Pomera florida, blanca...
Noia en mig la fullaraca...
Llibre obert amb fulla al vent...
El ventijol esgruna paraules...
Sanes s’escriuen en les fulles...
I es transformen en son intent...
Paraules ara en son pètals
D’una rosa que floreix...
La noia ha collit la rosa...
Pomera és núvia del temps.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 23-4-16