22 .- 1 – 12
Com si mai hagués marxat del meu costat
seguíem remant en la barca dels somnis
on un dia hi vessàrem anhels i esperances.
El riu quiet i el cel blau ens miren intensament
i la barqueta emmirallada encara fluctua
en el líquid que va sostenir tantes paraules.
Ai, rems reflectits que impulsàveu lleugers
dos cossos units vivint una sola vida.
Seguiu, encara hi som esperit i cos
que volem arribar a proposada fita.
2 comentaris:
Un dia navegaré amb la barqueta i segurament que amb ella i el riu em portarà a port on anclaré tots els meus dubtes.
Aleshores, tancaré la paradeta que sols vol ser una fita d'amor i pau per a tots, difícil en aquests temps de guerra encesa, Anton.
ANTON, l'altre dia vaig llegir al blog de la FANAL BLAU, un pensament que venia a dir (ara no el recordo exactament) que un poema, per gaudir-ne plenament, s'ha de llegir en veu alta.
Ho he provat.
He llegit aquest teu i... què maco m'ha resultat!!
Poema preciós il·lustrat amb una imatge tan ben dibuixada!!
Mentre arriba aquest dia del que parles, la TERESA, des del Cel, et dona força per compartir amb els que tens aquí, fruit del vostre amor, i que tant us estimen!
Publica un comentari a l'entrada