13 – 7 – 09Finestrons oberts.
ulleres de la casa.
Únic lloc tranquil
per on mira l’àvia.
Veu muntanyes grises,
per l’hivern bromades...
El sol que ella vol pels peus
com foquet de brases.
L’ermita com caixeta
el xiprerar la guarda.
Ella també al cel puja
amb oració murmurada .
Tots els records reunits
du davall mocadorada
i dena a dena canvia :
dolors, goig i glòria clara.
Per la nit els finestrons,
no entrin bruixots, tanca
El llum de ganxo és l’amo
que mima,
estima ,,,
i son camí aclama.
Ermita de s. Antoni de Pàdua. La Torre de l'Espanyol.
