Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto roses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto roses. Mostrar tots els missatges

dilluns, 9 de maig del 2011

COM DOS RENGLERES D'ARBRES... fotos google imatges



8 – 5 – 11
Com dos rengleres d’arbres d’un passeig,
s’obren els teus ulls a la mirada....
L’horitzó és vesteix de goig
i el somriure del vent flueix...
Flauta i violí, concert de veu i corda,
veu buscant camí, corda que lliga
i els ulls que s’obren...
El matoll s’aparta al pas del veure,
La llum conscient dibuixa pàgines
I el riu de claror canta el groc.
Viure l’instant mel·liflu de so de llum.
Plenitud en la vallada sublim.
La flor raja perfum. Intensitat...
El contacte viu es delera, s’estén
en desig que neix. Caminen sospirs
i els colors calen la pell ruboritzada,
son dits que acaronen, exulten, exalten...
Petons en la excel·lència silenciosa.
La llum parla... I en la ma neix rosa.

divendres, 11 de desembre del 2009

466.- HAS PROCURAT LA FONT... foto pròpia

10 – 12 – 09

S’havien posat d’acord al néixer al temps?

Brandarien juntes empeses pel ventijol?

El coreògraf marcaria pautes en sos peus?

Jugarien plenes d’olor, nues, mirades pel sol.

..............

Ha dit la Carme

Quin poema - pregunta - reflexió més bonic! Em fas venir ganes de respondre'l:

El temps de néixer
va ser un i compartit,
sense més acords
que la força de la vida.
I brandaran juntes
gronxades pel ventijol,
inventant un moviment
de dansa sense pautes.
I ens encomanaran olors
i nueses mirades pel sol.

11 de desembre de 2009 13:05

dijous, 10 de desembre del 2009

465 -NO CREGUEM EN RES... foto pròpia

9 – 12 – 09

La vedette del roser exhibeix ses gales...

- Has cobert el cos amb teu millor vestit.

pètals de rosa et circumden com ales,

fent volar desitjos a qui et mira embadalit,

dimecres, 9 de desembre del 2009

464 .- LA CRISIS JA NO NECESSITA... foto pròpia

8 - 12 - 09
En l'entramat sargit de fulla i rama,
el sol fa ombres glopejant delits
les coloraines ofeguen ses mirades
i els deliris de carícia volen els dits.