Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oct.10.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris oct.10.. Mostrar tots els missatges

dissabte, 30 d’octubre del 2010

QUANTA BONDAT ATRESORES OCELLET ... !!!... foto pròpia

En l'acondicionament d'arxius passatsdel vell al nou ordinador he trobat un poema guardat de Mario Benedetti, la seva lectura i un e-mail d'una persona amiga m'han inspirat ha escriure aquest post i gravar el poema amb la meva veu que podeu escoltar si us ve de gust...

L'Alegria !!! Hi han moments que no arriba, altres que no la podem suportar, altres que la tenim i ... la sabem conservar, de vegades també en aquest va i ve dels instants, pènduls dels que depenem ens la arrabassen i que retorni costa, ja que tenim motius per arraconar-la nosaltres... Però com la Felicitat de la que deu ser parenta, hem d'acceptar-la i alegranos amb ella i optimitzar els moments de vida... L'altre dia deia que estem entre llàgrimes de pena i d'alegria, així anem per la vida.... consumint instants de vegades volguts, altres que rebutjariem,... jo crec que no tenim tanta Llibertat per decidir... Anton.
30 - 10 - 10
-Quanta bondat atresores, ocellet... !!
....................
                                         Finestral tancat. El sol se’l mira.
El vent sospira. El núvol calla.
Un ocellet al brancal es planta
L’ocellet desitja entrar a la casa
Ha vist pel vidre...
Ha vist...
que taula és parada,
Que una nina escaiola prepara
per un moixonet trist
que té en una gàbia....
que no gosa cantar,
no li surt de l'ànima...

L’ocell, al bec una pedra menuda...
clica, estreny, allotja, engalta.
-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!


( L’ocellet és l’ALEGRIA
Que en l’habitacle falta ).


El finestral s’obre...
- Volant vinc a taula.
............
El moixonet trist
ha sortit de gàbia
Les mans de la nina
acaronen l'ala...
....
No tanquem el vidre
que avui el sol guaita








divendres, 29 d’octubre del 2010

COSTA EQUILIBRAR COR I CAP... foto google imatges


29 – 10 – 10

Costa equilibrar cor i cap,
les circumstàncies ens acoltellen.
La passió de la tristesa,
la passió de l’alegria
fan forrolla i es presenten a regnar.
No sols galtes i ulls couen
els banquets oferts dels instants,
la vianda s’escampa inconscient
esberlant el tranquil fer asserenat.
Derrota o glòria viuen llavors
dins de l’íntim
i surten a passejar
esbojarrant-se l’una o l'altra
fent-se amos absoluts del lloc.
Però compassats com rellotge
en un instant pot canviar en fatalitat
o inundar de goig i joia el ser.
Sense demanda prèvia es presenten
per més que ens esmercem
en un no creure en destins ja escrits.

Ens demostrem que no som LLIURES ?

dimecres, 27 d’octubre del 2010

L'ARBRIU DEL MEU CABELL... foto google imatges

No veiem el que hi ha darrere del canyar. El cabell, la closca també tapa el reservori viu de nostres reaccions humanes que després si la voluntat està propícia és desenvolupa en actes. Quina fàbrica tenim en tant poc lloc... Tot és controlat o descontrolat des d'aquest lloc de control ... Allí el general disposa, - Aixeca la ma... Pega, acarona, cedeix, aparta, dòna...
El centre d'operacions  amb el nostre JO que ens dirigeix i ens mana, que accepta i rebutja, que entra i que surt, que posa i treu... I també acumula tots els records i els pot fer tornar a viure... i els pot barrejar amb altres i suavitzar o entenebrir... El centre de control
 el podem controlar sempre ? Algú farani pot dirigir-lo ? I serem autòmates ?... No vull pensar més que estic rodejat de rateres que em poden fer el no ser JO, l'autèntic que voldria ser. A cada pas m'esperen... I a vosaltres ?Anton.
26 – 10 – 10

L’arbriu del meu cabell
tapa la brutícia acumulada,
temps i hores de lluites insanes
han fet crosta damunt clepsa.
El vent vol arramblar-la,
la pluja estovar i fer neteja
i el sol..., el sol...

Els dic que provin d’esborrar
els fracassos i relliscades,
els desconcerts i les ventrades,
el tuf de tot el meu treball.
Hores insòlites pensant en victòries
quan les batalles menjaven els jorns
d’una vida que encara tinc.
Tot allí és guardat
acompanyant-me de records.
No em despentinaré ara
que ja no puc fer-me la clenxa.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

VOLDRIA CANVIAR DE CASA.- pintura regal de l'amic Josep Jornet - REGALO

                                                            
 ...................................

Vaig pensar en rejuvenir els aparells que m'ajuden a estar amb vosaltres i així ho he fet. De feineta me'n ha donat, jo poc espert i amb les mans ja mig enganxades, he tingut de còrrer per aquests endorrials poc coneguts per mi ... però em consola que he arribat i ara torno a tirar endavant aquesta dèria. Segurament que tindré encara que fer esforços en aquesta lluita diaria... anirem salvant els esculls amb voluntat i amb humilitat i qui sap si en alguns moments demanaré ajut, ajut que de molts de vosaltgres he tingut sempre  i que és d'agrair, com vull fer... Ja sabeu que aquí ja torna a estar l'Anton, si res no falla. Bons desitjos per a tots. Anton.

2.- Voldria canviar de casa
per que és vella la que tinc.
Repassar-ne la teulada
per que les teules son trencadís.

Biga i cairats canviar-ne
ara lligats amb cordills,
i la molsa fustosa
corcada i bruta de senill.

Veig que la baluerna
que tants anys he conservat
pot caure o enderrocar-se
per no aguantar ja els pilars.

Però em diuen, de veres ?
tots ha qui he consultat
que tinc que morir-me
i aleshores ja es resoldrà.

Per això aguantaré la baluerna
mentre pugui caminar
doncs, no tinc tanta calerada
per donar-ne el definitiu pas.

divendres, 15 d’octubre del 2010

POQUES COSES PUC PERDRE... foto google imatges


1.- Poques coses puc perdre
per que res he tingut mai :
Tapant cap la gorra,
ulleres al nas,
als llavis somris beatífic
o bé algun badall,
a les mans gastades ungles
de tant d’esgarrap.
Als peus albarques trencades
o espardenyes sense lligams,
pantalons
just tapant nafres,
camisa amb perduts botons
i els traus - rosec de rates -,
lligats amb fils i cordons
De magí potser una mica
per somniar ....realitats.
Poques coses puc perdre
per que res he tingut mai...

dimarts, 12 d’octubre del 2010

QUI NO LLEGIRIA PA U ? .... foto google imatges.


Qui no llegiria PA  U ?
...............

3.- Besàvem el pa
com bé protegit i protector.
Sucat amb vi i cobert de sucre
reomplia estómacs buits
i accelerava la sang pobra.
Quin deliri de dents
cruixint crosta en els llavis.
Deliri de petó que cobria
la gana de calma i de consol.
Ni el gat permetíem,
ni el gos deixàvem
la molla caiguda inconscient
al terra net o brut.
Doble bes el bocí rebia
Retornava amb els dits
a la boca pròpia gaudint
del bé que no se’n perd mica.
Satisfets de ventre
llepàvem les mans
on restes de dolçor violada negra i pa
embrutaven la pell.
La llengua netejava satisfeta...
Gosset que atordeix l’amo... !!
Quin deliri, quin xuclar. !!
Refets, corríem. Allò era jugar.
Jugar tip d’infant.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

ROMANCES DEL HIJO.-de J.M.Pemán. COPIAT DE LA SALA DE LECTURA de Pilar.

09 octubre 2010

Romances del hijo


Avui, la Sala de lectura s'omple amb la veu d'un lector a qui conec i admiro,l'Anton.  És tot un privilegi comptar amb la seva col-laboració, la qual ens farà gaudir a tots. Gràcies AMIC.

Hoy, la Sala de lectura se llena con la voz de un lector que conozco y admiro,Anton. Es todo un privilegio contar con su colaboración, la cual nos hará disfrutar a todos. Gracias AMIGO.

Texto


 Romances del hijo I


 Romances del hijo II

05 octubre 2010


A SALA DE LECTURA de la Pilar s'ha editat aquest post amb la contribució meva. Allí podeu escoltar els dos poemes de J:.M.Peman, ROMANCES DEL HIJO, així com el text apart clicant al lloc que s'indica

divendres, 8 d’octubre del 2010

LA FELICITAT NO ES TÉ...foto FOTOERASE-VENEGAS

fotoerase- - Venegas
Aquests trenets  escrits al 2004 figuren junt amb els seus companys en aquests reculls que feia passant l'estona i han quedat allí com oblidats. La vida, ja ho veiem el que és... pressa que ens engoleix i un no pot parar ni un instant, l'instant passat ja és vell i ni el propi se'n recorda que ha tingut una sensació beatífica escrivint i que ara ha quedat tot en el cubell de les deixalles... aquest aparell que tenim ens facilita el guardar-ho, si,... després si nosaltres no actuem, mare meva, allí al  esguard del miracle 
que un passi pel davant i el recuperi, el pengi i algú, si, algú hi posi els ulls.... Si us ve de gust, seguiu. Anton.
--------
5.- La felicitat no es té...
Es desitja
com la pluja
l’anhela la terra seca.
Pluja
Una gota que et mulla
i penetra en la pell
i et fa feliç...
Moltes gotes poden
xopar-te,
però no fer-te,
no regalar-te
la felicitat.
Ella no s’assembla al diner
Qui sap si amb molt d’ell
no puguis comprar la gota
que no rebota,
que penetra en la pell.

dijous, 7 d’octubre del 2010

TE'N ADONES...foto google imatges


En el 2003 vaig començar a escriure grups de poemes curts sense relació uns amb altres. Eren com un diare d'idees que se m'acudien i els plasmava en uns quants trenets.Anton. 
..........
5 .- Te n’adones
que et passa el temps.
Voldries canviar
de llibre
i no trobes biblioteca
oberta per fer-ho.
Tot és insensible.
Res et fa cas,
Ja tot t’és estrany...

Retroba les pàgines
escrites
i posa-hi nous punts i comes,
admiracions,
 interrogants...
veuràs com canvia
el llibre
i el teu viure.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

CASTELLERS...!!! .. aquarel·la de l'Anton

Ahir es va donar a Tarragona el gran concurs de castells.
Tant als que varen guanyar com als altres que els varen seguir en mèrits, fins al darrer volia dedicar aquesta pàgina junt amb l'aquarel·la que vol significar l'esforç de seguir buscant els seus anhels, ella el sol, nosaltres.... un futur millor per tots els de la nostra Volguda TERRA
4 – 10 – 10
ALS CASTELLERS
...............
La folre, la terra,
La voluntat, les arrels,
El treball, la destresa
De les mans i els peus.
A terços som, qui ho diria ?
Anhel empaita segons
I aixecador i anxaneta
Fins dalt de tot.
Ja l’aleta és bandera,
Nostre escut construïm,
Gralles i tamborí toquen
Refilant els bes en crit
Dignitat de nostra terra,
Orgull de ser catalans,
Carn i esperit belluga...:
Catalunya, endavant.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

EL CAMPANAR DE PLATA.... proposta de Xim xim històries - dibuix Carme


3 – 10 – 10
Proposta Xim xim d’’històries
...........
Un mullinet fi, herba besava
Despertant de nit els caragols
- És nostra guerra, nostra lluita,
Pugem al campanar, és l’hora...
Camí amunt de la pedra dura
La bava anaven sender deixant
Fins assolir forat campanes
Fins assolir pendent teulat.
Quan el sol donà vivesa
La BAVA de caragol secà
I la torre, teulat i campanes
És veié lluent blanc platejat.
El miracle escrigué llibres.
Fins el rector al veure el fet,
Digué amb veu de xantre espessa...
- Avui, Déu ens lliura benifet.