pètals i fulla que plora
del gel rou fet cristal·lí
com joia que al rei implora.
Que la regali a son fill
que busca en el bosc penyora
que a noia faci feliç.
..................

6 – 11 – 08

El pèl de conill corria
abans de ser-ne enganxat
en ratera que volia
donar ensurt amb l’encalç.
Ha deixat pèl que floria
la bestiola que tenia
que donar mamar a cria
Que l’aguarda en son cau.
................