Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rellotge de sol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rellotge de sol. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 d’agost del 2010

MIREM COM ELS AVIS... foto google imatges



11 – 8 – 10
Mirem com els avis
la claror del migdia
com quan es construïren rellotges...
 - Meres ombres curtes i  allargades
En parets empolistrades -.
Sabien del temps calmat
que retardava el pas infinit d’una hora.
Fins la suor rajava menys
en les idees de la pressa.
Calcigaven els instants
collint-los com pètals inquiets
aquietant-los a resguard de vents.
No callaven ses dèries
de mirar enrere a camí guanyat
que guardava el trepig pausat.

Avui tenim la disbauxa de la pressa
governant, empresonant projectes
de calma per pensar serenament.

dilluns, 28 de juny del 2010

DISQUISICINS SOBRE EL TEMPS. - foto Flickr

Entre d'altres rellotges de sol que podien enmarcar-se aquí he triat aquest de S, Joan del Codolar, Cornudella, Priorat. L'he trobat a Flickr. 
Això del temps, és complicat de versar-hi, ja que el temps individual pot ser la Vida pròpia, el col·lectiu el que ens deparen la companyia de molts que estan a vora i viuen al uníson amb nosaltres. Destriar-lo i fer-hi disquisicions se'm fa complicat. Som nosaltres solament TEMPS?
Comencem en un temps i morim en el temps? per que ELL continua... Li importem?Quin valor té per nosaltres el temps? 
Ens passa rapit quan l'alegria ens circunda i es fa calm i pesat quan les coses no ens van bé.
De vegades el volem fer córrer i altres el volem aturar. Crec que és complexe el valorar aquest valor que té per tots i especialment i prioritàriament per cadascu a nivell d'individualitat. 
Aprofitem el temps? o ens deixem portar per ell sense pensar en fer, en deixar petjada ?
He sentit vegades, persones que diuen, jo faré aixó... Prefereixo poder dir, HE FET AIXÒ.  o sigui he aprofitat el temps que tinc, distribuint-lo convenientment.
Podria continuar, però no ens empatxem... El temps també té els seus mals de ventre, per citar quelcom. Anton.

28 - 6 - 10
El temps ens fa desaparèixer
El que voldríem permanent.
Ell avança seu camí per créixer
No l’importa si fem o no fem.
No s’escalda les busques quan camina,
Ni accelera les peuades avançant.
No recula en el que se’l destina
Sempre té el pas ben marcat.