Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibertat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llibertat. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de maig del 2018

PERDRE PES...aquarel·la



113.-23-4-18
“Perd pes, li deien, sembles una bola “.
Un xic tontot, ell, un sant, un home bo
que tot s’ho creu, que poc pensa,
se li acudí llençar lluny l’abric
i tot el que en l’hivern el consolava...
I, sí, s’aprimà... Tot és u tanta roba... !!
Quan sortí al carrer amb la pell de nou nat
ningú el perdé de vista... –“On va eix boig !!
Afaram estrany, llunàtic, inconscient... !!!.
Com s’esposa a una pulmonia... 
Ja és dins la caixa cap al Canyet !! “-.
Ningú volia morir amb la despulla.
I tot d’una, acusat de desordre públic
la poli l’emmanillà com gos sense amo.
-“ Si sols és per perdre pes “- deia embogit.
I amb les manilles idealitzava de nou
el guanyar pes.... Per que aquelles noses...!!
Perdre pes.... l’hi aconsellaren,..
Perdre llibertat... l’emmanillaren...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-23-4-18.

dijous, 1 de desembre del 2016

PERSEGUIA LA PAPALLONETA... aquarel·la




Perseguia la papalloneta,
Primer amb la mirada...
Un delit de collir-la i fer-li petons...
No li feia engrony i la perseguí...
Un gest menut seguia el seu vol
fins que en un instant la tenia a la ma,
però lliure. Volia la seva consciència...
Que fos ella que aplaqués ses ales...
Quieta... Aquell moment més llarg
sotmesa sense pressió era seva...
Com sabia l’insecte que era lliure ?
Poc temps i emprengué el vol.
Passava per sa mirada sotmesa i lliure
com tots voluntàriament voldríem.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

dissabte, 12 de març del 2016

DES DE LES OMBRES ... AQUAREL·LA

15-9-13
Des de les ombres llunyanes del temps
un dia obriran el mar, el cel i la terra
i els parlaran d’un poble encara viu
i veuran unes cadenes oxidades arraconades
per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel
de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...
i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades
la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre
per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...
Diguem be, si no que els cors brandaven alegria
I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta
en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària
que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats
en la lluita pel recobrament del sublim esperit
de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...
Des de les ombres llunyanes del temps
un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- ANTON.- T-E. -12-3-16

dijous, 29 d’octubre del 2015

LLIBERTAT ?... aquarel·la


LLIBERTAT ?
Ha lliurat el bernat subjecte a la fulla de porta
així com el forroll robust i les baldes
i s’obria la porta a seva segura estirada...
Ha guaitat per l’obertura al cel encara fosc...
Davant d’aquell portal al carrer guaitava sense inquietud
el Carlos, pastor i barber amb espera de clientela.
Qui vol la mesura de llet o la punxada de sang de be
que guarda de la matança del cabrit que sa filla revèn.
La mula i ruc han renillat esperant el grapadet
cansats de palla i llarga nit de repòs...
I el Rai s’ha colat i corrinyant ha anat al seu racó
on la femta i pixum son la primera feina del dia...
Portes avall es sent el remor del matiner i el matxo
que en l’empedrat ofrena concert de pedra i ferradura.
-Matina, vespreja,al tros fot-te a jaure
I tindràs fama d’impertèrrit treballador...
Les orenetes ja revolen i les cries esperen becada...
La lluna ja cau damunt la serra i allí es consumeix.
A dalt del campanar un ragim de sol desperta campanes
que ja la matinera toca l’Àngelus per que tothom resi...
El poble desperta lliurant-se de la fosca que lluna il·luminava.
Els finestrons de les cases busquen la llum sense espelma
i els badalls de molts es confonen amb rajolins en l’orinal...

Tot busca, en el moviment i en la llum que aclareix fosca,
la LLIBERTAT que li dóna el viure... minsa LLIBERTAT.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 29-10-15.
........SILENCIS
68.- Quan callem ens engolim el silenci per escoltar a l’eltre?


dijous, 26 de març del 2015

QUE TINGUIS... aquarel·la


Que tinguis tota la força
I coratge que necessites...
Que tinguis tota la llum
per aclarir el teu camí...

Destí pel que el teu pas
Vulgui o no has de seguir
Obre les comportes del espai,
llença el crit de glòria dins teu.
Nou camí empra per nou destí,
que tothom vegi teu instint noble
que dugui producte suau, dolç, fi,
i canti l’història d’avantpassats llunyans
que esmerçaren seus sacrificis
per fer-te immensament feliç...
Obre la porta al vent tendre
que omple teva llibertat.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 26-3-15
.......SILENCIS

54.- Imaginem la tendror i ens trobem amb la durícia.

divendres, 12 de desembre del 2014

FARIA EL SALT... aquarel·la


Aclucà els ulls, serrar llavis i dents
i ordenà als membres inferiors salt al buit.
Clar que abans, mirant de reüll,
es feu conscient del lloc on aniria a parar.
Eren tres graons d’escala que es faria seus:
Un li presentava la Pau, escaló encongit...
L’altre l’Amor, ple de vels de boira,
i l’últim, l’últim, la Llibertat, la gran incertesa,
lloc poc ample que ni li cabia el peu...
El seu salt, polèmic, molts l’anorreaven...
- Quin escaló et falta o falla si dels tres en vas sobrat !! -.
Ell ho duia entre cella i cella, com n’hi feien de falta... !
Provaria d’assolir- los ... es deia, Misèria per Misèria...,
Saltaria amb fe i esperança... Quants el seguirien ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. – 12-12-14

dijous, 28 de febrer del 2013

NO ENS ACOVARDIM... foto TORMO referent de la Torre de l'Espanyol.


24 .- 5 – 09 – 09

Tots necessitem que ens fuetegin
quan ens acluquem d’optimisme.
No podem baixar braç
i escopir a terra bruta,
que no reguem cap idea.
Hem de refermar peus
per plantar bandera,
que golfes sense teules
es bola que rellisca
sense fre al fracàs.
Sentim en la boca
paraula que arrasa
i en l’orella escoltem
la barca del vent nou.
Calleu, que els ulls mirin
i sospirin les altures.
Apuntem l’escopeta
de les idees
amb canó ben llarg
i disparem al blanc segur
que condueix
a la Llibertat.

dimarts, 26 de juliol del 2011

18.- ENS ESTEM ALLUNYANT... roda poètica juliol 2011





26 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
18 .-Ens estem allunyant
com el vent que toca i marxa ?
Suau ventijol que canta
el tenim que flota jugant.
i amb ell anem
caminant desert de sorra
-càntir d’aigua ens espera –
a la riba de nostra llibertat.
Duiem el projecte a sarrona,
el pes resistim, és important.
Quan arribem s taula parada
el ganivet tallarà el pa
i el vi ranci en serà litúrgia de cant.
Embogits cantarem
amb la llum de paraula:
-Dins de l'Art, la Poesia
viu curosa en nostra Llibertat -
 

dimecres, 7 d’octubre del 2009

408 -- TOTS NECESSITEM QUE ENS FUETEGIN...-EN EL BANC DE FUSTA google imatges-opinalia.

foto Google Imatges, Opinalia
En el BANC DE FUSTA, on els pensaments poden brullar tranquils, em refresco amb paraules còmodament assegut. Quan un deixa volar... la clepsa porta infinitat d'idees La calma, la tranquil·litat i quietud del físic ens duu a un estat de moviment del magí.
Avui tinc un banc que em roba el cor. Dos troncs conformant un seient robust. Els anys feren de l'arbre un gegant que una serra va estronxinar i va tenir la delicadesa de fer-ne una cosa útil.


5 – 09 – 09

Tots necessitem que ens fuetegin

quan ens acluquem d’optimisme.

No podem baixar braç

i escopir a terra bruta,

que no reguem cap idea.

Hem de refermar peus

per plantar bandera,

que golfes sense teules

es bola que rellisca

sense fre al fracàs.

Sentim en la boca

paraula que arrasa

i en l’orella escoltem

la barca del vent nou.

Calleu, que els ulls mirin

i sospirin les altures.

Apuntem l’escopeta

de les idees

amb canó ben llarg

i disparem al blanc segur

que condueix

a la Llibertat