9 – 8 – 09
Em parla avui el mar amb tendresa,
Sembla un mirall del cel que a platja aboca
L’inquiet remor, el bleix respir de deesa
i a sorra vol acolorir d’escumall sa boca.
No s’encresta, cordells fins avancen sens deliri
Com xarxa que recircula per besar la ribera,
Per encrostar amb finor de ma portant lliri
I orgameja quan l’arena se la beu amb fal·lera