Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto secrets compartits.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris foto secrets compartits.. Mostrar tots els missatges

divendres, 20 de novembre del 2009

448 ... OCELLS QUE REVOLEN.....foto Secrets Compartits

Ahir tot entrar al blog de l'-assumpta- em vaig trobar amb tres fotos en blanc i negre.
A les tres hi posava els meus trenets. Ara he trobat que les ha situat en el lloc on ressuscitaven
d'unes cendres on el caliu encara hi era del meu pensament en veure les postals blanc i negre.
No em vaig poder resistir, figureu-vos que part de la nit he pensat en la segona.
He tingut molta feina i dolenta i fins ara no ho lletrejo gràcies al teclat i en directe a la pàgina.
.............
Heu vist i sentit una ocellada quan va a joc? Heu sentit el clam del vent en els canyars?
Heu vist el crematori de les canyes, heu escoltat tot això?
És el que em va fer sentir l'-assumpta- ahir.
Xirrien com embogits, qui sap si per buscar el lloc on posar les potes amb graus exorbitats de notes que no paren.

Quan el vent xiula en les canyes, los fulles obren ses boques i surten flautes, clarinets i fagots
a fer el concert. Tons i sons. Lluitant i lluint-se. Reverberant amb estrèpits i apagant-se en un instant quan el vent calla i retorna el to agut xiulant sa empresa de melodia de canya.

A vora el riu o a vora el barranc, poseu-hi foc... La canya que toca el cel es veu abatuda, roja com un pebrot s'esberla a tires i cau i espetega com mil escopetes... Foc i tro. Cada canut es una ofensa que li fa a la canya el foc i detona l'aire intern al esclafar-se... Brama aquella gran feixina que retrà al terra feta polsim cendrós vençuda ara,
per que rebrotin els estalocs en nous llucs verd per fer la nova canya que conduirà com sèquia el raig de l'aigua... Anton.
......

19 - 11 - 09
Ocels que revolen
per niar al capvespre.
Eterns querubins
que envolten nostres ments
sense adulteri
.....
Penso en ells i penso en mi
dins la caverna
de la nit que ja brulla.
I tots anem ajocar
les nostres cuites de la llum
en la quietud de la casa.
Trencarem la disbauxa
per el repòs
quan l'ànima treballa
per construir noves rutes
que em de escriure planerament
quan tornem a prendre vol
com l'ocellada,
ara aquietant-se
................. Anton

dimecres, 19 d’agost del 2009

369 -- CARAGOLES I CARDS -- fot Secrets Compartits


foto del blog de l'-assumpta- secrets compartits

14 - 8 -09

Dos caragoles de mar per núvol xuclades,

amararen en tija d’un camp de blat.

Quan el sol naixent portava flors rosades

ensenyaren el contrallum dels seus caps.

El sol digué : - Com és que a mar son amagades

vostres closques irredents i ara traieu cap?

- Hem vingut a terra a besar nostres germanes

que aquí sols punxen i enyoren ser-ne cards.

Voldríem que sa flor en fos bona, comestible

que trenques motlles i a naltres s’assemblés,

que no fos rebutjada, estar-ne disponible

joioses alegrant gerros d’altars de Déu.

dilluns, 17 d’agost del 2009

367 .- VOLIA SER MARAGDA ? -- foto de secrets Compartits


Visitant el blog de l' - assumpta- Secrets Compartits, li he trobat una sèrie de fotos que per mi valen un Perú.... Crec que estan presentades a un concurs del seu poble...

La tentació al veure-les ha set el detonant per que llapis i paper hi posessen ja desseguida unes lletres, transformades en frases i que esgarrapades del meu magí han quedat allí, crec que no faig mal d'anar-les colo·locat davall d'aquestes meravelloses impresions d'una realitat que ha captat la seva càmera. Seguiran les altres en dies succesius si no surgeix cap enconvenient... Anton.

14 – 8 – 09

NegretaSi li preguntessin si volia ser maragda

hauria acceptat el repte de color verd ?

Qui sap si respondria amb total recança

doneu-ho a les fulles que omplen l’univers.

Però quan captà en ella les aigües vidrioses,

els reflexes irisats, el contrallum verdós,

acceptà gràcies que amb cosides serioses

la natura culivava en esbaldrec de color.

Esboternà filets groc- verd fent-ne agulles afaiçonades,

xuclava la gerdor per espandir-la al cel en religiós crit,

en feu miracle de reunir esclats menuts formant onades,

es sentí verge,predisposada al seny del viure l'infinit.