Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbre sec. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arbre sec. Mostrar tots els missatges

dissabte, 10 de gener del 2015

L'ARBRE SEC... aquarel·la

No m’esgarrapis la pell –
li deia a l’estarranc de l’arbre sec
que encara conservava urpes dúctils
com quan circulava prop de la grandesa .
Encongit el cap, amb el braç lleuger es protegia
i la fera –  deplorat arbre – li ensenyava la ditada
que avui s’enrunava dins d’osca carícia...
El front seu fou rascat i una goteta de sang es feu veure
i va explotar avall com senyalant camí.
No maleí l’arbre. Sabia que l’esgarrap inconscient
no provenia de mals havers, ni males arts
ara, les rames eren mers branques insensibles penjants
sense vida i ocupaven un lloc immòbil i estàtic
Abans, el seu frec li encantava con dits de noia,
mans allargassades que sempre li retien carícia.
Aquell glopet de sang era tinta per firmar nou existir.
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 9-1-15
............ SILENCIS
5.- Qui no s’ha ofegat mai en el mar de la neciesa

escoltant converses de sers mandataris?

dimecres, 21 de novembre del 2012

QUIMERA...boli ràpit



Agenollat

amb les mans a terra somnio.
No em puja el baf
de la rerra mullada...
Tot és sec, fins l'arbre
que va creixer
quan la quimera era del·lera,
quan l'il·lusió rondava el desig...
Va ploure en el cor
i la llàgrima, sal de mar,
va escorres per la galta
per que l'arbre queia
empés per la fùria del vent.
La quimera,
aleshores quera
no m'aixeca les mans reseques
ni cull el caliu del sol
que vol eixugar la llàgrima,
ni l'arbre rebrota
en el terral assaonat pel plor.
Quimera...
per què em deixes sol ?