Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris temps. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris temps. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de febrer del 2018

EN LA DISBAUXA DEL TEMPS... aquarel·la



38.-6-2-18
En la disbauxa del temps col•legia,
escrutant amb parsimònia seu futur,
què li esdevindria? Quin portal obriria
el caminal dels encreuaments possibles ?
Les preguntes se les feia encongit dins seu
remenant per adquirir resposta plausible.
L’experiència no li presentava en el plat
la solució o els indicis certs a succeir.
Arropat de preocupacions esgarrapava 
en els instants presents buscant el bromall
que, obrint neteja en seu cel, portés aire nou.
Previsor en quelcom esdevenir lluitava
en la nova vestimenta del pròxim avenir.
Entrar en el futur pròxim és nostre camí
que no para. El busquem i mai el tenim
sempre ha de morir l’instant per tornar a nàixer. 
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

divendres, 20 d’octubre del 2017

... EL TEMPS... aquarel·la



Sento que el temps em va en contra,
passa unit com un llampec i que brama ja el tro.
Perd sempre qui va contra el temps?
Vull posar-me en aliança del moment que visc,
no contrariar-lo, em sembla nefast i irreflexiu.
Qui sap si el que jo penso ja està establert
en l’instant que entra en les beceroles 
per ensenyar-nos quant porta en sa llei 
Per ara el temps és el meu superior que m’obliga
a seguir-lo sense poder-me rebel•lar.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 19-10-17

dimarts, 8 de desembre del 2015

COLLINT EN TEMPS PASSAT... aquarel·la


COLLINT EN TEMPS PASSATS
2 – 9 – 10
Decebut,
de tot el seu fer
es considerava un No Res,
per que de tot hi hagi.
Amb el cap cot
mirant un terra perdut
- passos esborrats de sa vida -
arrossegava el calcer
com empenyut per vents contraris
i sense cap pressa.
A la crossa dels records
les mans resseques li contaven
els últims vents insuportables.
Sa baluerna, arbre ressec,
amb pollancs arrencats
amb plena vida
i xerracades les il·lusions
podia veure els ressecs
amb records de saba
que ja no aprofitaria.
Davant la font de l’últim raig
bevia l’amargor intensa
d’un seure quan cames no poden
i el cap vol marxar
envers la sínia fèrtil
que un dia cuidava
i, ara, solament el ruc
feixuc i coix sirgava
rodant, buscant un perdut instant
en el raig dels catúfols
plens d’una aigua
que ja no feia meravelles.
ANTON.-T.E.-8-12-15


dijous, 19 de novembre del 2015

DES DE LES OMBRES... aquarel·la


Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- 15-9-13.- Anto

dimecres, 30 de setembre del 2015

L'ESCALA DEL TEMPS ... aquarel·la

28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
i la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
i la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.

REBAIXES 10.- ANTON.-T.E- 30-9-15.

dijous, 18 de desembre del 2014

L'ESCALA DEL TEMPS...aquarel·la


3.- 28 – 10 – 10
L’escala del temps s’allunya,
l’intimitat del record s’apropa.
Les hores cautes es fan llargues,
l’encontre, a prop o lluny, espera...
La cadència del temps no para
I la meta... Quan veurem la meta ?
Creiem saber on som
I la continuïtat voldríem.
Innocents ens creiem els ajuts
que volen i ens arrastren
com sirenes, fent-nos creure
un més allà propici
net d’angoixes esverades...
Lluita contra hores tenim
en un desesper de vida incomplerta.
Bufen els vents
i les orelles escolten
el cant dels núvols.
ANTON.-T.E.-18-12-14.

dilluns, 10 de març del 2014

PODER AGABELAR EL TEMPS... boli ràpit


Poder agabellar el temps
qui no ho voldria
si és que el temps existeix?
Qui creu en l'infinit
en parla hi dona lliçons,
Si és que el temps 
és una falsia
és que vertaderament
som infinit ?
Però en nostre dèbil pensar
record o passat,
esdevenidor o futur
ens captiven i enganyen 
en nostre curt present...
Fins el pensament corre
més, molt més que el temps
i pot estar en diferents estadis
al mateix temps...
Qui el governa el pensar ?
Qui el governa el temps ?

DE REBAIXES  11.- ANTON.-T.E.-3-3-11

divendres, 2 d’agost del 2013

AQUEST TEMPS CALM... boli ràpit


DINS LA BOIRINA,. 2-8-13 .- ANTON.
1.- Aquest temps calm de tarda
quan la calor no calla,
reposo en els coixins
on caps hi reposarem
mirant el sostre
Oon pintarem les bigues de somnis.
Repasso la prestatgeria
de records fets abraçada,
caliu de petons de seda verge
i estimo aquest moment
que m’allarga i complau la vida
en un fluir d’antics anhels
que els desitjos ens portaren...
Ara, tot calla, sols meu alè
que sospira la caminada,
on el ser feliç collia i acollia

com coixí guaitant gallaret de matinada.

dimarts, 23 de juliol del 2013

PERDRE LA NOCIÓ... boli ràpit


Perdre la noció del temps i vida

és insòlit ?
El diapasó del cor ens marca,
es conjura en l'impossible
de ser motor d'un infinit.
Rebenta l'esperit el vas sagrat

i no es clou la ferida
oberta a la llum
del pacte de fugida...
En l'infinitesa hi ha temps ?
23-7-13-- Anton.

dilluns, 28 de juny del 2010

DISQUISICINS SOBRE EL TEMPS. - foto Flickr

Entre d'altres rellotges de sol que podien enmarcar-se aquí he triat aquest de S, Joan del Codolar, Cornudella, Priorat. L'he trobat a Flickr. 
Això del temps, és complicat de versar-hi, ja que el temps individual pot ser la Vida pròpia, el col·lectiu el que ens deparen la companyia de molts que estan a vora i viuen al uníson amb nosaltres. Destriar-lo i fer-hi disquisicions se'm fa complicat. Som nosaltres solament TEMPS?
Comencem en un temps i morim en el temps? per que ELL continua... Li importem?Quin valor té per nosaltres el temps? 
Ens passa rapit quan l'alegria ens circunda i es fa calm i pesat quan les coses no ens van bé.
De vegades el volem fer córrer i altres el volem aturar. Crec que és complexe el valorar aquest valor que té per tots i especialment i prioritàriament per cadascu a nivell d'individualitat. 
Aprofitem el temps? o ens deixem portar per ell sense pensar en fer, en deixar petjada ?
He sentit vegades, persones que diuen, jo faré aixó... Prefereixo poder dir, HE FET AIXÒ.  o sigui he aprofitat el temps que tinc, distribuint-lo convenientment.
Podria continuar, però no ens empatxem... El temps també té els seus mals de ventre, per citar quelcom. Anton.

28 - 6 - 10
El temps ens fa desaparèixer
El que voldríem permanent.
Ell avança seu camí per créixer
No l’importa si fem o no fem.
No s’escalda les busques quan camina,
Ni accelera les peuades avançant.
No recula en el que se’l destina
Sempre té el pas ben marcat.

dimecres, 12 de maig del 2010

QUAN EL TEMPS NO ÉS TEMPS.. foto google imatges.


11 – 5 - 10
Quan el temps no és temps
i camina la peuada
ens encisa la visió del tot
que els ulls capten amb cadència...
Parlem de flors i passes silents
escoltant perfums i callant colors.
La mirada s’ens emmmiralla
en el tendal de pètals,
en les fulles ufanes,
en tiges erectes
i ramells fins o punxosos.
Un llençol de verd
estén ses llums espesses
i clarianes de dibuixos
ens expliquen llegendes
i ens condueixen per camins
i rutes elegides i ungides
en meravelles de flors i fulles
Perfum i camí junts esdevenen
apassionats i es confonen
en abraçades de sublim i subtil goig.
.........................
Quan l'ànima té l'optimisme
tot ho veu joiós...
Que faig jo en els meus instants
que s'allarguen cavernosos
per la fosca del pesimisme?
I les flors son les mateixes....

divendres, 29 de gener del 2010

511.- I LA CAPSA QUE CONTÉ MON TEMPS... fot google imatge

foto google imatges
29 – 1 – 10
...I la capsa
que conté mon temps
està oberta.
Les baules de la cadena
son instants que passen
inventant noves idees.
La capsa de cartró,
senzilla, té el cul al terra
i la tapa
que entri l’amic, oberta
per que en el córrer del temps
s’ajuntin dies i idees
Avui. la capsa
és tornada cistell...
Un vímet en fa seva ansa
per que pugui anar a ma
circulant
i no estar inútil, parada.

dissabte, 23 de maig del 2009

289 -- REFLEXIONS SOBRE EL TEMPS.

El desplegable SLIDE - AQUAREL·LES - FLORS
l'he col·locat a ESCORRIALLES
foto de garrofer del terme de Rasquera
23 – 5 -09
- Pregunta al temps
Per què no atura, per què no para.
Fixat bé que et contesta.
- Si paro em destrueixo,
Em faig finit.
- I tu ets, vols ser infinit.
- En tu soc finit
per que en tu periclito.
.................
23 – 5 - 09

Dins del seu temps
S’havia trobat
Amb el vent i la llum.
Els dos l’acaronaven.
Un a la galta...
L’altra mirava el camí
Del seu temps.
Un era el seu viure?
L’altra el treball a seguir?
Hauria de triar ?
A quin necessitava més?
foto d'olivera florida, terme de Rasquera.
---------
PENSAMENTS PROPIS
8.- El renec o males paraules en boca dels menuts, es que ses orelles
han escoltat la veu dels grans i no portava res de bo.