16 -5 -11
L’argüia un record com un atzucac.
se li plantava davant incòlume
i no li permetia seguir nostrat camí.
Motius alegres, inconsistents, passables,
negacions, intransigències, neguits...
Un sens fi de paraules i fets dilectes
que l’aplanaven al no refer-se vius.
-Això del record – es deia – és insistent
i ve i marxa i retorna i penetra endins
i te’l trobes pujant les escales o baixant-les,
assegut al seti o amb treball als dits.
La ment deu ser un llibre – tantes pàgines –.
Bones i no tant bones que ens obliguem llegir.