Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MIRAVET. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MIRAVET. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 d’agost del 2008

ROC LLOP. T'HO MEREIXES.

L'esparver ja em buscava
dalt del meu cap aguantava
el vol.
Quan fallés ma bonesa
de mi en faria presa
en vol
-----
Escrit A. Fortuño S. 13 - 8 - 08
El record del riu i terra
aturava la deferra
dins mon cos.
L'esperit valent aguanta.
Mes, la crosssa ja no es planta
tot em diu tu ja ets mort.
Però l'aigua de la vida
encara té embrancida...
Sigues tu, ROC LLOP.
---------
Escrit de A. Fortuño S. 13 - 6 - 08.
Seràs làpida un dia
que recordi pena i alegria
de quan erets infantó.
Ja preveia la gran costa...
"Ma vida era l'aposta
contra l'odi per amor."
---------------
Escrit de A. Fortuño S. 13 - 8 - 08
------------------------
Aquest és un extracte de l'escrit que Llop va redactar trenta anys després de la seva estada a Gusen, el qual es pot llegir a Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig.
------------------------------------
Treballava al kommando que construïa el ferrocarril que havia d'enllaçar la pedrera de Mauthausen amb el poblet de Sant Jordi i en rememora els instants en què la mort se li feia més present: «La feina era molt dura, sota la pluja, el fred i la neu, que ens deixaven del tot balbats. Les energies de la meitat del cos cap amunt eren de ment i de voluntat, però les cames ja no podien traginar amb el meu cos esquelètic, malgrat de pesar tan poc. No era gaire afalagadora la meva perspectiva ni tampoc no deuria ésser gaire llarg el temps que em restava de vida. Com podia, exhauria jornada darrera jornada, tot reptant la mort, que m'esperava freda i compadida a cada tombant. Així vaig durar uns dies al kommando, enmig d'insults, cops d'estaca i tot veient com queien els meus companys, emportats pel riure mortal i pel balandreig de la dansa de la mort. ‘Ai, aviat serà per a tu, aquesta dansa!', em deia, ‘No et deixis il·lusionar per aquest riure fatal ni per aquest ball de ritus i de mort!' I va arribar un dia que vaig sortir del camp cap al tall sense forces. ‘Avui la Lletja no mancarà a la cita.' A pesar de veure-la a través de la distància, en un marge del viarany, m'animava a mi mateix amb un monòleg sord i ple de rancúnia: ‘Als trenta-tres anys com Jesucrist, no!' Però jo caminava com si surés, com si tingués el cos de cotó.»
Viquipèdia: Roc Llop i Convalia
--------------------
Copio aquí de nou aquest poema meu de la barca.
-----------------------
Avui se’n recorden massa
quan ta barca no navega,
- l’aigua dins seu ja l’ofega
no pensa que fou ta casa -.
Avui, al recó n’ets destrossa
o n’ets el blanc d’ alabances.
Tu no en fas cas, ja no et canses,
fa temps que dus a mans la crossa .
I aquí jauràs, no serveixes,
les més noves fustes banyen
Avui se’n recorden, doncs, guanyen
honors... Tu arramblada a les feixes.
--------------------------
Demà posaré un record a qui em va deixar el llibret de Roc Llop.
Sobre tot una poesia que li vaig dedicar a J. G.
Voldria que fos pels dos.
------------------

dimarts, 12 d’agost del 2008

ENCARA AMB EL RECORD DE ROC LLOP...4


EL MARTIRI ERA ESGARRIFÓS
EREN PERSONES ELS QUE TRACAVEN AIXÌ A LES PERSONES ?
-----------------------------
Escrits d'Antoni Fortuño.- any 2000 .

------------------------
Mireu el cel, pietosos,
Us cauen els ulls malmesos
Ressecs del llagrimó
Les crespes amb neu fregides
A la carn nua s’hi ha clos .
La sofrença és gèlida espurna
Que martireja amb repic de vent
Sols, per tapar-vos, teniu la glacera,
I la vostra llumenera
del humit alè
La ment ja desvaria.
El cabell no és fil que cusi
El cantìt relliscós de les dent
Les mans, ses dits no freguen
La barba ni el clatell
Resten vençudes, trèmules
Com sarmentada sense fulles
Ressecs i amb rosada d’hivern
La carcassa de pell esporuguida
Amb sèquies d’arrugues
Com si amb forca la carn solqués
Esdevé cardenalada
Com si les venes
Portessin sang blava de rei.
Els llavis caiguts
La bava és reseca
La gola ja no engull
I les parpelles com cortines
Clouen escenari
Macabre de ses visions.


No erets llop que mata ovelles
De cos de llana i florida ment,
Ans defensaves per a totes elles
Un canvi bonhomiós sense intervenir-hi dents
El llop culiva a sa niuada
I la defensa fins a extrems de mort
I mata per necessitat davant riuada
No s’emporti tot el seu: Pau i Amor.
I vol justícia i igualtat de mires,
No que uns mengin, altres sempre dejuns.
Que el treball enfollí noves pires
Per cremar-hi la carcoma fent-la fum.
I defensa manaments de la Natura
Que obeeixen els sers de l’univers
Que amb peus per caminar i parla madura
Avancen sens sotmetre altres gents.
--------------------------------
L’han occit, no ha valgut pregària,
Insult de ferro al cor li han clavat...
Son diferents. Sols la sang ària
Circularà en el mon que han inventat.
Nous Abels cauen malmesos,
Les carns desfetes asclades pel mall,
Els tascons han set impresos
Com marques de foc en el front – cap.
La supèrbia d’una raça i sa fúria
Extenua de glaç l’altívol monument
De la vida , que Natura feu tel·lúria,
Per viure tots, mirant un noble cel.
Ells reneguen de les gents de sang madura.
Clouen cartipassos, eixuguen nobles ments.
Madurs de sang, pobrets, quitxalla pura
Us feriran de mort les fletxes com anyells.
Eixos sols obren pàgines corrompudes
De poder destructor, poder tirà
Sotmeses de cor i esperit, abatudes
Les lleials idees de justícia i igualtat.
Aniran escatant ses pells serposes
Cobrint-les amb les restes dels nafrats
I els ossos com canyissos davall lloses
Taparan desvergonyia oligarcal

--------------------------
Matinada ennuvolada,
Deserta de sol.
No s’estripen les enaigües,
Ni mantellines deixen claror.
No s’esfilagarsa la nevada
De l’odi destructor.




-----------------------

dissabte, 9 d’agost del 2008

COM RECORDEM A ROC LLOP ...2

Foto facilitada per la Mariona. Ella sap buscar i trobar fins al desert.

LA COSTA DE RIAGO
Costa de Riago, amunt,trescava, trescava.Amb un feix de llenya al coll,suava, suava.
Un per un els esglaons,comptava, comptava.El compte ja n’he perdut,que la fatiga em guanyava.
Abans que arribés al foc,la llenya ja m’escalfava.El pare, vora del riu,barbets i anguiles pescava.
La mare, a l’altre costat,la roba dels rics rentava.Amb la llenya que jo hi duc,l’àvia el foc espavilava.
Jugant, jugant al carrer,el cansament se’m passava.Costa de Riago amunt, …un món d’infància passava.
Costa de Riago, amunt,la de la vida muntava.També el compte n’he perdut,de pujada i davallada.
Pel noi que em porta el record,l’home que ara sóc, canviava! -- Roc Llop.
----------------------------------
Ara una de meva que li vaig dedicar en vers la lectura del llibret mencionat en el post anterior.
---------------
CONTESTA,PER FAVOR.
Escrit d'Antoni Fortuño - a. 2000
Hola, Roc Llop,
Jo vull parlar-te...
Que hi has trobat a dalt del teu cel?
La teva llengua pura i noble?
La llibertat de dir i fer?
La pau, l’amor, la bonesa,
El pensar, idear i produir sempre el be?
L’igualtat, que tot respiri
Sense ofecs, sense ofecs?
Quan hem contestis
Pronuncia a meva orella
Si ets igual que els angelets.
Si tots son justos...
Que no cal la Justícia.
Si tenen les estimes
Que tots volem...
Si viuen en pau i joia
Com innocents germanets.
Si tot és de tothom,
Que tots s’ajuden
Quan l’aura es torna vent,
Que s’obeeixen i complauen
De tots és el benifet.
I que tots igual manen
I no els cal cap llei.
Quan hem contestis
Vull saber-ne
Si ets feliç i lliure
Amb el que tens.
---------------


divendres, 8 d’agost del 2008

RECORDANT A ROC LLOP I CONVALIA..-- MIRAVET

Un angelet enomenat Maria, m'ha enviat eixa preciosa poesia d'en ROC LLOP I CONVALIA.
La meva reposta ha set el publicar-la en el post. M'ha recordat el nom una sèrie de vivències
que no vull desaprofitar i deixar còrrer eix riu que pot unir-nos i regar el terreny propici per que creixi novament el que jo vaig escriure d'eix poeta de Miravet.
Un llibret, que ja havia sofert molt, em va deixar l'any dos mil un fill de la Torre i ara junt amb els fills i mestressa a Miravet. / Ens trobavam a buscar aigua a la font d'Nhorta, ell per el seu consum, jo per vacunar les pollades. Van començar allí una sèrie de converses, ell explicant-me la seva vida, jo més que res escoltant./ En l'any citat abans ens personarem a casa seva de Miravet amb el meu fill per fer-li una entrevista consentida per publicar a l'Enjub. Allí em va presentar el llibret esmentat i li vaig demanar me'l deixes emportar. El fill el retornar als pocs dies. Era el llibret d' un mestre i anarquista del poble citat. Mercé a la seva lectura jo vaig escriure una serie de poemes relacionats./ Aquest poema que la Maria te la culpa de que jo ara us parli de ROC LLOP. /Ho posaré en dos o tres posts. Davall del poema he extret de l'escola que crec porta o portarà el seu nou un treball sobre la seva biografia, llegiu-lo.

Ha tornat la primavera,
arbres i cors brollaran,
saba i fang feta foguera,
vida i amors pregonant
El món refarà sa via
amb riure en son despertar
i oblidarà la cruesa
de l’hivern que va enterrar

Ha tornat la primavera,
els infants faran estol,
i els vells portaran llur reuma
a passejar-lo pel sol;
i parlaran mal dels joves
recordant els temps passats:
- Quina joventut que corre.
- Quin escreix de llibertat.
--------------------
Escrit per un alumne de l’escola de Miravet
Semblança de Roc Llop i Convalia, poeta i mestre miravetà.Aquest any 2008, Miravet commemora el centenari del naixement de Roc Llop i Convalia, poeta i mestre del nostre poble.Roc Llop, professionalment, es va dedicar al magisteri i va donar classes a miravetans i miravetanes, així com, també, a Tarragona i a Vallfogona de Riucorb. Durant la segona República va exercir d’Inspector d’Educació Primària i va deixar un ampli nucli d’assaigs i articles sobre educació, pedagogia, psicologia infantil i renovació del sistema educatiu a la República. Alguns dels que el van conèixer, no han dubtat a definir-lo com un amant de l’art d’ensenyar.Roc Llop va ser exiliat i deportat als camps d’extermini nazis de Mauthausen i Güsen. Aquesta part de la seva vida va marcar molt els seus textos literaris. En concret, Contes negres de les vores del Danubi, un recull de narracions sobre les seves vivències als camps nazis.El més il·lustre escriptor i poeta de les lletres del nostre poble, va ser guardonat en dues ocasions: l’any 1965, obtenia la Flor Natural de poesia dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, a París, amb Poemes de Llum i Tenebra i, el 1974, va ser guardonat amb l’accèssit al Víctor Català de narrativa dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, a Amsterdam, amb Contes Negres de les vores del Danubi. Dos premis d'una gran vàlua, just quan la llengua catalana només trobava la seva expressió a l'exterior, que el consagren com a literat de l'exili català.Malgrat passar la major part de la seva vida a l’exili, Roc Llop sempre recordava Miravet i en molts dels seus poemes, recorda la seva infantesa. El poema més conegut....
------------------------------------------
Demà continuarem, si no passa res.
--------------------------------