Avui, dia nostre, 11 de setembre de 2008,
no ens calen diamants ni joies si no el manantial,
la font, el riu , el mar ...nostres.
Pels nostres ancestres,
per neixement,
per cultura i tradicions.
Ho portem al cor i nostra sang
ens circula de cap a peus
i de peus a cap...
Les ferides les curem
encara que quedin nafres...
Però tenim els records vius
esperonant el cavall de la sang
que de la terra ens ve
i volem ser NOSALTRES,
C A T A L A N S...!!!
----------------------
Vull curar-me del engrut que porto.
Buscaré aigua tebiona
Que em desencrosti,
I que em consoli.
Curi la brutícia del cos
I faci neteja de l’esperit
Per calma de propers
Dolors o malalties
Que puguin endur-se’m
Al estrèpit de plor i pena.
Entraré en l’aigua i la quiscàrria
Marxarà llefrosa per l’escorriall .
Quina salut sentiran cos i ànima!!
Buscaré aigua tebiona
Que em desencrosti,
I que em consoli.
Curi la brutícia del cos
I faci neteja de l’esperit
Per calma de propers
Dolors o malalties
Que puguin endur-se’m
Al estrèpit de plor i pena.
Entraré en l’aigua i la quiscàrria
Marxarà llefrosa per l’escorriall .
Quina salut sentiran cos i ànima!!
Com soldat que després de batalla
Neteja fusell i es banya
En la suor de victòria.
Beneïda sigui aigua de neteja.
Aigua pura i clara
De la meva aixeta
Neteja fusell i es banya
En la suor de victòria.
Beneïda sigui aigua de neteja.
Aigua pura i clara
De la meva aixeta
de la casa nostra